Debat

Les 4 últimes setmanes de classe de comunicació oral, escrita i digital, varem portar a terme uns debats. Aquests es tractava d'escollir un tema relacionat amb l'àmbit educatiu i en grups de 10 persones dividides en dos grups de 5 debatre amb arguments el tema escollit. Cadascun d'aquests equips s'organitzarà de manera que, com a mínim, 3 persones tindran el paper principal d'oradors. Els altres tindran el paper principal d'investigadors i també podran fer preguntes durant el debat.

Cada equip nomenarà un capità abans de començar la preparació del debat, que és qui coordinarà la planificació del treball des de l'inici fins al final.

Els debats constaran de 4 parts per cadascun dels equips, seguint el mateix model de la lliga de debats universitaris.

Cada equip disposarà de 3 minuts d'intervenció en cadascuna de les 4 parts del debat. Cada debat tindrà una durada de 24 minuts. El control del temps el portarà el propi equip.

Al meu grup varem elegir el tema de la religió a classe si o no.

Els companys que no realitzaven el debat, havien d'avaluar als que el portaven a terme.
Els aspectes que es tenien en compte a l'hora de fer la valoració dels debats:

Aspectes discursius:
- S'han estructurat bé els arguments en les diferents parts del debat?
- S'han ajustat al tema?
- Han exposat contraarguments?
- S'han repetit alguna de les idees o arguments?
- Han fet servir cites, exemples i/o altres proves documentals?

Aspectes d'oratòtia:
- Han utilitzat un registre adequat?
- S'han expressat de forma clara i concisa?
- Han fet servir un llenguatge no-verbal coherent?
- Han tingut en compte els aspectes formals de pronúncia, velocitat, pauses, entonació, etc?
- Han fet ús d'una bona correcció lingüística?

Aspectes organitzatius:
- Han fet una bona planificació?
- Han tingut un bon autocontrol?
- Han respectat els torns de paraula entre equips?

Exemple d'un debat de la lliga universitaria:

Recitació oral

Les últimes 4 setmanes en la classe de comunicació oral, escrita i digital, varem portar a terme l'activitat de recitar quelcom que durès més de dos minuts de memòria.

La meva tria per poder portar a terme aquesta activitat va ser un conte que es titula
"El naixement dels cavalls marins"

Se n'han escrit moltes, d'històries fabuloses. N'hi ha de tan antigues que el temps s'ha encarregat d'arxivar-les en la memòria com si fossin una pila de papers vells.

Però entre tot aquest munt de paperassa, hi ha una antiga llegenda que hauríem de recordar sempre. Una llegenda que ens descobreix com fa milers i milers d'anys, en un indret desconegut de la terra, hi va haver un fet fabulós i sobrenatural: El naixement dels cavalls marins.

No em pregunteu on era, perquè poca cosa se'n sap. Només us puc dir que era un país ple de muntanyes escarpades, però tampoc no sabem si hi feia fred o calor, si la terra era verda o desèrtica o quins arbres formaven la vegetació.

Tant se val, amigues i amics, el fet és que entre les valls i turons, cavalcaven lliures i salvatges dos magnífics cavalls.

Eren dos pura sangs majestuosos. Àgils i ràpids com el vent. Amb les potes ben fortes i musculades i amb unes cues llarguíssimes i peludes que no paraven mai quietes.

Els dos cavalls es passaven tot el dia trotant i saltant amunt i avall. Jugant a fer curses o corrent d'un costat a l'altre.

Però vet aquí que un dia, en la llunyania, van sentir l'espantós grunyir d'unes feres.

Tenien les orelles tan fines que no els enganyaven mai. Efectivament, aquell so espantós no era cap altra cosa que els grunyits d'un grup de gossos que se'ls acostaven a tota velocitat.

Els dos cavalls de seguida van entendre que aquells gossos se'ls volien menjar. Paral·litzats per la por, espantats i desorientats, els cavalls no sabien cap a on fugir. I no va ser fins que van veure com se'ls acostava el primer gos que van arrencar a córrer cap a totes bandes.

Un, dos, tres... Mare meva! Si els perseguia tota una gossada rabiosa que no deixava de grunyir i d'ensenyar les dents.

Completament desconcertats, els cavalls van agafar el pitjor camí que podien agafar: el camí que duia al cim dels penya-segats.

Els cavalls es van adonar que tots sols s'havien ficat en una trampa perquè havien agafat un camí sense sortida.

Els cavalls corrien i corrien. I anaven tan de pressa, que de seguida van ser a tocar del penya-segat. Era el moment d'aturar-se en sec o ja no podrien frenar a temps i caurien daltabaix.

Una de dues, o es deixaven menjar o saltaven per l'abisme. I els cavalls van decidir saltar.

Cap dels dos no va parar de córrer, ni va mirar enrere. Cap dels dos no va dubtar ni una mil·lèsima de segon que era millor saltar. Saltant, tenien una mínima esperança de sobreviure o bé moririen devorats per aquells gossos rabiosos.

Els cavalls van volar durant una bona estona. Queien amb la cua i les potes ben estirades per equilibrar-se i poder esmorteir el cop.

Però tot i així, la topada contra l'aigua va ser bestial. Estabornits pel cop, els cavalls es van començar a enfonsar en les profunditats del mar.

Aleshores va passar un fet prodigiós. Quan els cavalls ja començaven a perdre el món de vista, quan estaven a punt de morir ofegats, es van començar a transformar d'una manera màgica. De sobte podien respirar sota l'aigua. Les potes del darrere se'ls van ajuntar i es van transformar en una cua plena d'escates i les potes del davant es van anar fent petites i petites fins a convertir-se en aletes.

I els peixos que passaven per allà van quedar bocabadats quan van veure l'espectacle de dos magnífics pura sangs que es convertien... en cavallets marins.

I la llegenda acaba dient que els gossos es van quedar sense menjar, perquè no van gosar saltar cap a les profunditats del mar.

Guió: J.M. Hernández Ripoll

L'experiència va ser molt positiva i enrriquidora per un mateix.

Setmana d'activitats extraordinàries

El dia 20 de desembre els alumnes del seminari de l'Imma varem anar a visitar diferents institucions educatives que haviem d'escollir previament.

A continuació es podrà veurem uns exemples de les visites que varem realitzar:

Juan Antonio i Nita Bosch visita al Parc Arqueològic Mines de Gavà.

Josep Folsalba i Jordi Mur visita a les Coves del Salnitre.

Anna Merino visita al Zoo.

Ainna Romero visita al Cosmocaixa.

Esther Aldehuela visita al Museu de la xocolata.

Irene Ruiz visita a l'Aqüàrium.

Adrià Pérez visita al Cosmocaixa.

Mònica Talegón visita al Centre Cívic.

Exposició del territori

Aquesta activitat l'exposició del territori, es va dur a terme durant les 4 últimes setmanes de classe. Es tractava de fer una exposició que fos encaminada cap al tema del territori.

Els alumnes que escoltaven les exposicions examinaven als que la duien a terme. Els conceptes que es tenien en compte:
- Objectiu de l'exposició.
- Introducció.
- Selecció i ordenació de les idees.
- Conclusió.
- Exemplificació.
- Temps.
- Llenguatge corporal.
- Veu.
- Actitud.
- Correcció lingüística.
- Adequació del recurs tecnològic escollit a l'objectiu que es vol aconseguir.
- Ús correcte del recurs en el context en què s'ha de fer servir.
- Coherència en l'ús combinat dels diversos mitjans.

La nostra exposició del territori va ser la de Tarroja de Segarra, en la qual explicavem els projectes que es duien a terme per portar a terme activitats als pobles petits que no tenen prous recursos econòmics com les grans ciutats.

Com treballar col·laborativament

En la classe de gestió, hem estat parlant de com els professors poden treballar col·laborativament amb d'altres professors i col·legis.

Les eines per poder treballar entre professors i escoles son:

• Practica compartida.
• Projecte en xarxa.
• Web de centre.
• Revistes escolars.
• ButlleTIC.
• XTEC ràdio.
• Bitàcora de mestra TIC.
• Contes del món.
  
• Edu3.cat.
• Bloc de música.
• De les TIC a les TAc.

En la nostra pràctica hem creat una presentació on expliquem la practica compartida.

Llenguatge audiovisual

La imatge té un códi més universal, però hi ha moltes maneres de veure-la perque hi han moltes intencionalitats que no es veuen directament.
La inclinació de la càmera pot fer veure una cosa gran o petita i amb les persones si aquestes son importants o no.
La càmera selecciona la realitat i l'audiència no sap interpretat les sutileses que fa la càmera.

Han d'haver-hi molts factors en l'educació dels mitjans de comunicació. Els més rellevants son la família i l'escola per poder entendre aquest mitjans.
La família i l'escola ha de controlar i tindre la responsabilitat d'educar, per això es important perquè incideixin en els mitjans de comunicació.

Per això és important fer una alfabetització en tots els mitjans de comunicació que permetin treure profit d'aquests.

Els nens/es autodidacticament no ho aprenent tot, sempre s'ha de tenir un professional que els guïi, ja que en molts casos pot ser mal interpretat el que estiguin veient.

Per això és important que els nens/es estiguin recol·lzats amb la família i l'escola, per tal de rebre una bona educació en el camp del llenguatge audiovisual.

Per exemple una entrada que vaig realitzar de la importància del llenguatge audiovisual és l'anunci "Oh brother".

Composició del text: planificació, composició i revisió

El procès d'elaboració d'un text s'inicía amb la planificació. A continuació es fan els primers intents de redacció, amb un, dos o més intents d'esborranys i, finalment, es fa la revisió a fons de la coherència del discurs, de la cohesió, de l'adequació, de la correcció i de la variació.

Per tant podem dividir l'elaboració d'un text en tres parts:

1. La planificació: és reflexionar. És establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.

1.1. Anàlisi de la situació comunicativa:

1.1.1. A qui vull escriure (tipus de destinatari): la identitat de la persona que ha de llegir el text condiciona factors diversos. Aquests factors son:

• El grau de formalitat.
• La fórmula de tractament que fem servir.
• El gènere.
• La varietat dialectal.
  

1.1.2. Sobre què vull escriure (tema).
1.1.3. Per què vull escriure (objectiu).
1.1.4. Com ho vull escriure (extensió, estructura, etc.).

1.2. Recollida de la informació:

1.2.1. Pluja d'idees o brainstorming.
1.2.2. Documentació.
1.2.3. Intent de resposta a les 6 W - de Melville E. Stone (qui, què, on, quan, per què, com).
1.2.4. Prendre apunts de la informació recollida.

1.3. Slelecció i ordenació de la informació:

1.3.1. Selecció de les idees.
1.3.2. Ordenació de les idees.
1.3.3. Tècniques d'Agrupació: per grups o per mapa conceptual.
1.3.4. Tècniques d'Ordenació: numeració o esquema.


2. La redacció: és transformar els plans i les idees en llenguatge escrit, és a dir, en un text coherent, estructurat d'una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets, tenint semptre en compte, doncs, les caracterìsitques de la coherència, la cohesió, l'adequació, l'adequació, la correcció i la variació.

2.1. Estructura del text:

2.1.1. El paràgraf: senyal per distingir les diverses parts d'un discurs.

2.1.1.1. El paràgraf com a unitat temàtica.
2.1.1.2. Distribució de les idees en paràgrafs:

a) 1 paràgraf = 1 idea.
b) 1 paràgraf = més d'1 idea.
c) més d'1 paràgraf = 1 idea.

2.1.1.3. Tipus de paàgrafs segons el contingut:

a) Introductoris.
b) Expositius.
c) Conclusius.

2.1.2. Els connectors:

2.1.2.1. Tipus de connectors:

a) Conjuncions i locucions conjuntives.
b) Preposicions i locucions prepositives.
c) Adverbis i locucions adverbials.
d) Altres paraules o expressions.

2.1.2.2. Funcions dels connectors:

a) Senyalitzar.
b) Organitzar: per començar el text, per avançar el text, per concloure el text.
c) Relacionar: temporals, exemplificadors, oposició i objecció, causa i conseqüència, altres connectors.

2.1.3. La puntuació: Eina bàsica per estructurar el text i delimitar el significat del missatge que es vol transmetre.

Funcions dels signes de puntuació:
a) La coma.
b) El punt i coma.
c) El punt.
d) Els dos punts.
e) Els punts suspensius.
f) Els signes d'entonació.
g) Els parèntesis.
h) Els guions.
i) Les cometes.

Cal tenir en compte en tots aquests aspectes sobre la puntuacio:

- No hi ha una única manera de puntuar. Un mateix text pot puntuar-se correctament de diverses maneres.
- El fet que no hi hagi ina norma uívoca per puntuar no vol dir que els signes de puntació es puguin fer servir irreflexivament.
- De la meteixa manera que un text sense puntuar és il·legible, un excés també dificulta la comprensió del missatge.

2.2. L'estil:

2.2.1. Adequació.
2.2.2. Claredat.
2.2.3. Precisió.
2.2.4. Concisió.
2.2.5. Variació.
2.2.6. Altres consells d'estil:

a) Evitar cacofonies que es produeixen al repetir sil·labes o lletres idèntiques.
b) Evitar l'abús d'adverbis acabats en -ment.
c) Evitar les frases massa llargues i espesses.
d) Limitar l'ús de possessius.
e) Evitar expressions discriminatòries (sexe, raça, costums, dialecte, etc.)


3. La revisió: és examinar. És avaluar el que hem escrit, decidir si s'adiu amb les nostres expectatives i, si convé, modificar el que calgui per tal de millorar el text. Cal tenir en compte que no només revisem el text final, sinó que duem a terme operacions de revisió durant tot el procès de redacció.

Decàleg de la revisió:

1. No tenir mandra a l'hora de revisar.
2. Revisar és una part més del procés de redacció (una part imprescindible).
3. Treure's la falsa idea de "qui sap escriure no ha de fer mai correccions".
4. Revisar sempre el text abans de donar-lo per bó.
5. Llegir el text escrit, avaluar-lo i decidir si cal fer modificacions.
6. Partir de la base que res és intocable.
7. Revisar globalment el text per fer-lo més clar.
8. No limitar-se a revisar la forma (lèxic, ortografia, majúscules...), sinó que s'ha de revisar també el contingut (adequació, idees, estructura i estil).
9. Deixar per al final la revisió dels continguts més superficials (gramàtica i convencions).
10. Si cal, reelaborar sense por el text des dels fonaments.

3.1. Revisió de continguts

3.1.1. Coherència
3.1.2. Cohesió
3.1.3. Adequació

3.2 Revisió gramatical i de convencions

3.2.1. Correcció
3.2.2. Variació

La descripció

És un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc.

Per mitjà de les seqüències descriptives es proporcionen informació i característiques diferents dels objectes. El tó pot ser més subjectiu o més objectiu. Depenent de la situació comunicativa i del propòsit de l'intercanvi, així com el grau d'importància que atorguem a ordenar estrictament la informació.

Com totes les seqüències (modes d'organització del discurs), la descriptiva pot ser la dominant en un text (informe mèdic, presentació de vins, tractat de botànica), però en la major part dels texts sol aparèixer combinada amb altres seqüències. En l'àmbit literari forma part substancial dels relats: juntament amb la seqüència narrativa i la dialogal és part essencial de la representació del món de ficció.

Podem distinguir dos classes de descripció:
- Descripció objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possible, les característiques que millor el defineixen. Aquest tipus de descripció és característica dels textos acadèmics i científics.

- Descripció subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.

La descripció té una funció rellevant en l'àmbit de les disciplines científiques que volen donar raó, de forma organitzada i exhaustiva, de les característiques del món natural i social.

Podem estructurar els textos descriptius de la següent manera:
1. Establiment del tema: la presentació de l'objecte com un tot. El tema es pot establir des de l'inici o bé després d'enumerar les característiques.
2. Caracterització: a través de la qual es distingeix les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte de la descripció.
3. La relació amb el món exterior: tant pel que fa a l'espai i el temps, com pel que fa a les múltiples associacions que es poden activar amb altres móns i objectes anàlegs (comparació, metonímia, metàfora).

D'aquesta manera hem portat a terme l'activitat: Qui ets tu?

Elogi de la feblesa d'Alexandre Jollien

El dia 9 de desembre vam fer entrega al seminari del treball que varem realitzar d'aquest llibre.

En concret m'agradaria fer referència a una pregunta que em va sorprendre positivament, aquesta pregunta deia: Com ens pot influir "la mira de l'altre" en la visió i construcció del propi "jo".

Al lleguir aquest llibre em va confirmar el que jo sempre pensava quan donava clases de natació amb un nen que era discapacitat.

La construcció del propi “jo” ens la fem cadascú, però és cert que la mirada de les altres persones influeixen en aquesta construcció. Segons amb els ulls que ens mirin, la mirada de l’altre pot tenir dos resultats en la construcció del “jo”, una positiva i una altra de negativa.

M’explico, segons si les persones del voltant ens miren positivament o negativament aquesta repercutirà en la construcció del “jo”, ja que segons les “etiquetes” que ens posin les altres persones faran moldejar la nostra actitud i les nostres actuacions, ja sigui cap a positiu o cap a negatiu.

Quan em refereixo a la mirada de l’altra persona positivament, ho faig en un terme que l’altra persona et veu capaç de fer qualsevol cosa, que creu en tu, que t’anima en tot, que et recolza,.... i quan parlo de la mirada de l’altra persona negativament, es ven be el contrari, son aquelles persones que no creuen en les teves possibilitats, que fins i tot et poden tancar fronteres, que et poden fer sentir menys preat, que t’impedeixen créixer,... a no ser que tinguis una forta personalitat i tires endavant per tu mateix.

Per tant la mirada de l’altra persona pot influir molt en la visió i la construcció del “jo”. Hem de ser molt conscients de que l’altra persona és susceptible a aquesta mirada que li fem i moltes vegades ho fem inconscientment sense pensar en les repercussions que poden originar cap a aquelles persones que la reben.


Com ens cita Alexandre Jollien en moltes ocasions en el llibre l'“Elogi de la feblesa”, els professionals que es troba en la seva vida, la gran majoria ja tenen un diagnòstic prescrit de les seves possibilitats que podrà realitzar. Gràcies a la seva valentía i les seves ganes d’enfrontar-se als seus problemes, Alexandre Jollien trenca amb tot el que està ja marcat i prescrit segons les seves capacitats.

Sobretot m’indigna quan parla de professors que només veuen en ell tot el que no pot realitzar i es tanquen les portes de tirar endavant a una persona tant interessant com aquesta, només en el fet de canviar la seva visió cap a ell i les seves possibilitats.

Per sort Alexandre Jollien és un entre els molts que estan en aquell centre que va poder tirar endavant, però la resta que continuen allà no crec que hagin pogut avançar gaire, ja que si no tenen una força igual o superior a la d’Alexandre no crec que puguin sortir-se’n tant bé com ell. Les mirades dels professors no son les correctes i menys en els infants, ja que el que estan fent és tallar les ales d’aquests infants en la lluita de les seves dificultats.

Per aquest motiu tant important, crec que un educador ha d’afavorir la construcció del “jo” dels alumnes, intentant que aquests no tinguin fronteres ja preestablertes de professorat i recolzar-lo en tot allò que sigui possible de realitzar i animar-lo a superar-se en tot. Encara que ens trobem amb un alume al que li han diagnosticat quelcom, no hem de veure “l’etiqueta” que li ha ficat, sinó veure una persona que té unes dificultats, però encara que en tingui haurem de lluitar i potser encara més haurem de mirar-lo positivament, perquè no només té les dificultats d’un infant normal sinó que en té unes altres d’afegides i la lluita per sortir-se’n encara té més valor.

Per tant en una persona que té unes discapacitats no hem de veure tot allò que no pot fer, sinó tot el contrari, tot allò que és possible fomentar i fer créixer dins de les seves dificultats i animar-lo a superar tota mena d’obstacles.

Perquè un professor o una persona no sap ni sabrà mai on és capaç d’arribar l’altra persona i no tenim cap dret a tallar les ales de superació de totes les persones que passin per les nostres mans.

Lectura en veu alta

Durant tot el seminari s'han anat fent lectures en veu alta. Es tractava de que cada persona durant el seminari portés preparada una lectura que faria als companys i que aquests l'avaluarien, per tal de millorar en els aspectes que creguem que falta millorar.

Els aspectes que es tenien en compte son:
1. Llegir vol dir comprendre. Qualsevol lector, quan llegeix, dóna significat al text, l'interpreta, l'entén. Conseqüentment, l'objectiu de qualsevol lectura en veu alta, ha de ser el d'apropar i facilitar la comprensió del text que llegim a algú altre.

2. Reconèixer la intencionalitat de l'autor del text perquè poguem evidenciar-ho en la lectura.

3. Recollir l'atenció de l'auditori. Saber obrir i tancar el text oral, tenint en compte la importància del moment immediatament previ i posterior a la lectura.

4. Respectar les unitats de significat de que es componen les frases (com ara no fragmentar el subjecte, per llarg que sigui; els complements del nom, etc.)

5. Canviar la velocitat durant la lectura de manera que pugui llegir-se més depressa la informació que no es consideri rellevant o ralentitzant la lectura en la informació important.

6. Fragmentar sil·làbicament una paraula o expressió que es vulgui destacar.

7. Marcar amb canvis de tó la informació rellevant del text.

8. Entonar de forma ascendent les frases interrogatives i admiratives.

9. Entonar de forma descendent els finals de frase afirmativa.

10. Avançar la mirada en el text per evitar vacil·lacions o interrupcions.

A més, en la tria d'aquest text hi ha una feina previa. Aquesta feina és la de triar un text, comprendre'l, marcar la puntuació i l'entonació.

Els aspectes que en general s'han de treballar més, segons la nostra avaluació diaria dels lectors son:
- Millora de la vocalització.
- Moderar la velocitat.
- Fer més teatre, és a dir, interpretar el que el lector preten transmetre i que arribi als oients.
- Millorar la postura del cos per tal de que la respiració sigui l'adequada.
- Marcar les pauses, les frases interrogatives, lesadmiratives, ...

Concretament jo vaig llegir una llegenda que és titula El naixement dels cavalls marins

En el meu cas només haig de rectificar el no ficarme tant nerviosa.

Seguiment i anàlisis de l'activitat educativa a travès de la premsa escrita

La setmana anterior, el grup de l'Anna Merino, l'Encarni Bosch i David Sánchez, ens van posar al dia de les noticies educatives.

La noticia que van triar és: Brigada Antinovillos del dia 22-11-2009.

Aquest article té com a idea principal des de l'àmbit educatiu que tots els cossos de policia estan realitzant un treball col·laboratiu per evitar l'absentisme escolar i el consum de drogues, que com explica la notícia va bastant lligat.

Cóm volen evitar aquest problema?:
Com a càstig, s'acompanya als nois al seu centre educatiu, s'avisa als seus pares i en cas de tenir drogues, apart de la denúncia pertinent, es posa una sanció econòmica que es podrà franquejar si es participa a una teràpia que s'imparteix els dissabtes al matí.

La policia fa un seguiment d'aquests nois per saber si reincideixen. El cos de policia realitza una tasca multidisciplinar amb els serveis socials.


És increible on estem arribant per tenir controlats als infants, no crec que ells es sentin bé i no crec que els agradi que els estiguin perseguint d'aquestes maneres. Quan jo era petita, i no fa gaire d'aixó, podria haver un cas d'absentisme escolar, però la gran majoria assistiem a clase, ja sigui per respecte als professors i/o per respecte als pares.

No crec que solucionem gran cosa amb aquesta actuació, penso que els nens/es cercaran altres maneres per tal de fugir de l'escola i no ser trobats. A més, la policia actua amb un métode que no sé si tindrà gaire éxit, el càstig normalment està creat per irradicar un comportament, però els infants que ja han arribat al punt de saltar-se les clases i prendre drogues no sé fins a quin punt amb aquest càstig els faran canviar de parer.

Penso que potser enlloc de castigar als infants quan ja no hi ha res més a fer és un error. Que estic dient amb tot això, que potser el problema radica de molt més abans i que la solució amb aquests problemes l'hauriem d'haver solucionat molt més abans.

Seguiment i anàlisis de l'activitat educativa a travès de la premsa escrita

Avui en el seminari, el Marc Ariño, el Juan Antonio León i l'Irene Ruiz, ens han posat al corrent de les noticies educatives que han succeït des del dia 4 de novembre de 2009.


Ens han parlat de la noticia Detenido un menor por dar un puñetazo al director de su instituto


La noticia, feia referència a un alumne de Ciudad Real ha estat detingut per agrdir a un mestre del seu centre donant-li un cop de puny a l'ull. Aquesta agressió coincideix amb una altra realitzada dies abans en la qual un altre alumne va llençar ous a la façana de la casa d'una mestra per haver-li suspès un examen, encara que a aquest últim l'han absol per manca de proves, la qual cosa va provocar que els companys de professió d'aquesta mestra es concentressin a les portes de l'Audiència Provincial de Toledo.


Desprès d'aquesta petita explicació de les idees principals de la notícia, ens hem posat ha reflexionar sobre l'importància que tenen aquestos temes que tracten en la noticia i reflexionat que ultimament s'en publiquen moltes d'aquestes.

Actualment hem passat de trobar-nos amb alumnes que tenien por dels professors a professors que tenen por dels alumnes, per tant no és d'estranyar que acualment molts dels professors que estan exercint actualment han tingut de demanar baixes a causa de l'alumnat.

En el meu parè, sempre estem donant boltes i més boltes en el mateix tema, que la culpa la te l'escola, que la tenen les famílies, que la te la TV, els videojocs,... però realment estem posant solucions? o el que estem fent es culpar-nos uns als altres per tal de no acceptar la nostra part de culpa.

En definitiva crec que es TOTA la SOCIETAT que ha d'actuar i fins que aquest pensament no és reflexioni i tots (famíli, escola, veïns, amics, TV, videojocs,...) posem de la nostra part no s'acabarant aquests problemes.

Exposició fotogràfica

L' 11 de novembre, al seminari vàrem fer tots una exposició fotogràfica.
Constava de portar un foto, on es plasmes quelcom de la situació educativa.

Es varen posar les fotografies barrejades. Del que es tractava era de possar un títol a la fotografía.

Els títols que varen sorgir normalment s'atançaven molt al que l'autor volia destacar.
A continuació veurem els títols que els autors van triar per les seves fotos:

• Jordi: La lectura és important.
• Irene: Caminante no hay camino se hace camino al andar.
• Josep: Tecnologia i tradició agafats de la mà.
• Adrià: Treure-li punta al nen.
• Laia: La bocació.
• Laura: Un sol camí.
• Marc i Esther: La importància de l'educació vial.
• Raquel: Aprendre junts.
• Juan Antonio: Aprenc ortografia.
• David: L'educació no té límits.
• Anna: Aprendre amb el lleure.
• Aina: Al·legria.
• Encarni: L'experiència és una ciència.
• Mònica: Per aprendre ens hem d'enfonsar.
  

Competències digitals específiques del mestre en relació a la tecnologia

El dia 23 de novembre del 2009, en la clase de gestió varem estar mirant tots els documents relacionats amb les Competències digitals específiques del mestre en relació a la tecnologia.

L'importancia de què el mestre tingui uns bons coneixements d'aquestos, es fa evident, només mirant la societat d'avui en dia.

Per tant el mestre hauria de coneixer les següents eines:

• Normes UNESCO.
• Normes ISTE.
• Currículum d'educació infantil.
• Currículum d'educació primària.
• Currículum d'educació secundària obligatòria.
• Currículum batxillerat.

En aquesta clase varem triar un dels continguts d'una d'aquestes eines i la varem comentar per escrit en el blink de Blanquerna. La meva tria va ser aquesta:

En l'apartat de I.E. Organitxació administratiu ens trobem en l'apartat I.E.1 "Los docentes debenestar en capacidades: Integrar el uso del laboratorio de informatica en las actividades docentes permanentes"

Setmana d'activitats extraordinàries

Activitat 5: Visita a un centre educatiu escolar: ESCOLA EL MARTINET

Aquesta escola és diferent en tot allò que coneixem de les escoles tradicionals. Va nèixer al 2003-2004. Va ser molt important perquè es va fer realitat el seu projecte que van dissenyar fins i tot com seria fisicament l'escola i van il·lusionar les famílies dels futurs alumnes en aquest projecte.

Aquesta escola es troba en un barri de pas, és a dir, persones que busquen una vivenda millor, avis i nous imigrants.

Ara tenen dos línees obertes tant en infantil com en primaria.

A continuació explicaré tot el funcionament en tots els ambits d'aquesta escola que és molt peculiar i podriem dir fora de l'habitual.

• Per entrar i sortir de l'escola els professors posen una cançó diferent. Cada mes donen als familiars que vulguin un CD amb totes aquelles cançons que han estat escoltades durant la setmana.
• Tots els alumnes entren agafats de la mà dels seus pares o mares fins l'aula i poden romandre uns minuts dins d'aquesta.
• L'aprenentage és molt humà.
• L'escola està plantejada com una comunitat (com una gran família).
• Dins de l'escola podem trobar diferents espais: l'espai familiar, l'AMPA, el menjador, la sala d'exposicions, la sala de psicomotricitat, els ambients.
  
• En aquesta escola no hi ha clases establertes per cada grup d'infants.
• Sempre es manté obert un dialeg constant entre escola i entorn.
• Es treballa sempre per projectes oberts.
• L'escola té un llenguatge propi: no es parla de classes, sinò d'àmbients, sempre es dirigeixen amb la nomenclatura de nens/es de 4, 5 ,6, 7...anys i no de P3, P4, P5...
• És un projecte interior que consta de tres comunitats: els petits (que son els de 3, 4 i 5 anys), els mitjans (que son els de 6, 7 i 8 anys) i els grans (que son els de 9, 10 i 11 anys). Cada comunitat té un espai físic específic segons les seves necessitats.
• En cada nivell consta d'un professor/a de referència que el representa i dins de cada nivell consta de tres professors que també atenen als pares, mares o tutors dels infants.
• Constantment hi ha reunions de claustre per tal d'informar-se uns amb els altres.
• Els alumnes d'aquesta escola, comparteixen tot el material i espai perquè son una comunitat i poden treballar en edats barrejades.
• Els familiars estan molt presents. En l'espai familiar poden estar sempre per la disposició dels fills/es, per reunir-se, per l'escola, etc.
• És una escola pública (un servei per a tothom), tenen famílies de diferents barris i de fora del Ripollet.
• A l'escola podem trobar en aquest moment alumnes de mes de 20 nacionalitats diferents.
• L'especialista és un mestre més en l'escola.
• El model tradicional no es porta a terme en aquesta escola.
• Es deixa un espai de temps on els alumnes poden proposar temes que volen aprendre segons els seus interessos i que en aquest espai poden investigar, aprendre, comparar, etc.
• El benestar és molt important, tant el físic, com l'emocional, com el cognitiu, el social i el com s'apren.
• L'ensenyament no és parcel·lat, l'alumne pren decissions i es respecten els diferents nivells.
• El professor guia i acompanya als alumnes en l'aprenentatge i en tot allò que necessita.
• Sempre ha de ser un aprenentatge significatiu i experimental.
• Entre tots els mestres es complementen.
• En anglès hi ha un especialista. Es prioritza aquesta "assignatura" igual que una altra. Els nens/es tenen a la seva disposició llibres de lectura, audios, audiovisuals, ordinadors, etc.
• L'avaluació és un concepte ampli, no només és l'avaluació final, sinó el procés. Aquesta avaluació es fa mitjançant l'observació. És realitza una avaluació conjunta amb tothom. Es reforça el que el nen/a sap fer bé. Cada trimestre hi ha un informe amb nota, però va acompanyada amb un text individualitzat i evitant etiquetes. Mai es possa res del que no s'ha parlat abans amb la família amb una entrevista o reunió. El text de l'informe va acompanyat d'un text de l'infant i de la família pot contestar als professors.
  
• Tota la informació queda enregistrada en un pendrive que pot utilitzar qualssevol professor/a per saber coses d'un alumne.
• No es repeteix curs, només si un nen/a no pot assolir els continguts i necessita més temps (perquè calen més oportunitats).
• Cada alumne es personalitza el seu penjador.
  
• L'escola s'estructura en ambients on els nens/es poden escollir el que necessitin segons el que creuen convenient. Hi ha ambients de: fusta, jocs de taula, domèstics, de tallers, arquitectura, hàbitats, científics, matemàtics, éssers vius i minerals.
• Cada trimestre es canvien els tallers, al primer trimestre trobem els tallers de: jardí, cuina biològica, percussió i veu, canal d'aigua, fusteria, sastreria, expressió i reutil·lització. Aquests tallers son útils per la comunitat.
• Realitzen passejades: fan itineraris per l'exterior de l'escola.
  

En aquesta escola vaig poder observar tot el que ens estan ensenyant a magisteri d'educació primària. Va ser sorprenent, amb la comparació que vaig tenir al veure l'escola CEIP Poeta Foix amb la de l'escola El Martinet.

Setmana d'activitats extraordinàries

Activitat 6: Visita a l'espai educatiu d'una entitat o exposició d'interès públic: MUSEU DE JOGUINES I AUTÒMATS


El fundador del Museu de joguets i autòmats, és el senyor Manel Mayoral. El museu es va crear el 1999 a Verdú.

És un museu que té una superficie de 2075 metres quadrats i 1895 metres quadrats útils. Està format per pedra, formigó, ferro, cable elèctric, fusta i vidre.

Manel Mayoral és un col·leccionista i amb el recolzament dels seus fills, va poder obrir aquest museu al poble de Verdú situat, on ell va viure la seva infantessa, a la Plaça Major.

El seu objectiu, era fer un museu lúdic i cultural únic a Europa i ho va aconseguir, perquè ara és un centre important a nivell mundial, en la seva temàtica.

Aquest museu està dividit per 4 plantes on es distingueixen diferents espais temàtics. Tot seguit s'explicarà el que hi ha en cada planta segons el plantejament de la visita:

• Tercera planta: el poble i el camp. Trobem una evolució d'una botiga de queviures, joguines que evoquen el món rural.
• Segona planta: en aquesta tenim dos temàtiques. La primera temàtica és el futbol: col·lecció de jocs de futbol, futbolins, pilotes, botes i peces de Kubala, Di Stéfano, Pelé, Cruyff, Beckenbauer, Maradona, Guardiola i peces úniques del Barça. La segona temàtica son els vehicles de joguina i del pedal: biciletes, tàndem, tricicles, cotxes, tractors, màquines de tren i una moto del Mickey Mouse. També hi ha moltes joguines del segle XX fetes per uns artesants catalans. Per últim en aquesta planta es troben avions penjats al sostre, un espectacle visual que no és facil de poder deixar de mirar.
• Primera planta: les fires i les atraccions. Trobem autòmats, la majoria fabricats a França, als segles XIX i XX. Només es posen en funcionament cada diumenge a les 12 hores o quan tenen una visita guiada d'algun centre educatiu. També hi ha teatrins, titelles, màscares i cartells referents a tot aquest mòn.
• Planta baixa: consta d'una gran sala on es presenten exposicions de la col·lecció Mayoral i actes culturals. Cada mes es renoven aquestes exposicions.

També consta d'una recepció, una sala per fer activitats amb els grups guiats i una botiga de records.

Per fer les visites educatives consten de tres programes diferents: per infantil, primària i secundària, batxillerat i cicles formatius.

Setmana d'activitats extraordinàries

Activitat 4: Visita a un centre socioeducatiu: CASAL D'INFANTS DEL RAVAL

EXPLICACIÓ DEL CASAL D’INFANTS DEL RAVAL:

El casal d’infants del Raval es va formar fa 30 anys. Era un barri molt poblat, on els infants no anaven a l’escola i no hi havia serveis socials.

El casal es forma amb els mateixos habitants per protegir els nens/es. Se’ls donava de menjar, es cuidava la higiene, els portaven a l’escola i els donaven roba de vestir.

Sempre hi ha hagut un desavantatge social, marginal i de salut. A partir del 1994, aquesta situació canvia. L’esperança de vida ara és de 5 anys menys que la de Barcelona.
Ara els nens/es estan més protegits.

És un centre que s’ha professionalitzat, on la majoria dels projectes es realitzen al Raval. Treballen d’una manera integral. Les persones que estan en aquest centre, son persones que estan en situació de risc o exclusió social.


En aquest casal es porten a terme diferents projectes:

- Projecte dels infants:
Els infants els divideixen entre edats (de 3 a 12 anys i de 12 a 16 anys)

Els indicadors que poden induïr a l’exclusió social son:
Mares que viuen soles: precarietat salarial i laboral, no tenen un espai mínim d’habitatge, nou vinguda (la societat no l’acull), indicis de maltractament, etc.

En aquest projecte es treballa conjuntament amb assistents socials, escola i família, per tal de portar a terme unes estratègies comunes.


- Projecte de les famílies: son dones que no son conscients de les seves potencialitats i el que pretenen es conscienciar-les.
Realitzen tallers de cuina, llenguatge, artístics, etc.




- Projecte de mares i nens/es: es fan treballs amb la mare i els fills/es que no tenen llar d’infants. Els fills/es els porten amb les educadores de les llars d’infants del mateix casal i les mares estudien materno infantil, llengües i ensenyen a buscar feina. Es procura fer sortides el cap de setmana.


- Projecte de joves: bàsicament el que es treballa és el seu comportament a través de diferents activitats.


- Projecte d’institut i casal: és un feed-back entre l’escola i el casal. El que es treballa és el reforç de les assignatures i el seu comportament.

Els professors dels instituts i el casal es posen d’acord amb el que s’ha de treballar més, com potenciar-lo, quines son les actituds que s’han de treballar de l’alumne, concordar objectius, la manera de treballar, etc.


- Projecte de reforços escolars: es reforcen aquelles assignatures que a l’alumne li costen més.


Opinió personal de l’experiència viscuda en la visita del CASAL D’INFANTS DEL RAVAL:

Personalment opino que encara que les entitats públiques i privades donin recursos econòmics, no es cobreixen totes les necessitats d’aquest barri, ni de cap altre. Considero que falta una gran conscienciació social en la diversitat que estem vivint ara per ara.

Aquesta conscienciació, l'ha de portar a terme tota la societat, perquè per molt que aquestes entitats i escoles estiguin lluitant perquè aquesta diversitat ens beneficiï a tots, no l’aconseguirem.

Hem de vetllar per aquestes persones més desafavorides, perquè puguin tenir una infància digna, plena d’il·lusions, d’alegries,...com la resta d'infants on han nascut en un àmbit més favorable.

La diversitat de cultures és un fet normal al nostre país, però encara costa que la societat acolleixi aquests immigrants. Fins que no canviï el pensament de la societat no es podrà fer gran cosa, perquè els veuen com a contrincants i no com una experiència enriquidora.

Per sort, entitats com aquesta conjuntament amb les escoles, han començat a ficar solucions per tal d’ajudar a aquestes persones en risc o d’exclusió social, a integrar-los en la societat que estan vivint.

Seria bo recordar que tots som persones i que hauríem de tenir les mateixes possibilitats, almenys les més bàsiques.

Setmana d'activitats extraordinàries

Activitat 2: Conferència LA WEB 2.0 I L'EDUCACIÓ AL CIBERNÀRIUM

Aquesta conferència es va dur a terme al Cibernàrium, on ens van parlar primerament del que era el Cibernàrium i segon de les competències digitals a càrrec de José Manuel Pérez Tornero i Santiago Tejador.

El Cibernàrium és un parc tecnològic de 70 empresses, on es porten a terme diferents activitats de caire informatic. Les activitats estan encarades cap a l'alfabetització digital, formació i divulgació de les noves tecnologies, desenvolupament personal i professional dels ciutadants i conferències d'equipaments de Barcelona.

Està oberta a tot el públic i és gratuit. Ara tracten 82 activitats diferents que tenen una durada de 3 a 4 hores cada una i que es repeteixen durant el trimestre.
Cada trimestre es renoven activitats i dins aquestes activitats hi ha diferents nivells de complexitat.

Al segon tema de la conferencia ens van parlar de la importància que tenen les competències digitals en els mestres. Concretament es van centrar en parlar-nos de la comunicació i l'educació en la Web 2.0. En aquesta Web ens ensenyen un nou model d'escola, de rols i de la seva aplicació.

En José Manuel Pérez Tornero i en Santiago Tejador, ens parlen de:

• La Web 2.0. És una web gratuita on tothom pot fer-la creixer. És una Web que poden configurar els seus usuaris, que potencia les experiències dels usuaris, on el software millora a partir del seu ús, una Web que dona el dret a millorar, una Web que no caduca i una Web on s'impossa la cultura de fer.
  
• Eines del professor. És important que el mestre sapigui fer-les utilitzar i poder-les aplicar a la clase. Uns exemples de les eines que pot fer servir el professor son: La VozMe (serveix per enganxar un text i poder-lo escoltar, per les persones del Braian és molt útil). Aprobbo (ens indica si en un treball s'ha copiat informació i enganxat directament al treball. És una eina que pot fer servir el professor per veure si els alumnes han treballat la informació o només s'han dedicat a enganxar-la al seu treball). L'escriptori de Google (És una eina molt útil, ja que cada persona es pot formar el seu escriptori segons les seves necessitats).
  
• Alfabetització digital tan per part del professorat com per part de l'alumnat.

També ens van fer un repàs d'història fins a l'actualitat i com l'educació s'anava moldejant a les necessitats de la societat.

Com a conclusió, un bon professor ha d'aprendre a veure, escoltar, llegir, escriure, gestionar i innovar i tot això més tard ho ha d'ensenyar a fer als seus alumnes.
El mestre ha de tenir totes les competències que hem parlat fins ara, no es tracta de donar les eines a l'escola, s'ha de saber util·litzar de la millor manera i ensenyar als alumnes com sortir-se'n quan es troben amb un programa nou.

Setmana d'activitats extraordinàries

Activitat 1: Conferència FER DE MESTRE per l'Eulaia Bosch

En aquesta conferència ens l'Eulalia Bosch ens va parlar d'un seguit d'aspectes que haurien de tenir els educadors i la importància que tenen els educadors cap als infants.


El que va resaltar més d'aquesta conferència va ser:

• Hem de tenir molt clar que els nens/es creixen, és a dir, que mai estan quiets. Creixen fisicament, cognitivament, etc.
• La importància on aquest alumne creix, on es fa gran, on viu.
• Hem d'ensenyar el món i quin paper tenen ells. Fent d'acompanyants i guies d'aquests alumnes.
  
• Tenir molt clar que els nens/es son els que sostenen els canvis de la societat i concretament de la ciutat on viuen.
• Va fer una comparativa entre els rumiants i els infants. Els infants surten per alimentar-se de coneixements fora i coneixer els recursos que la ciutat té i finalment tornen a l'escola per integrar-ho.
  
• Fer de les arts uns aliats, tant pel mestre com per l'alumne, perquè la puguin compendre i contemplar.

L'Eulalia Bosch va acabar la seva conferencia dient "Fer de mestre és com de fer d'acomodador".

Aquesta frase final em va fer reflexionar molt, ja que nosaltres com a futurs mestres, haurem d'acompanyar, guiar i cercar el millor lloc per a cada un dels nostres alumnes.

Setmana d'activitats extraordinàries

Durant la setmana del 16 al 20 de novembre de 2009, hem estat visitant escoles, centres, entitats, organitzacions i institucions que ofereixen un servei educatiu als infants. Els objectius generals d'aquesta setmana són:

1. Prendre consciència de la responsabilitat educativa de les escoles, centres, institucions, organitzacions i entitats educatives, a través d'apropar-se a la seva realitat.
2. Observar i reflexionar sobre els esdeveniments, actes, xerrades i les visites en que es participi.
3. Participar activament i amb interès en les diferents activitats proposades.
   
4. Apropar-se al rol de mestre/a.

Concretament en aquesta setmana he realitzat les seguents activitats:

- Activitat 1: Conferència: FER DE MESTRES

- Activitat 2: Conferència: LA WEB 2.O I L'EDUCACIÓ al CIBERNÀRIUM

- Activitat 3: Jornada de pràctiques: C.E.I.P. POETA FOIX

- Activitat 4: Visita a un centre socioeducatiu: CASAL D'INFANTS DEL RAVAL

- Activitat 5: Visita a un centre educatiu escolar: ESCOLA EL MARTINET

- Activitat 6: Visita a l'espai educatiu d'una entitat o exposició d'interès públic: MUSEU DE JOGUINES I AUTÒMATS DE VERDÚ

Seguiment i anàlisi de l'actualitat educativa a través de la premsa escrita

En aquesta setmana les meves companyes i jo hem fet el seguiment de les notícies educatives:

Seminari de 1r GP / Curs 2009-10

SEGUIMENT I ANÀLISI DE L'ACTUALITAT EDUCATIVA A TRAVÉS DE LA PREMSA ESCRITA

Data: 4/11/2009

Font: El PAÍS

Notícia:

Los estudiantes daneses podrán usar Internet en los exámenes finales

Se prohíbe enviar correos y chatear

Los alumnos de catorce colegios daneses ya tienen la suerte de consultar Internet durante sus exámenes. En 2011 la norma se extenderá a todo el sistema escolar del país, según publica BBC News.

La noticia en otros webs

Las primeras pruebas ya se han realizado en estos 14 colegios, en donde a la hora del examen las aulas se llenaban de cables y CD con las preguntas. Se mantiene la antigua regla de no hablar, pero la nueva es no enviar correos electrónicos a otras personas de fuera o de dentro del colegio, ni chatear (el profesor confía en la honestidad del alumno); por lo demás se puede consultar Internet, incluso redes sociales como Facebook, para encontrar las mejores respuestas a las preguntas.

Dinamarca es uno de los países tecnológicamente más avanzados, también en el uso de Internet. Desde hace una década, los estudiantes escriben los exámenes en sus ordenadores. El Gobierno argumenta que si Internet es parte de las vidas ciudadanas no se puede dejar fuera de las clases ni de los exámenes. El ministro de Educación, Bertel Haarder, se explica: "Nuestros exámenes tienen que reflejar la vida diaria en el colegio y la vida en el colegio tiene que reflejarse en la sociedad. Internet es indispensable, incluso en los exámenes. Estoy seguro de que en pocos años la mayoría de los países europeos nos imitarán".

EXPLICACIÓ DE LES IDEES PRINCIPALS DE LA NOTÍCIA

De moment ha sigut ha uns pocs col·legis però a les escoles daneses volen fer que els seus alumnes puguin realitzar els exàmens amb l'ajuda d'internet. Podran realitzar consultes encara que no poden xatejar ni enviar correus electrònics.
En l'actualitat ells ja feien els exàmens per ordinador feia molts anys però ara han decidit donar un pas més en aquest avanç tecnològic que intenten fer des de fa dècades.

REFLEXIÓ-COMENTARI PERSONAL

Nosaltres pensem que l'incorporació d'aquest instrument, ens facilitaria un aprenentatge molt més significatiu i experimental.

No es tracta de possar definicions als examents, sinó de fer examens i amb una metodologies que impliquin a l'alumne a comprendre, reflexionar i descubrir. Es tracta de saber aplicar aquesta teoria en casos pràctics i saber argumentar aquesta aplicació, que també és molt important.
També creiem que darrere això hi ha d'haber un control per part dels professor. Aquest ha de canviar la metodologia de les classes i fer que l'alumne intervingui en l'elaboració dels conceptes i la practica.
Pensem que el que ha de mirar un professor en el moment de corretgir o de plantejar el examen és que el alumne hagi fet un raonament lógic i l'hagi sabut argumentar i explicar d'una manera estructurada les seves idees.

PREGUNTES PLANTEJADES

1. Creieu que és un bon mètode per els estudiants el fet que en un examen puguin consultar en

internet?

2. Que busca el professor en aquests exàmens?

3. Les preguntes en aquest exàmens haurien de ser conceptes teòrics o potser més pràctics?

4. La metodologia que implica aquest fet, creieu que és més beneficiosa per l'alumne o no?

Esther Aldehela

Raquel Barbera

Laia Castellà

En el seminari es va portar a terme una lectura de la notícia, tot seguit es van plantejar les preguntes del pun 4 en les quals els nostres companys van arribar a la mateixa conclució que nosaltres.

Revistes educatives

El dia 10 de novembre de 2009, vam entregar el recull de diferents revistes educatives.

Al comentar aquestes revistes, vam posar en comú que n'hi havien de dos tipus: unes encarades als educadors i unes encarades als educats.

Cada cop hi ha més revistes educatives, tant de temes globals com de molt centrades en un tema.

Encara que les revistes tinguin un preu una mica car, cada cop més aquestes estan creant espais de la mateixa revista a internet.

En conclusió, les revistes educatives estan en una gran extensió d'àrees i continguts, tant específics o globals i la seva difusió es pot trobar en format de paper o digital.

Sistema respiratori

Sistema respiratori

El sistema o aparell respiratori és el sistema responsable de fer possible el mecanisme de la respiració. La seva funció és obtenir aire en forma d'oxigen i expulsar-lo en forma de diòxid de carboni.

Taula de continguts

1. Parts del sistema respiratori
   Els moviments respiratoris

Parts del sistema respiratori

L'aparell respiratori és l'aparell encarregat de fer la respiració. Està format per les vies respiratòries (foses nasals, faringe, laringe, bronquis i bronquíols), els pulmons (formats per milions de saquets anomenats alvèols) i el diafragma.

Els moviments respiratoris

Els moviments respiratoris són dos: la inspiració i l'expiració.

 

¹   

En la inspiració s'agafa aire pel nas o la boca, aquest arriba als pulmons i fa baixar el diafragma a través de diferents òrgans.

En l'expiració es treu l'aire dels pulmons per la boca o el nas, pujant el diafragma.

La respiració

L'aire entra pel nas, que està connectat amb la faringe, un tub que baixa pel coll, i aquesta es connecta amb la tràquea. La tràquea es divideix quan arriba als pulmons. És aquí on la sang rep l'oxigen i desprèn el diòxid de carboni que fa el mateix recorregut que l'oxigen, però a l'inversa. Quan els pulmons reben l'aire (inspiració) el diafragma es relaxa, fet que permet que els pulmons agafin volum; i quan els pulmons es contrauen expulsen l'aire (expiració).

Com a curiositat cal dir que el singlot té el seu origen en unes reacciones espasmòdiques d'aquest múscul.


Vídeo: sistema respiratori

La respiració

notes

¹ http://www.xtec.cat/~rvillanu/respiratori/respiratori.htm

Igoogle

Que és Igoogle

En aquesta pàgina és podrà veure que és Igoogle, a quins usuaris van destinats i quines utilitats te.
Hem fet una presentació al google documents.

Anunci "oh brother"

És molt important estar al costat dels infants quan veuen la televisió.
Tan com els programes o els anuncis tenen un objectiu marcat i segons el que puguin veure els nens/es pot ser interpretat erròniament.

Per exemple en l'anunci de "oh brother" te un objectiu molt clar, que comprin el cotxe.

Per tal de cridar l'atenció, ja s'inventen un animal que donant-li carinyo va creixent, aquí ens fa la comparativa amb un nen/a quan creix. També ens podem fixar que la música es molt alegre m'entres creix l'animal i quan troben la solució per poder-lo dur amb el cotxe de la família.
Fins i tot, en aquest anunci juguen amb un animal (el porc) d'un altre anunci que van fer abans d'aquest, fent recordar als espectadors l'altre cotxe.

Per tant, el millor es que un adult l'acompanyi i vagin comentant tots aquells aspectes que podrien ser mal interpretats pels infants.

Anunci "oh brother"

"Com parlar bé en públic" de Joana Rubio i Francesc Puigpelat

En aquest llibre hi trobarem moltes eines que ens podran ajudar a parlar bé en públic.

És un llibre, el qual ens dona tot un seguit d'eines, que ens ajuda i ens guia per ser un bon orador: a tenir una bona tècnica, perdre el pànic, recursos per preparar-se bé el discurs, per guanyar-te l'auditor i moltes coses més.

Personalment, crec que se'n pot treure molt profit, ja que actualment en les escoles, en els instituts i en els batxillerats, no ensenyen aquesta eina, la oratòria, que mes tard en molts llocs de treball és indispensable.

Diferències entre oral i escrit

Hi ha dos tipus per poder comparar les regles orals i escrtes, aquestes són les contextuals i les gramaticals.
Les contextuals ho compara amb les situacions de comunicació oral i les escrites a fi d'identificar les característiques pròpies de cada grup.
Les gramaticals ho compara amb les característiques gramaticals dels textos orals i dels escrits.

En definitiva, l'oral i l'escrit són absolutament independents i son autònomes. Tots dos codis han de tenir un tractament equilibrat i independent en l'aprenentatge de la llengua.

Característiques del text / discurs

Les característiques del text / discurs, són les qualitats que te un escrit o discurs quan actua amb eficàcia en una situació comunicativa.

1. Descriptives: són les que analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic. Dins aquest trobem: la coherència, la cohesió i l'adequació.
2. Prescriptives: són les que determinen, marquen normes d'ús. Dins d'aquest trobem: la correcció i la variació.
   

El llenguatge i les llengues

1. Quelcom més que un mitjà de comunicació: tota senyal està predestinada a la transmició d'informació. L'existencia de les senyals queden justificades dins de la comunicació i aquestes adquereixen tot el seu sentit quan són util·litzades per unir un emisor amb un receptor. El llenguatge humà està constituit per senyals i combinacions de senyals organitzades i que les emisions lingüistiques s'orienten cap a la comunicació. Sense tot aixó no podria existir el llenguatge.
2. Elements per una definició del llenguatge: tot ser humà és comunica per mitjà d'una o una altra llengua, l'humanitat ho te com una facultat innata. És diferent a la resta de llenguatge, ja que, no nomès es diferent quantitativament si no també qualitativament en diferents nivells: - El llenguatge i l'organització de l'entorn. - El llenguatge i el pensament. -El llenguatge i la memoria. - El llenguatge i l'autoexpressió. - La por més extersa.
   
3. La difinició general del llenguatge: el llenguatge és un mitjà o instrument de comunicació i és el més extens de tots els que tenim. També fa posible el discurs abstracte i la parla desplaçada. El llenguatge juga el principal paper en la constitució del pensament i el suport de la memoria. El llenguatge ens permet l'expreció lliure i interior i és la clau del diáleg que mantenim amb nosaltre mateixos.
   

Habilitats lingüístiques

Llegir: és el procés a traves del qual es compren un text escrit.
Implicacions de la definició:

1. Llegir és un procés actiu, perquè qui llegeix ha de construir el significat del text. El significat que un escrit te per qui el llegeix no és una replica exactament igual que el significat de l'autor va voler donar-li sinó que és una construcció pròpia que dependria del text, dels objectius, els coneixements previs, etc.
2. Llegir és aconseguir un objectiu. Sempre lleguin per alguna finalitat. L'objectiu sempre guia la lectura. Els objectius poden ser molts i molt variats (rapida, per plaer, obligatòria, intensiva, etc.)
3. Llegir és un procés d'interacció entre qui el llegeix i el text. Amb aixó volem dir que qui llegeix, ha de fer seu el text relacionar-ho amb allò que ja sap, ha d'adaptar-se al text transformant els seus coneixements previs en funció del que li aporta el text.
4. Llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència continua.
   

Escriure: és el procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu.

Parlar: és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara, amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

Escoltar: és comprendre un missatge a partir d'engegar tot un procés cognitiu de construcció del significat i d'interpretació d'un missatge pronunciat oralment.
Que demana saber escoltar:

1. Un paper actiu i participatiu.
2. Un respecte per l'emissor i les seves idees.
3. Ser objectiu per intentar entendre el que ens diu l'altre.
4. Un von oient sap descobrir els objectius i propòsits de l'emissor.
5. Sap descobrir les principals idees del missatge i sap reaccionar al missatge i parlar quan acaba l'orador.
   

Eduwiki

Eduwiki, és una pàgina, perquè els infants puguin tindre descripcions de les matèries que donen i amb un vocabulari adient per els seus nivells de desenvolupament.

Es una pàgina en la qual els professors o els propis alumnes poden penjar definicions.

En aquesta pràctica, hem definit el sistema respiratori, el qual encara no estava fet.

Per poder-ho fer, hem creat un document amb el Google doc i ens hem regit per la normativa que estava escrita a l'Eduwiki.

Seguiment i anàlisis de l'activitat educativa a travès de la premsa escrita

Avui en el seminari, el Josep Fosalba, el Jordi Mur i l'Aina Romero, ens han posat al corrent de les noticies educatives que han succeït des del dia 27 d'octubre de 2009.

Ens han parlat de la noticia ¿Quién lava los platos en casa? El País.

La noticia, feia referència a una assignatura, en la qual ens explicava que des del setembre al CEIP del Poble Nou els alumnes de sisé de primària han començat l'assignatura d'Educació per a la ciutadania; l'any passat només es feia a secundària.

Aquesta assignatura tracta sobre els costums en altres països, el civisme, les diferents estructures familiars existents, els drets dels infants i comentaris de notícies.

En aquesta classe avui parlen sobre el repartiment de les tasques domèstiques, partint de la tesi de fer que tots a la família han de col·laborar. A través dels comentaris dels alumnes, la mestra s'adona que la que fa més feina a casa és la mare, que el pare fa poca feina i que els nens/es pràcticament no fan res.

La mestra planteja als alumnes si és correcte aquest repartiment de les tasques i els fa veure que la mare no és la que ho ha de fer tot a través de preguntes com: - Podem viure sense fer les feines de casa, sense cuinar per exemple? - Podem viure sense rentar la roba?


Desprès d'aquesta petita explicació de les idees principals de la notícia, ens hem posat ha reflexionar sobre l'importància que tenen aquestos temes que tracten en la noticia.

El trist és que en aquesta societat hem tingut de crear una assignatura la qual tractes aspectes de civisme i comportament, que abans ens els inculcava la pròpia família.
Aixó crec que passa perquè estem vivint en una societat, en la qual la dona i l'home no comparteixen i/o distribueixen les tasques en la casa, ni l'educació dels seus fills/es. També hi han pares, mares o tutors que tracten els seus fills/es com si estiguessin en una bombolla i no poguessin fer res.

D'aquesta manera, en la societat que ens trobem nens i nenes que no respecten un no, que no tenen civisme, que se'ls ha de fer tot, etc.
Estic d'acord que l'escola també reforci tot això esmentat anteriorment, però realment ens hauríem de qüestionar el perquè arriben així aquestos alumnes a l'escola.

"Postdata: T'estimo" de Cecelia Ahern

Avui en el seminari, hem exposat cadascú de nosaltres un llibre que ens ha agradat llegir-lo; dir el perquè d'aquesta tria i el perquè el recomanes a la resta del seminari.

Personalment, he escollit el llibre "Postdata: T'estimo" de Cecelia Ahern.

Aquest llibre ha estat triat entre molts llibres de diferents estils, però la decantació de la balança cap aquest, és perquè només agafant-lo, ja m'ha remogut els sentiments un altre cop, com ja ho va fer m'entres me'l llegia.

És un llibre que ens explica una historia d'amor commovedora i tràgica a la vegada. Tracta d'una parella que porten junts des de l'institut i no poden viure un sense l'altre. Però un dia en Gerry, que és l'home de la Holly, contrau una malaltia i mor.

A partir dáqui comencen a succeir moltes coses inesperades i sorprenents. Les quals et fan remoure molts sentiments i de diferents, en tot el llibre.

Personalment, vaig estar tanta estona plorant com rient i havien moments que no sabia si: estava plorant d'alegia o de pena.

Aquest llibre ús el recomano si voleu viure sentiments de tristesa, alegria, sorpresa, amor i molts altres que haureu de descobrir vosaltres mateixos.

Poesia de la lluna

Avui en la practica de TIC hem realitzar una serie de pasos que ara podem veure el resultat.
Es tracta de buscar un poema i recitar-lo, buscar una imatge i una música per poder-ho ajuntar tot i crear el que estem veient.
S'ha util·litzat el Gim per guardar la foto, l'Audacity per enganxar la foto, la veu i la música i per ultim ho hem penjat al bloc.

Seguiment i anàlisis de l'activitat educativa a travès de la premsa escrita

El dia 27 d'octubre de 2009, la nostra tutora de seminari, ens va portar dos noticies per refleccionar.
La primera noticia és de La Vanguardia i es titula "Las bunas notas por sí solas forman malas personas". En aquesta noticia ens retreu el sistema que te l'ensenyament en possar notes. Fa una critica en la qual remarca la valoració cap a les persones i no cap a les notes que treguin i que els alumnes han de fer la feina ben feta per ells mateixos i no per poder treure bones notes.

En la segona noticia, que es titula "Una migdiada de dotze anys", la recomano a tots els pares i mares o tutors, ja que considero que dona una visió prou realista del que esta passant en aquesta societat.
Aquesta es la noticia.

Seguiment i anàlisis de l'activitat educativa a travès de la premsa escrita

El dia 27 d'octubre de 2009, en el seminari, la Laura Hedo Garcia, l'Adrià Pèrez Badia i la Mònica Talegòn Zazurca, ens van portar una notícia la qual és titulava " La "gorda" y el "llorica" de la clase". La noticia va d'una docent la qual maltractava tant físicament com psicològicament els seus alumnes. Els pares no feien cas de les queixes del seus fills/es, fins passat un temps, fins que el problema va ser més evident.
El jutge ha declarat a la professora culpable, li ha obert un expedient, quatre anys d'inhabilitació i una multa de 1.000 €.

En aquesta noticia ens podríem fer varies preguntes: els companys docents d'aquesta escola no es van adonar d'aquest maltracte cap als alumnes? es justa la condemna que l'hi han posat a la docent? Creieu que quan passin aquestos quatre anys haurà canviat? i podríem seguir.

Personalment crec, que devent segur que alguns docents de la mateixa escola estaven al corrent de les actuacions de la professora i no van fer res per poder protegir-los. Perquè els nens/es en aquestes edats normalment ho expliquen tot i més quan tenen un problema que no el poden solucionar.

En la següent pregunta que he plantejat, crec que es una broma la condemna que ha estat imposada, ja que penso que si la docent ara que ha esta jutjada encara es creu innocent, penso que desprès de quatre anys encara continuarà igual. Quants alumnes hauran de sofrir els seus maltractes?

Els ordenadors portàtils a les aules

Fa dies que varem fer una practica amb el programa Documents de google en la qual varem crear una enquesta i una presentació sobre el tema "els ordenadors portàtils a les aules" .

Qui ets tu? L'ànima

La Nadia Ambroj, és una persona alegre, plena de felicitat i amb moltes ganes de fer coses noves. És una persona que mostra un equilibri entre la ment, el cos i l'esperit com ens reflexa el significat del color verd.

És una persona que transmet bondat, innocència i puresa com el significat del color blanc.

La Nadia, ens aporta un sentiment d'estabilitat i realisme de les coses com el mateix color de la mare terra.

Hem transmet la sensació d'una persona transparent, que durant la seva vida ha anat recorrent un camí o camins el quals ha triat amb molta precaució i decisió, això ho fa sempre amb alegria i felicitat. És com un repertori de partitures en la qual hi ha un andante, un al·legretto i una Musica d'aigua.


La majestuositat, la naturalitat, la saviesa, la riques de l'ànima i la sensibilitat són qualitats d'ella que també podem trobar en un instrument de fusta.

Va de mestres. Carta als mestres que comencen

Avui hem parlat del llibre "Va de mestre. Carta als mestres que comencen" de Jaume Cela Ollé i Juli Palou Sangrà.

Tots hem reflexionat sobre molts punts que toca el llibre i l'importància que creiem que tenen. A continuació he volgut citar aquest fragment i fer-ne una reflexió personal.

El capítol és El Joc (pàgina 86).

"Una de les característiques del món d'avui és que els nens i nenes no tenen temps per jugar, perquè el joc lliure, que és l'activitat que defineix millor la infància, està sota sospita. Jugar és perdre el temps, i el temps no el poden perdre. Oblidem que les criatures fan i desfan el mon a partir del joc. És a partir d'aquesta activitat -la més seriosa que ens podem imaginar- que comprenen la realitat i cal tenir present que el primer pas per a la transformació del món és comprendre els mecanismes que el fan funcionar; aquesta és una afirmació que val per a tots els camps del saber i de les relacions humanes. Quan juguem és quan més exerceixen la capacitat de crear, quan més a prop es troben d'un dels atributs reservats a les divinitats."

En aquesta societat accelerada crec que hauríem de fer una pausa important. Els infants creen la seva realitat i el seu aprenentatge des del joc, només cal mirar els infants de 0 a 3 anys, aquests es passen el dia jugant però no només juguen sinó que a traves del joc van evolucionant. Els pares o mares o tutors d'ara es creuen que els nens/es han de tenir un munt d'activitats fora de l'escola perquè siguin els millors i fins i tot he sentit critiques entre els pares cap a un altre perquè només estava apuntant els seus fills a dos activitats extraescolars.

Però on estem arribant? Quin sentit té que un infant no pugui ni tindre temps per saber que es l'avorriment?

Penso que és molt important que un nen/a tingui el seu temps lliure per poder crear, per poder imaginar, per poder gaudir i fins i tot per poder avorrir-se.

En una experiència que vaig tenir, no fa gaire en una classe, em va deixar paralitzada quan vaig denotar que avui en dia els infants estan perdent la imaginació, la seva creativitat.

M'explico; era un dia qualsevo, en el que tenia quatre alumnes i els vaig deixar un temps per que juguessin al que volguessin, el cas es que no sabien a que jugar, no sabien que fer, ni sabien quina joguina agafar, fins i tot hem van demanar que els digues a quin joc jugar.

En aqusts moments crec que cal fer una pausa i pensar en quina manera estem pujant els nens/es i de quina manera els estem educant.

Jo recordo els moments que sortia al carrer, jugant sola o acompanyada, les entremaliadures que fèiem, les joguines que sortien d'uan pedra i un pal, etc.

Realment estem creant infants? o estem crean màquines?

Les nostres escoles i els nostres records d'elles

El dia 7 d'octubre en el seminari barem estar parlant de les escoles en les quals ens van educar.

Hem vaig quedar sorpressa de les coses que teniem en comú i la visió global que en teníem.
El que hem va sorprendre més es el fet de que les llengües en totes les escoles que barem comentar tenien carències i tots/es coincidíem en el fet de que hi havia un nivell molt baix d'aquestes.

Avui en el seminari hem pactat els temes mes rellevants que volíem endinsar-nos, per tal d'aprofundir en temes com la metodologia d'una classe, els models dels professors, les festes tradicionals i la religió, com fer sentir que l'escola és dels alumnes i l'han de cuidar, etc.

En definitiva trobo que serà interessant poder aprofundir en aquestos temes que hem plantejat per poder arribar a ser bons mestres.

Els records més apreciats de la infància

El dia 29 de Setembre en el seminari, barem fer una pràctica molt educativa, en el sentit de poder conèixer aspectes que formen part de la nostra vida o que han format part i que creguem important per donar-los a conèixer.

Trobo molt interessant aquesta pràctica, ja que, ens fa unir més a les persones que estan compartint els nostres tresors. És una metodologia en la qual l'interacció dels membres que la formen, poden compartir experiències, situacions, aficions, etc.

En el meu cas, vaig portar unes sabatilles de ball, i vaig explicar el que he viscut en la meva infantessa i com es pot deduir la meva gran passió és el ball.
També vaig parlar de que toco la viola i la relació que hi ha entre una cosa i l'altra.

La meva petita reivindicació en el seminari, va ser que trobo que en aquesta societat està poc valorat tot el que sigui d'àmbit artístic.

Com a punt final d'aquesta pràctica educativa de seminari, crec que es un bon començament per poder integrar tots els membres i crear un bon clima.

Programari

Esquema del programari: el programari lliure i el programari convencional

Lànima

En aquesta imatge podem veure l'ànima de la Nadia Ambroj.

Per fer la descripció anirem des del que podem veure a primer cop d'ull, fins als detalls gairebé inapreciables.

Primer de tot, destacarem els colors que predominen en aquesta imatge i el significat que li vull donar:
El color verd ens simbolitza que és una persona alegre, plena de felicitat i amb moltes ganes de fer coses noves. És una persona que mostra un equilibri entre la ment, el cos i l'esperit. Tanmateix, aquest color verd es troba a la foto representant també la naturalesa, és a dir, la naturalitat que té davant de les coses que passi.

El segon color que destacaré és el color blanc, ja que és una persona que em transmet bondat, innocència i puresa.

Per acabar de parlar dels colors, al mig de la fotografia ens trobem amb el color marró, un color que ens recorda el color de la Mare Terra. Aquest ens diu que la Nadia ens aporta un sentiment d'estabilitat i realisme de les coses.

Un cop ja feta la definició dels colors principals que he triat, passem a descriure el perquè de les partitures.No estan triades a l'atzar, sinó que cada una simbolitza un aspecte que he volgut remarcar d'ella.

La primera és un Andante, ja que em dóna la sensació d'una persona que durant la seva vida ha anat recorrent un camí o camins els quals ha triat amb molta precaució i decisió.
La segona, és un Al·legretto, com ens transmet la paraula mateixa és una persona que irradia felicitat i alegria en tot allò que fa.
Per últim, tenim una partitura que es titula "Musica Aquàtica". Aquesta ens descriu la transparència en la qual he pogut veure l'ànima de la Nadia.

Per acabar observem, al centre de la fotografia, un instrument de fusta. Aquest ens simbolitza la majestuositat, la sensibilitat i la riquesa de l'ànima.
És un instrument que pot portar la melodia cantant o la melodia del baix en una conversa. Així també té diferents aplicacions com ho demostra la sordina que afebleix aquest so o l'amplificador que l'enforteix.
Com ja he dit, és un instrument de fusta i per aquest motiu l'he triat, ja que ens demostra la naturalesa, la saviesa i la sensibilitat que té en les coses que realitza.

Espero que us endinseu a conèixer totes aquestes qualitats de la Nadia Ambroj que jo en poques setmanes he pogut trobar en ella.

Aquesta és la presentació que he fet a la classe de comunicació oral, escrita i digital

Mapa de l'uni blanquerna

Mostra un mapa més gran

Treball col·laboratiu amb documents de Google

El portal edu3.cat

VIDEO DELS DRETS DELS INFANTS

És un vídeo interessant, en el qual podem veure uns quants drets dels infants representats en dibuixos.

Sobre alguns drets dels reis i de les reines de la casa

En aquest article ens parlen de diferents drets que haurien de tenir els nens/es i com s’haurien de poder posar en practica. Aquests drets són: el dret a conèixer el valor d’un no, el dret a mirar la televisió una estoneta i a mirar-la acompanyats,el dret a no saber nedar, ni anglès, ni música, ni ballet, ni bàsquet, ni kàrate, ...,el dret a avorrir-se,el dret a saber què és la tristesa,el dret a caminar pel súper sense donar trompades amb el carretó a la gent gran,el dret a tenir uns adults al costat que no llencin les burilles del cendrer del cotxe al mig del carrer,el dret a ser escoltats i el dret a conèixer que hi ha uns límits.

Per exemple el dret de mirar la televisió una estona i acompanyats, penso que és un moment en el qual pot ser un mètode educatiu molt interessant i no un objecte en el qual deixem els petits enganxats allà perquè no ens destorbin m’entres es fan d’altres feines.

Un altre dret que ens diu aquest article, és que no poden tenir una agenda plena d’activitats durant tota la setmana. Crec que estem parlant de nens/es i no d’adults. Els nens/es tenen dret a tindre temps lliure, a poder jugar, a poder avorrir-se, a poder triar les activitats que a ells els apassionin...

Per últim també destacaria el dret a ser escoltats. Molts cops els adults tenim moltes coses a fer i no prestem atenció del que ens estan explicant, un gran error. Els nens/es tenen moltes coses que els intriguen, de saber respostes, d’intentar introduir-se en les converses dels adults, però en molts casos aquests son ignorats pel simple fet de que son menors.

Laia Castellà

Laia Castellà