El dia 27 d'octubre de 2009, la nostra tutora de seminari, ens va portar dos noticies per refleccionar.
La primera noticia és de La Vanguardia i es titula "Las bunas notas por sí solas forman malas personas". En aquesta noticia ens retreu el sistema que te l'ensenyament en possar notes. Fa una critica en la qual remarca la valoració cap a les persones i no cap a les notes que treguin i que els alumnes han de fer la feina ben feta per ells mateixos i no per poder treure bones notes.
En la segona noticia, que es titula "Una migdiada de dotze anys", la recomano a tots els pares i mares o tutors, ja que considero que dona una visió prou realista del que esta passant en aquesta societat.
Aquesta es la noticia.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris drets dels infants. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris drets dels infants. Mostrar tots els missatges
28 d’octubre del 2009
Seguiment i anàlisis de l'activitat educativa a travès de la premsa escrita
El dia 27 d'octubre de 2009, en el seminari, la Laura Hedo Garcia, l'Adrià Pèrez Badia i la Mònica Talegòn Zazurca, ens van portar una notícia la qual és titulava " La "gorda" y el "llorica" de la clase". La noticia va d'una docent la qual maltractava tant físicament com psicològicament els seus alumnes. Els pares no feien cas de les queixes del seus fills/es, fins passat un temps, fins que el problema va ser més evident.
El jutge ha declarat a la professora culpable, li ha obert un expedient, quatre anys d'inhabilitació i una multa de 1.000 €.
En aquesta noticia ens podríem fer varies preguntes: els companys docents d'aquesta escola no es van adonar d'aquest maltracte cap als alumnes? es justa la condemna que l'hi han posat a la docent? Creieu que quan passin aquestos quatre anys haurà canviat? i podríem seguir.
Personalment crec, que devent segur que alguns docents de la mateixa escola estaven al corrent de les actuacions de la professora i no van fer res per poder protegir-los. Perquè els nens/es en aquestes edats normalment ho expliquen tot i més quan tenen un problema que no el poden solucionar.
En la següent pregunta que he plantejat, crec que es una broma la condemna que ha estat imposada, ja que penso que si la docent ara que ha esta jutjada encara es creu innocent, penso que desprès de quatre anys encara continuarà igual. Quants alumnes hauran de sofrir els seus maltractes?
El jutge ha declarat a la professora culpable, li ha obert un expedient, quatre anys d'inhabilitació i una multa de 1.000 €.
En aquesta noticia ens podríem fer varies preguntes: els companys docents d'aquesta escola no es van adonar d'aquest maltracte cap als alumnes? es justa la condemna que l'hi han posat a la docent? Creieu que quan passin aquestos quatre anys haurà canviat? i podríem seguir.
Personalment crec, que devent segur que alguns docents de la mateixa escola estaven al corrent de les actuacions de la professora i no van fer res per poder protegir-los. Perquè els nens/es en aquestes edats normalment ho expliquen tot i més quan tenen un problema que no el poden solucionar.
En la següent pregunta que he plantejat, crec que es una broma la condemna que ha estat imposada, ja que penso que si la docent ara que ha esta jutjada encara es creu innocent, penso que desprès de quatre anys encara continuarà igual. Quants alumnes hauran de sofrir els seus maltractes?
21 d’octubre del 2009
Va de mestres. Carta als mestres que comencen
Avui hem parlat del llibre "Va de mestre. Carta als mestres que comencen" de Jaume Cela Ollé i Juli Palou Sangrà.
Tots hem reflexionat sobre molts punts que toca el llibre i l'importància que creiem que tenen. A continuació he volgut citar aquest fragment i fer-ne una reflexió personal.
El capítol és El Joc (pàgina 86).
"Una de les característiques del món d'avui és que els nens i nenes no tenen temps per jugar, perquè el joc lliure, que és l'activitat que defineix millor la infància, està sota sospita. Jugar és perdre el temps, i el temps no el poden perdre. Oblidem que les criatures fan i desfan el mon a partir del joc. És a partir d'aquesta activitat -la més seriosa que ens podem imaginar- que comprenen la realitat i cal tenir present que el primer pas per a la transformació del món és comprendre els mecanismes que el fan funcionar; aquesta és una afirmació que val per a tots els camps del saber i de les relacions humanes. Quan juguem és quan més exerceixen la capacitat de crear, quan més a prop es troben d'un dels atributs reservats a les divinitats."
En aquesta societat accelerada crec que hauríem de fer una pausa important. Els infants creen la seva realitat i el seu aprenentatge des del joc, només cal mirar els infants de 0 a 3 anys, aquests es passen el dia jugant però no només juguen sinó que a traves del joc van evolucionant. Els pares o mares o tutors d'ara es creuen que els nens/es han de tenir un munt d'activitats fora de l'escola perquè siguin els millors i fins i tot he sentit critiques entre els pares cap a un altre perquè només estava apuntant els seus fills a dos activitats extraescolars.
Però on estem arribant? Quin sentit té que un infant no pugui ni tindre temps per saber que es l'avorriment?
Penso que és molt important que un nen/a tingui el seu temps lliure per poder crear, per poder imaginar, per poder gaudir i fins i tot per poder avorrir-se.
En una experiència que vaig tenir, no fa gaire en una classe, em va deixar paralitzada quan vaig denotar que avui en dia els infants estan perdent la imaginació, la seva creativitat.
M'explico; era un dia qualsevo, en el que tenia quatre alumnes i els vaig deixar un temps per que juguessin al que volguessin, el cas es que no sabien a que jugar, no sabien que fer, ni sabien quina joguina agafar, fins i tot hem van demanar que els digues a quin joc jugar.
En aqusts moments crec que cal fer una pausa i pensar en quina manera estem pujant els nens/es i de quina manera els estem educant.
Jo recordo els moments que sortia al carrer, jugant sola o acompanyada, les entremaliadures que fèiem, les joguines que sortien d'uan pedra i un pal, etc.
Realment estem creant infants? o estem crean màquines?
Tots hem reflexionat sobre molts punts que toca el llibre i l'importància que creiem que tenen. A continuació he volgut citar aquest fragment i fer-ne una reflexió personal.
El capítol és El Joc (pàgina 86).
"Una de les característiques del món d'avui és que els nens i nenes no tenen temps per jugar, perquè el joc lliure, que és l'activitat que defineix millor la infància, està sota sospita. Jugar és perdre el temps, i el temps no el poden perdre. Oblidem que les criatures fan i desfan el mon a partir del joc. És a partir d'aquesta activitat -la més seriosa que ens podem imaginar- que comprenen la realitat i cal tenir present que el primer pas per a la transformació del món és comprendre els mecanismes que el fan funcionar; aquesta és una afirmació que val per a tots els camps del saber i de les relacions humanes. Quan juguem és quan més exerceixen la capacitat de crear, quan més a prop es troben d'un dels atributs reservats a les divinitats."
En aquesta societat accelerada crec que hauríem de fer una pausa important. Els infants creen la seva realitat i el seu aprenentatge des del joc, només cal mirar els infants de 0 a 3 anys, aquests es passen el dia jugant però no només juguen sinó que a traves del joc van evolucionant. Els pares o mares o tutors d'ara es creuen que els nens/es han de tenir un munt d'activitats fora de l'escola perquè siguin els millors i fins i tot he sentit critiques entre els pares cap a un altre perquè només estava apuntant els seus fills a dos activitats extraescolars.
Però on estem arribant? Quin sentit té que un infant no pugui ni tindre temps per saber que es l'avorriment?
Penso que és molt important que un nen/a tingui el seu temps lliure per poder crear, per poder imaginar, per poder gaudir i fins i tot per poder avorrir-se.
En una experiència que vaig tenir, no fa gaire en una classe, em va deixar paralitzada quan vaig denotar que avui en dia els infants estan perdent la imaginació, la seva creativitat.
M'explico; era un dia qualsevo, en el que tenia quatre alumnes i els vaig deixar un temps per que juguessin al que volguessin, el cas es que no sabien a que jugar, no sabien que fer, ni sabien quina joguina agafar, fins i tot hem van demanar que els digues a quin joc jugar.
En aqusts moments crec que cal fer una pausa i pensar en quina manera estem pujant els nens/es i de quina manera els estem educant.
Jo recordo els moments que sortia al carrer, jugant sola o acompanyada, les entremaliadures que fèiem, les joguines que sortien d'uan pedra i un pal, etc.
Realment estem creant infants? o estem crean màquines?
29 de setembre del 2009
VIDEO DELS DRETS DELS INFANTS
És un vídeo interessant, en el qual podem veure uns quants drets dels infants representats en dibuixos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)