El dia 27 d'octubre de 2009, la nostra tutora de seminari, ens va portar dos noticies per refleccionar.
La primera noticia és de La Vanguardia i es titula "Las bunas notas por sí solas forman malas personas". En aquesta noticia ens retreu el sistema que te l'ensenyament en possar notes. Fa una critica en la qual remarca la valoració cap a les persones i no cap a les notes que treguin i que els alumnes han de fer la feina ben feta per ells mateixos i no per poder treure bones notes.
En la segona noticia, que es titula "Una migdiada de dotze anys", la recomano a tots els pares i mares o tutors, ja que considero que dona una visió prou realista del que esta passant en aquesta societat.
Aquesta es la noticia.
28 d’octubre del 2009
Seguiment i anàlisis de l'activitat educativa a travès de la premsa escrita
El dia 27 d'octubre de 2009, en el seminari, la Laura Hedo Garcia, l'Adrià Pèrez Badia i la Mònica Talegòn Zazurca, ens van portar una notícia la qual és titulava " La "gorda" y el "llorica" de la clase". La noticia va d'una docent la qual maltractava tant físicament com psicològicament els seus alumnes. Els pares no feien cas de les queixes del seus fills/es, fins passat un temps, fins que el problema va ser més evident.
El jutge ha declarat a la professora culpable, li ha obert un expedient, quatre anys d'inhabilitació i una multa de 1.000 €.
En aquesta noticia ens podríem fer varies preguntes: els companys docents d'aquesta escola no es van adonar d'aquest maltracte cap als alumnes? es justa la condemna que l'hi han posat a la docent? Creieu que quan passin aquestos quatre anys haurà canviat? i podríem seguir.
Personalment crec, que devent segur que alguns docents de la mateixa escola estaven al corrent de les actuacions de la professora i no van fer res per poder protegir-los. Perquè els nens/es en aquestes edats normalment ho expliquen tot i més quan tenen un problema que no el poden solucionar.
En la següent pregunta que he plantejat, crec que es una broma la condemna que ha estat imposada, ja que penso que si la docent ara que ha esta jutjada encara es creu innocent, penso que desprès de quatre anys encara continuarà igual. Quants alumnes hauran de sofrir els seus maltractes?
El jutge ha declarat a la professora culpable, li ha obert un expedient, quatre anys d'inhabilitació i una multa de 1.000 €.
En aquesta noticia ens podríem fer varies preguntes: els companys docents d'aquesta escola no es van adonar d'aquest maltracte cap als alumnes? es justa la condemna que l'hi han posat a la docent? Creieu que quan passin aquestos quatre anys haurà canviat? i podríem seguir.
Personalment crec, que devent segur que alguns docents de la mateixa escola estaven al corrent de les actuacions de la professora i no van fer res per poder protegir-los. Perquè els nens/es en aquestes edats normalment ho expliquen tot i més quan tenen un problema que no el poden solucionar.
En la següent pregunta que he plantejat, crec que es una broma la condemna que ha estat imposada, ja que penso que si la docent ara que ha esta jutjada encara es creu innocent, penso que desprès de quatre anys encara continuarà igual. Quants alumnes hauran de sofrir els seus maltractes?
Els ordenadors portàtils a les aules
Fa dies que varem fer una practica amb el programa Documents de google en la qual varem crear una enquesta i una presentació sobre el tema "els ordenadors portàtils a les aules" .
21 d’octubre del 2009
Qui ets tu? L'ànima
La Nadia Ambroj, és una persona alegre, plena de felicitat i amb moltes ganes de fer coses noves. És una persona que mostra un equilibri entre la ment, el cos i l'esperit com ens reflexa el significat del color verd.És una persona que transmet bondat, innocència i puresa com el significat del color blanc.
La Nadia, ens aporta un sentiment d'estabilitat i realisme de les coses com el mateix color de la mare terra.
Hem transmet la sensació d'una persona transparent, que durant la seva vida ha anat recorrent un camí o camins el quals ha triat amb molta precaució i decisió, això ho fa sempre amb alegria i felicitat. És com un repertori de partitures en la qual hi ha un andante, un al·legretto i una Musica d'aigua.
La majestuositat, la naturalitat, la saviesa, la riques de l'ànima i la sensibilitat són qualitats d'ella que també podem trobar en un instrument de fusta.
Va de mestres. Carta als mestres que comencen
Avui hem parlat del llibre "Va de mestre. Carta als mestres que comencen" de Jaume Cela Ollé i Juli Palou Sangrà.
Tots hem reflexionat sobre molts punts que toca el llibre i l'importància que creiem que tenen. A continuació he volgut citar aquest fragment i fer-ne una reflexió personal.
El capítol és El Joc (pàgina 86).
"Una de les característiques del món d'avui és que els nens i nenes no tenen temps per jugar, perquè el joc lliure, que és l'activitat que defineix millor la infància, està sota sospita. Jugar és perdre el temps, i el temps no el poden perdre. Oblidem que les criatures fan i desfan el mon a partir del joc. És a partir d'aquesta activitat -la més seriosa que ens podem imaginar- que comprenen la realitat i cal tenir present que el primer pas per a la transformació del món és comprendre els mecanismes que el fan funcionar; aquesta és una afirmació que val per a tots els camps del saber i de les relacions humanes. Quan juguem és quan més exerceixen la capacitat de crear, quan més a prop es troben d'un dels atributs reservats a les divinitats."
En aquesta societat accelerada crec que hauríem de fer una pausa important. Els infants creen la seva realitat i el seu aprenentatge des del joc, només cal mirar els infants de 0 a 3 anys, aquests es passen el dia jugant però no només juguen sinó que a traves del joc van evolucionant. Els pares o mares o tutors d'ara es creuen que els nens/es han de tenir un munt d'activitats fora de l'escola perquè siguin els millors i fins i tot he sentit critiques entre els pares cap a un altre perquè només estava apuntant els seus fills a dos activitats extraescolars.
Però on estem arribant? Quin sentit té que un infant no pugui ni tindre temps per saber que es l'avorriment?
Penso que és molt important que un nen/a tingui el seu temps lliure per poder crear, per poder imaginar, per poder gaudir i fins i tot per poder avorrir-se.
En una experiència que vaig tenir, no fa gaire en una classe, em va deixar paralitzada quan vaig denotar que avui en dia els infants estan perdent la imaginació, la seva creativitat.
M'explico; era un dia qualsevo, en el que tenia quatre alumnes i els vaig deixar un temps per que juguessin al que volguessin, el cas es que no sabien a que jugar, no sabien que fer, ni sabien quina joguina agafar, fins i tot hem van demanar que els digues a quin joc jugar.
En aqusts moments crec que cal fer una pausa i pensar en quina manera estem pujant els nens/es i de quina manera els estem educant.
Jo recordo els moments que sortia al carrer, jugant sola o acompanyada, les entremaliadures que fèiem, les joguines que sortien d'uan pedra i un pal, etc.
Realment estem creant infants? o estem crean màquines?
Tots hem reflexionat sobre molts punts que toca el llibre i l'importància que creiem que tenen. A continuació he volgut citar aquest fragment i fer-ne una reflexió personal.
El capítol és El Joc (pàgina 86).
"Una de les característiques del món d'avui és que els nens i nenes no tenen temps per jugar, perquè el joc lliure, que és l'activitat que defineix millor la infància, està sota sospita. Jugar és perdre el temps, i el temps no el poden perdre. Oblidem que les criatures fan i desfan el mon a partir del joc. És a partir d'aquesta activitat -la més seriosa que ens podem imaginar- que comprenen la realitat i cal tenir present que el primer pas per a la transformació del món és comprendre els mecanismes que el fan funcionar; aquesta és una afirmació que val per a tots els camps del saber i de les relacions humanes. Quan juguem és quan més exerceixen la capacitat de crear, quan més a prop es troben d'un dels atributs reservats a les divinitats."
En aquesta societat accelerada crec que hauríem de fer una pausa important. Els infants creen la seva realitat i el seu aprenentatge des del joc, només cal mirar els infants de 0 a 3 anys, aquests es passen el dia jugant però no només juguen sinó que a traves del joc van evolucionant. Els pares o mares o tutors d'ara es creuen que els nens/es han de tenir un munt d'activitats fora de l'escola perquè siguin els millors i fins i tot he sentit critiques entre els pares cap a un altre perquè només estava apuntant els seus fills a dos activitats extraescolars.
Però on estem arribant? Quin sentit té que un infant no pugui ni tindre temps per saber que es l'avorriment?
Penso que és molt important que un nen/a tingui el seu temps lliure per poder crear, per poder imaginar, per poder gaudir i fins i tot per poder avorrir-se.
En una experiència que vaig tenir, no fa gaire en una classe, em va deixar paralitzada quan vaig denotar que avui en dia els infants estan perdent la imaginació, la seva creativitat.
M'explico; era un dia qualsevo, en el que tenia quatre alumnes i els vaig deixar un temps per que juguessin al que volguessin, el cas es que no sabien a que jugar, no sabien que fer, ni sabien quina joguina agafar, fins i tot hem van demanar que els digues a quin joc jugar.
En aqusts moments crec que cal fer una pausa i pensar en quina manera estem pujant els nens/es i de quina manera els estem educant.
Jo recordo els moments que sortia al carrer, jugant sola o acompanyada, les entremaliadures que fèiem, les joguines que sortien d'uan pedra i un pal, etc.
Realment estem creant infants? o estem crean màquines?
Les nostres escoles i els nostres records d'elles
El dia 7 d'octubre en el seminari barem estar parlant de les escoles en les quals ens van educar.
Hem vaig quedar sorpressa de les coses que teniem en comú i la visió global que en teníem.
El que hem va sorprendre més es el fet de que les llengües en totes les escoles que barem comentar tenien carències i tots/es coincidíem en el fet de que hi havia un nivell molt baix d'aquestes.
Avui en el seminari hem pactat els temes mes rellevants que volíem endinsar-nos, per tal d'aprofundir en temes com la metodologia d'una classe, els models dels professors, les festes tradicionals i la religió, com fer sentir que l'escola és dels alumnes i l'han de cuidar, etc.
En definitiva trobo que serà interessant poder aprofundir en aquestos temes que hem plantejat per poder arribar a ser bons mestres.
Hem vaig quedar sorpressa de les coses que teniem en comú i la visió global que en teníem.
El que hem va sorprendre més es el fet de que les llengües en totes les escoles que barem comentar tenien carències i tots/es coincidíem en el fet de que hi havia un nivell molt baix d'aquestes.
Avui en el seminari hem pactat els temes mes rellevants que volíem endinsar-nos, per tal d'aprofundir en temes com la metodologia d'una classe, els models dels professors, les festes tradicionals i la religió, com fer sentir que l'escola és dels alumnes i l'han de cuidar, etc.
En definitiva trobo que serà interessant poder aprofundir en aquestos temes que hem plantejat per poder arribar a ser bons mestres.
Els records més apreciats de la infància
El dia 29 de Setembre en el seminari, barem fer una pràctica molt educativa, en el sentit de poder conèixer aspectes que formen part de la nostra vida o que han format part i que creguem important per donar-los a conèixer.
Trobo molt interessant aquesta pràctica, ja que, ens fa unir més a les persones que estan compartint els nostres tresors. És una metodologia en la qual l'interacció dels membres que la formen, poden compartir experiències, situacions, aficions, etc.
En el meu cas, vaig portar unes sabatilles de ball, i vaig explicar el que he viscut en la meva infantessa i com es pot deduir la meva gran passió és el ball.
També vaig parlar de que toco la viola i la relació que hi ha entre una cosa i l'altra.
La meva petita reivindicació en el seminari, va ser que trobo que en aquesta societat està poc valorat tot el que sigui d'àmbit artístic.
Com a punt final d'aquesta pràctica educativa de seminari, crec que es un bon començament per poder integrar tots els membres i crear un bon clima.
20 d’octubre del 2009
Lànima
En aquesta imatge podem veure l'ànima de la Nadia Ambroj.Per fer la descripció anirem des del que podem veure a primer cop d'ull, fins als detalls gairebé inapreciables.
Primer de tot, destacarem els colors que predominen en aquesta imatge i el significat que li vull donar:
El color verd ens simbolitza que és una persona alegre, plena de felicitat i amb moltes ganes de fer coses noves. És una persona que mostra un equilibri entre la ment, el cos i l'esperit. Tanmateix, aquest color verd es troba a la foto representant també la naturalesa, és a dir, la naturalitat que té davant de les coses que passi.
El segon color que destacaré és el color blanc, ja que és una persona que em transmet bondat, innocència i puresa.
Per acabar de parlar dels colors, al mig de la fotografia ens trobem amb el color marró, un color que ens recorda el color de la Mare Terra. Aquest ens diu que la Nadia ens aporta un sentiment d'estabilitat i realisme de les coses.
Un cop ja feta la definició dels colors principals que he triat, passem a descriure el perquè de les partitures.No estan triades a l'atzar, sinó que cada una simbolitza un aspecte que he volgut remarcar d'ella.
La primera és un Andante, ja que em dóna la sensació d'una persona que durant la seva vida ha anat recorrent un camí o camins els quals ha triat amb molta precaució i decisió.
La segona, és un Al·legretto, com ens transmet la paraula mateixa és una persona que irradia felicitat i alegria en tot allò que fa.
Per últim, tenim una partitura que es titula "Musica Aquàtica". Aquesta ens descriu la transparència en la qual he pogut veure l'ànima de la Nadia.
Per acabar observem, al centre de la fotografia, un instrument de fusta. Aquest ens simbolitza la majestuositat, la sensibilitat i la riquesa de l'ànima.
És un instrument que pot portar la melodia cantant o la melodia del baix en una conversa. Així també té diferents aplicacions com ho demostra la sordina que afebleix aquest so o l'amplificador que l'enforteix.
Com ja he dit, és un instrument de fusta i per aquest motiu l'he triat, ja que ens demostra la naturalesa, la saviesa i la sensibilitat que té en les coses que realitza.
Espero que us endinseu a conèixer totes aquestes qualitats de la Nadia Ambroj que jo en poques setmanes he pogut trobar en ella.
Aquesta és la presentació que he fet a la classe de comunicació oral, escrita i digital
Subscriure's a:
Missatges (Atom)