Les 4 últimes setmanes de classe de comunicació oral, escrita i digital, varem portar a terme uns debats. Aquests es tractava d'escollir un tema relacionat amb l'àmbit educatiu i en grups de 10 persones dividides en dos grups de 5 debatre amb arguments el tema escollit. Cadascun d'aquests equips s'organitzarà de manera que, com a mínim, 3 persones tindran el paper principal d'oradors. Els altres tindran el paper principal d'investigadors i també podran fer preguntes durant el debat.
Cada equip nomenarà un capità abans de començar la preparació del debat, que és qui coordinarà la planificació del treball des de l'inici fins al final.
Els debats constaran de 4 parts per cadascun dels equips, seguint el mateix model de la lliga de debats universitaris.
Cada equip disposarà de 3 minuts d'intervenció en cadascuna de les 4 parts del debat. Cada debat tindrà una durada de 24 minuts. El control del temps el portarà el propi equip.
Al meu grup varem elegir el tema de la religió a classe si o no.
Els companys que no realitzaven el debat, havien d'avaluar als que el portaven a terme.
Els aspectes que es tenien en compte a l'hora de fer la valoració dels debats:
Aspectes discursius:
- S'han estructurat bé els arguments en les diferents parts del debat?
- S'han ajustat al tema?
- Han exposat contraarguments?
- S'han repetit alguna de les idees o arguments?
- Han fet servir cites, exemples i/o altres proves documentals?
Aspectes d'oratòtia:
- Han utilitzat un registre adequat?
- S'han expressat de forma clara i concisa?
- Han fet servir un llenguatge no-verbal coherent?
- Han tingut en compte els aspectes formals de pronúncia, velocitat, pauses, entonació, etc?
- Han fet ús d'una bona correcció lingüística?
Aspectes organitzatius:
- Han fet una bona planificació?
- Han tingut un bon autocontrol?
- Han respectat els torns de paraula entre equips?
Exemple d'un debat de la lliga universitaria:
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Comunicació oral escrita i digital. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Comunicació oral escrita i digital. Mostrar tots els missatges
30 de desembre del 2009
Recitació oral
Les últimes 4 setmanes en la classe de comunicació oral, escrita i digital, varem portar a terme l'activitat de recitar quelcom que durès més de dos minuts de memòria.
La meva tria per poder portar a terme aquesta activitat va ser un conte que es titula
"El naixement dels cavalls marins"
Se n'han escrit moltes, d'històries fabuloses. N'hi ha de tan antigues que el temps s'ha encarregat d'arxivar-les en la memòria com si fossin una pila de papers vells.
Però entre tot aquest munt de paperassa, hi ha una antiga llegenda que hauríem de recordar sempre. Una llegenda que ens descobreix com fa milers i milers d'anys, en un indret desconegut de la terra, hi va haver un fet fabulós i sobrenatural: El naixement dels cavalls marins.
No em pregunteu on era, perquè poca cosa se'n sap. Només us puc dir que era un país ple de muntanyes escarpades, però tampoc no sabem si hi feia fred o calor, si la terra era verda o desèrtica o quins arbres formaven la vegetació.
Tant se val, amigues i amics, el fet és que entre les valls i turons, cavalcaven lliures i salvatges dos magnífics cavalls.
Eren dos pura sangs majestuosos. Àgils i ràpids com el vent. Amb les potes ben fortes i musculades i amb unes cues llarguíssimes i peludes que no paraven mai quietes.
Els dos cavalls es passaven tot el dia trotant i saltant amunt i avall. Jugant a fer curses o corrent d'un costat a l'altre.
Però vet aquí que un dia, en la llunyania, van sentir l'espantós grunyir d'unes feres.
Tenien les orelles tan fines que no els enganyaven mai. Efectivament, aquell so espantós no era cap altra cosa que els grunyits d'un grup de gossos que se'ls acostaven a tota velocitat.
Els dos cavalls de seguida van entendre que aquells gossos se'ls volien menjar. Paral·litzats per la por, espantats i desorientats, els cavalls no sabien cap a on fugir. I no va ser fins que van veure com se'ls acostava el primer gos que van arrencar a córrer cap a totes bandes.
Un, dos, tres... Mare meva! Si els perseguia tota una gossada rabiosa que no deixava de grunyir i d'ensenyar les dents.
Completament desconcertats, els cavalls van agafar el pitjor camí que podien agafar: el camí que duia al cim dels penya-segats.
Els cavalls es van adonar que tots sols s'havien ficat en una trampa perquè havien agafat un camí sense sortida.
Els cavalls corrien i corrien. I anaven tan de pressa, que de seguida van ser a tocar del penya-segat. Era el moment d'aturar-se en sec o ja no podrien frenar a temps i caurien daltabaix.
Una de dues, o es deixaven menjar o saltaven per l'abisme. I els cavalls van decidir saltar.
Cap dels dos no va parar de córrer, ni va mirar enrere. Cap dels dos no va dubtar ni una mil·lèsima de segon que era millor saltar. Saltant, tenien una mínima esperança de sobreviure o bé moririen devorats per aquells gossos rabiosos.
Els cavalls van volar durant una bona estona. Queien amb la cua i les potes ben estirades per equilibrar-se i poder esmorteir el cop.
Però tot i així, la topada contra l'aigua va ser bestial. Estabornits pel cop, els cavalls es van començar a enfonsar en les profunditats del mar.
Aleshores va passar un fet prodigiós. Quan els cavalls ja començaven a perdre el món de vista, quan estaven a punt de morir ofegats, es van començar a transformar d'una manera màgica. De sobte podien respirar sota l'aigua. Les potes del darrere se'ls van ajuntar i es van transformar en una cua plena d'escates i les potes del davant es van anar fent petites i petites fins a convertir-se en aletes.
I els peixos que passaven per allà van quedar bocabadats quan van veure l'espectacle de dos magnífics pura sangs que es convertien... en cavallets marins.
I la llegenda acaba dient que els gossos es van quedar sense menjar, perquè no van gosar saltar cap a les profunditats del mar.
Guió: J.M. Hernández Ripoll
L'experiència va ser molt positiva i enrriquidora per un mateix.
La meva tria per poder portar a terme aquesta activitat va ser un conte que es titula
"El naixement dels cavalls marins"
Se n'han escrit moltes, d'històries fabuloses. N'hi ha de tan antigues que el temps s'ha encarregat d'arxivar-les en la memòria com si fossin una pila de papers vells.
Però entre tot aquest munt de paperassa, hi ha una antiga llegenda que hauríem de recordar sempre. Una llegenda que ens descobreix com fa milers i milers d'anys, en un indret desconegut de la terra, hi va haver un fet fabulós i sobrenatural: El naixement dels cavalls marins.
No em pregunteu on era, perquè poca cosa se'n sap. Només us puc dir que era un país ple de muntanyes escarpades, però tampoc no sabem si hi feia fred o calor, si la terra era verda o desèrtica o quins arbres formaven la vegetació.
Tant se val, amigues i amics, el fet és que entre les valls i turons, cavalcaven lliures i salvatges dos magnífics cavalls.
Eren dos pura sangs majestuosos. Àgils i ràpids com el vent. Amb les potes ben fortes i musculades i amb unes cues llarguíssimes i peludes que no paraven mai quietes.
Els dos cavalls es passaven tot el dia trotant i saltant amunt i avall. Jugant a fer curses o corrent d'un costat a l'altre.
Però vet aquí que un dia, en la llunyania, van sentir l'espantós grunyir d'unes feres.
Tenien les orelles tan fines que no els enganyaven mai. Efectivament, aquell so espantós no era cap altra cosa que els grunyits d'un grup de gossos que se'ls acostaven a tota velocitat.
Els dos cavalls de seguida van entendre que aquells gossos se'ls volien menjar. Paral·litzats per la por, espantats i desorientats, els cavalls no sabien cap a on fugir. I no va ser fins que van veure com se'ls acostava el primer gos que van arrencar a córrer cap a totes bandes.
Un, dos, tres... Mare meva! Si els perseguia tota una gossada rabiosa que no deixava de grunyir i d'ensenyar les dents.
Completament desconcertats, els cavalls van agafar el pitjor camí que podien agafar: el camí que duia al cim dels penya-segats.
Els cavalls es van adonar que tots sols s'havien ficat en una trampa perquè havien agafat un camí sense sortida.
Els cavalls corrien i corrien. I anaven tan de pressa, que de seguida van ser a tocar del penya-segat. Era el moment d'aturar-se en sec o ja no podrien frenar a temps i caurien daltabaix.
Una de dues, o es deixaven menjar o saltaven per l'abisme. I els cavalls van decidir saltar.
Cap dels dos no va parar de córrer, ni va mirar enrere. Cap dels dos no va dubtar ni una mil·lèsima de segon que era millor saltar. Saltant, tenien una mínima esperança de sobreviure o bé moririen devorats per aquells gossos rabiosos.
Els cavalls van volar durant una bona estona. Queien amb la cua i les potes ben estirades per equilibrar-se i poder esmorteir el cop.
Però tot i així, la topada contra l'aigua va ser bestial. Estabornits pel cop, els cavalls es van començar a enfonsar en les profunditats del mar.
Aleshores va passar un fet prodigiós. Quan els cavalls ja començaven a perdre el món de vista, quan estaven a punt de morir ofegats, es van començar a transformar d'una manera màgica. De sobte podien respirar sota l'aigua. Les potes del darrere se'ls van ajuntar i es van transformar en una cua plena d'escates i les potes del davant es van anar fent petites i petites fins a convertir-se en aletes.
I els peixos que passaven per allà van quedar bocabadats quan van veure l'espectacle de dos magnífics pura sangs que es convertien... en cavallets marins.
I la llegenda acaba dient que els gossos es van quedar sense menjar, perquè no van gosar saltar cap a les profunditats del mar.
Guió: J.M. Hernández Ripoll
L'experiència va ser molt positiva i enrriquidora per un mateix.
25 de desembre del 2009
Setmana d'activitats extraordinàries
El dia 20 de desembre els alumnes del seminari de l'Imma varem anar a visitar diferents institucions educatives que haviem d'escollir previament.
A continuació es podrà veurem uns exemples de les visites que varem realitzar:
Juan Antonio i Nita Bosch visita al Parc Arqueològic Mines de Gavà.
Josep Folsalba i Jordi Mur visita a les Coves del Salnitre.
Anna Merino visita al Zoo.
Ainna Romero visita al Cosmocaixa.
Esther Aldehuela visita al Museu de la xocolata.
Irene Ruiz visita a l'Aqüàrium.
Adrià Pérez visita al Cosmocaixa.
Mònica Talegón visita al Centre Cívic.
A continuació es podrà veurem uns exemples de les visites que varem realitzar:
Juan Antonio i Nita Bosch visita al Parc Arqueològic Mines de Gavà.
Josep Folsalba i Jordi Mur visita a les Coves del Salnitre.
Anna Merino visita al Zoo.
Ainna Romero visita al Cosmocaixa.
Esther Aldehuela visita al Museu de la xocolata.
Irene Ruiz visita a l'Aqüàrium.
Adrià Pérez visita al Cosmocaixa.
Mònica Talegón visita al Centre Cívic.
Exposició del territori
Aquesta activitat l'exposició del territori, es va dur a terme durant les 4 últimes setmanes de classe. Es tractava de fer una exposició que fos encaminada cap al tema del territori.
Els alumnes que escoltaven les exposicions examinaven als que la duien a terme. Els conceptes que es tenien en compte:
- Objectiu de l'exposició.
- Introducció.
- Selecció i ordenació de les idees.
- Conclusió.
- Exemplificació.
- Temps.
- Llenguatge corporal.
- Veu.
- Actitud.
- Correcció lingüística.
- Adequació del recurs tecnològic escollit a l'objectiu que es vol aconseguir.
- Ús correcte del recurs en el context en què s'ha de fer servir.
- Coherència en l'ús combinat dels diversos mitjans.
La nostra exposició del territori va ser la de Tarroja de Segarra, en la qual explicavem els projectes que es duien a terme per portar a terme activitats als pobles petits que no tenen prous recursos econòmics com les grans ciutats.
Els alumnes que escoltaven les exposicions examinaven als que la duien a terme. Els conceptes que es tenien en compte:
- Objectiu de l'exposició.
- Introducció.
- Selecció i ordenació de les idees.
- Conclusió.
- Exemplificació.
- Temps.
- Llenguatge corporal.
- Veu.
- Actitud.
- Correcció lingüística.
- Adequació del recurs tecnològic escollit a l'objectiu que es vol aconseguir.
- Ús correcte del recurs en el context en què s'ha de fer servir.
- Coherència en l'ús combinat dels diversos mitjans.
La nostra exposició del territori va ser la de Tarroja de Segarra, en la qual explicavem els projectes que es duien a terme per portar a terme activitats als pobles petits que no tenen prous recursos econòmics com les grans ciutats.
12 de desembre del 2009
Llenguatge audiovisual
La imatge té un códi més universal, però hi ha moltes maneres de veure-la perque hi han moltes intencionalitats que no es veuen directament.
La inclinació de la càmera pot fer veure una cosa gran o petita i amb les persones si aquestes son importants o no.
La càmera selecciona la realitat i l'audiència no sap interpretat les sutileses que fa la càmera.
Han d'haver-hi molts factors en l'educació dels mitjans de comunicació. Els més rellevants son la família i l'escola per poder entendre aquest mitjans.
La família i l'escola ha de controlar i tindre la responsabilitat d'educar, per això es important perquè incideixin en els mitjans de comunicació.
Per això és important fer una alfabetització en tots els mitjans de comunicació que permetin treure profit d'aquests.
Els nens/es autodidacticament no ho aprenent tot, sempre s'ha de tenir un professional que els guïi, ja que en molts casos pot ser mal interpretat el que estiguin veient.
Per això és important que els nens/es estiguin recol·lzats amb la família i l'escola, per tal de rebre una bona educació en el camp del llenguatge audiovisual.
Per exemple una entrada que vaig realitzar de la importància del llenguatge audiovisual és l'anunci "Oh brother".
La inclinació de la càmera pot fer veure una cosa gran o petita i amb les persones si aquestes son importants o no.
La càmera selecciona la realitat i l'audiència no sap interpretat les sutileses que fa la càmera.
Han d'haver-hi molts factors en l'educació dels mitjans de comunicació. Els més rellevants son la família i l'escola per poder entendre aquest mitjans.
La família i l'escola ha de controlar i tindre la responsabilitat d'educar, per això es important perquè incideixin en els mitjans de comunicació.
Per això és important fer una alfabetització en tots els mitjans de comunicació que permetin treure profit d'aquests.
Els nens/es autodidacticament no ho aprenent tot, sempre s'ha de tenir un professional que els guïi, ja que en molts casos pot ser mal interpretat el que estiguin veient.
Per això és important que els nens/es estiguin recol·lzats amb la família i l'escola, per tal de rebre una bona educació en el camp del llenguatge audiovisual.
Per exemple una entrada que vaig realitzar de la importància del llenguatge audiovisual és l'anunci "Oh brother".
10 de desembre del 2009
Composició del text: planificació, composició i revisió
El procès d'elaboració d'un text s'inicía amb la planificació. A continuació es fan els primers intents de redacció, amb un, dos o més intents d'esborranys i, finalment, es fa la revisió a fons de la coherència del discurs, de la cohesió, de l'adequació, de la correcció i de la variació.
Per tant podem dividir l'elaboració d'un text en tres parts:
1. La planificació: és reflexionar. És establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.
1.1. Anàlisi de la situació comunicativa:
1.1.1. A qui vull escriure (tipus de destinatari): la identitat de la persona que ha de llegir el text condiciona factors diversos. Aquests factors son:
1.1.3. Per què vull escriure (objectiu).
1.1.4. Com ho vull escriure (extensió, estructura, etc.).
1.2. Recollida de la informació:
1.2.1. Pluja d'idees o brainstorming.
1.2.2. Documentació.
1.2.3. Intent de resposta a les 6 W - de Melville E. Stone (qui, què, on, quan, per què, com).
1.2.4. Prendre apunts de la informació recollida.
1.3. Slelecció i ordenació de la informació:
1.3.1. Selecció de les idees.
1.3.2. Ordenació de les idees.
1.3.3. Tècniques d'Agrupació: per grups o per mapa conceptual.
1.3.4. Tècniques d'Ordenació: numeració o esquema.
2. La redacció: és transformar els plans i les idees en llenguatge escrit, és a dir, en un text coherent, estructurat d'una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets, tenint semptre en compte, doncs, les caracterìsitques de la coherència, la cohesió, l'adequació, l'adequació, la correcció i la variació.
2.1. Estructura del text:
2.1.1. El paràgraf: senyal per distingir les diverses parts d'un discurs.
2.1.1.1. El paràgraf com a unitat temàtica.
2.1.1.2. Distribució de les idees en paràgrafs:
a) 1 paràgraf = 1 idea.
b) 1 paràgraf = més d'1 idea.
c) més d'1 paràgraf = 1 idea.
2.1.1.3. Tipus de paàgrafs segons el contingut:
a) Introductoris.
b) Expositius.
c) Conclusius.
2.1.2. Els connectors:
2.1.2.1. Tipus de connectors:
a) Conjuncions i locucions conjuntives.
b) Preposicions i locucions prepositives.
c) Adverbis i locucions adverbials.
d) Altres paraules o expressions.
2.1.2.2. Funcions dels connectors:
a) Senyalitzar.
b) Organitzar: per començar el text, per avançar el text, per concloure el text.
c) Relacionar: temporals, exemplificadors, oposició i objecció, causa i conseqüència, altres connectors.
2.1.3. La puntuació: Eina bàsica per estructurar el text i delimitar el significat del missatge que es vol transmetre.
Funcions dels signes de puntuació:
a) La coma.
b) El punt i coma.
c) El punt.
d) Els dos punts.
e) Els punts suspensius.
f) Els signes d'entonació.
g) Els parèntesis.
h) Els guions.
i) Les cometes.
Cal tenir en compte en tots aquests aspectes sobre la puntuacio:
- No hi ha una única manera de puntuar. Un mateix text pot puntuar-se correctament de diverses maneres.
- El fet que no hi hagi ina norma uívoca per puntuar no vol dir que els signes de puntació es puguin fer servir irreflexivament.
- De la meteixa manera que un text sense puntuar és il·legible, un excés també dificulta la comprensió del missatge.
2.2. L'estil:
2.2.1. Adequació.
2.2.2. Claredat.
2.2.3. Precisió.
2.2.4. Concisió.
2.2.5. Variació.
2.2.6. Altres consells d'estil:
a) Evitar cacofonies que es produeixen al repetir sil·labes o lletres idèntiques.
b) Evitar l'abús d'adverbis acabats en -ment.
c) Evitar les frases massa llargues i espesses.
d) Limitar l'ús de possessius.
e) Evitar expressions discriminatòries (sexe, raça, costums, dialecte, etc.)
3. La revisió: és examinar. És avaluar el que hem escrit, decidir si s'adiu amb les nostres expectatives i, si convé, modificar el que calgui per tal de millorar el text. Cal tenir en compte que no només revisem el text final, sinó que duem a terme operacions de revisió durant tot el procès de redacció.
Decàleg de la revisió:
1. No tenir mandra a l'hora de revisar.
2. Revisar és una part més del procés de redacció (una part imprescindible).
3. Treure's la falsa idea de "qui sap escriure no ha de fer mai correccions".
4. Revisar sempre el text abans de donar-lo per bó.
5. Llegir el text escrit, avaluar-lo i decidir si cal fer modificacions.
6. Partir de la base que res és intocable.
7. Revisar globalment el text per fer-lo més clar.
8. No limitar-se a revisar la forma (lèxic, ortografia, majúscules...), sinó que s'ha de revisar també el contingut (adequació, idees, estructura i estil).
9. Deixar per al final la revisió dels continguts més superficials (gramàtica i convencions).
10. Si cal, reelaborar sense por el text des dels fonaments.
3.1. Revisió de continguts
3.1.1. Coherència
3.1.2. Cohesió
3.1.3. Adequació
3.2 Revisió gramatical i de convencions
3.2.1. Correcció
3.2.2. Variació
Per tant podem dividir l'elaboració d'un text en tres parts:
1. La planificació: és reflexionar. És establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.
1.1. Anàlisi de la situació comunicativa:
1.1.1. A qui vull escriure (tipus de destinatari): la identitat de la persona que ha de llegir el text condiciona factors diversos. Aquests factors son:
- El grau de formalitat.
- La fórmula de tractament que fem servir.
- El gènere.
- La varietat dialectal.
1.1.3. Per què vull escriure (objectiu).
1.1.4. Com ho vull escriure (extensió, estructura, etc.).
1.2. Recollida de la informació:
1.2.1. Pluja d'idees o brainstorming.
1.2.2. Documentació.
1.2.3. Intent de resposta a les 6 W - de Melville E. Stone (qui, què, on, quan, per què, com).
1.2.4. Prendre apunts de la informació recollida.
1.3. Slelecció i ordenació de la informació:
1.3.1. Selecció de les idees.
1.3.2. Ordenació de les idees.
1.3.3. Tècniques d'Agrupació: per grups o per mapa conceptual.
1.3.4. Tècniques d'Ordenació: numeració o esquema.
2. La redacció: és transformar els plans i les idees en llenguatge escrit, és a dir, en un text coherent, estructurat d'una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets, tenint semptre en compte, doncs, les caracterìsitques de la coherència, la cohesió, l'adequació, l'adequació, la correcció i la variació.
2.1. Estructura del text:
2.1.1. El paràgraf: senyal per distingir les diverses parts d'un discurs.
2.1.1.1. El paràgraf com a unitat temàtica.
2.1.1.2. Distribució de les idees en paràgrafs:
a) 1 paràgraf = 1 idea.
b) 1 paràgraf = més d'1 idea.
c) més d'1 paràgraf = 1 idea.
2.1.1.3. Tipus de paàgrafs segons el contingut:
a) Introductoris.
b) Expositius.
c) Conclusius.
2.1.2. Els connectors:
2.1.2.1. Tipus de connectors:
a) Conjuncions i locucions conjuntives.
b) Preposicions i locucions prepositives.
c) Adverbis i locucions adverbials.
d) Altres paraules o expressions.
2.1.2.2. Funcions dels connectors:
a) Senyalitzar.
b) Organitzar: per començar el text, per avançar el text, per concloure el text.
c) Relacionar: temporals, exemplificadors, oposició i objecció, causa i conseqüència, altres connectors.
2.1.3. La puntuació: Eina bàsica per estructurar el text i delimitar el significat del missatge que es vol transmetre.
Funcions dels signes de puntuació:
a) La coma.
b) El punt i coma.
c) El punt.
d) Els dos punts.
e) Els punts suspensius.
f) Els signes d'entonació.
g) Els parèntesis.
h) Els guions.
i) Les cometes.
Cal tenir en compte en tots aquests aspectes sobre la puntuacio:
- No hi ha una única manera de puntuar. Un mateix text pot puntuar-se correctament de diverses maneres.
- El fet que no hi hagi ina norma uívoca per puntuar no vol dir que els signes de puntació es puguin fer servir irreflexivament.
- De la meteixa manera que un text sense puntuar és il·legible, un excés també dificulta la comprensió del missatge.
2.2. L'estil:
2.2.1. Adequació.
2.2.2. Claredat.
2.2.3. Precisió.
2.2.4. Concisió.
2.2.5. Variació.
2.2.6. Altres consells d'estil:
a) Evitar cacofonies que es produeixen al repetir sil·labes o lletres idèntiques.
b) Evitar l'abús d'adverbis acabats en -ment.
c) Evitar les frases massa llargues i espesses.
d) Limitar l'ús de possessius.
e) Evitar expressions discriminatòries (sexe, raça, costums, dialecte, etc.)
3. La revisió: és examinar. És avaluar el que hem escrit, decidir si s'adiu amb les nostres expectatives i, si convé, modificar el que calgui per tal de millorar el text. Cal tenir en compte que no només revisem el text final, sinó que duem a terme operacions de revisió durant tot el procès de redacció.
Decàleg de la revisió:
1. No tenir mandra a l'hora de revisar.
2. Revisar és una part més del procés de redacció (una part imprescindible).
3. Treure's la falsa idea de "qui sap escriure no ha de fer mai correccions".
4. Revisar sempre el text abans de donar-lo per bó.
5. Llegir el text escrit, avaluar-lo i decidir si cal fer modificacions.
6. Partir de la base que res és intocable.
7. Revisar globalment el text per fer-lo més clar.
8. No limitar-se a revisar la forma (lèxic, ortografia, majúscules...), sinó que s'ha de revisar també el contingut (adequació, idees, estructura i estil).
9. Deixar per al final la revisió dels continguts més superficials (gramàtica i convencions).
10. Si cal, reelaborar sense por el text des dels fonaments.
3.1. Revisió de continguts
3.1.1. Coherència
3.1.2. Cohesió
3.1.3. Adequació
3.2 Revisió gramatical i de convencions
3.2.1. Correcció
3.2.2. Variació
La descripció
És un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc.
Per mitjà de les seqüències descriptives es proporcionen informació i característiques diferents dels objectes. El tó pot ser més subjectiu o més objectiu. Depenent de la situació comunicativa i del propòsit de l'intercanvi, així com el grau d'importància que atorguem a ordenar estrictament la informació.
Com totes les seqüències (modes d'organització del discurs), la descriptiva pot ser la dominant en un text (informe mèdic, presentació de vins, tractat de botànica), però en la major part dels texts sol aparèixer combinada amb altres seqüències. En l'àmbit literari forma part substancial dels relats: juntament amb la seqüència narrativa i la dialogal és part essencial de la representació del món de ficció.
Podem distinguir dos classes de descripció:
- Descripció objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possible, les característiques que millor el defineixen. Aquest tipus de descripció és característica dels textos acadèmics i científics.
- Descripció subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.
La descripció té una funció rellevant en l'àmbit de les disciplines científiques que volen donar raó, de forma organitzada i exhaustiva, de les característiques del món natural i social.
Podem estructurar els textos descriptius de la següent manera:
1. Establiment del tema: la presentació de l'objecte com un tot. El tema es pot establir des de l'inici o bé després d'enumerar les característiques.
2. Caracterització: a través de la qual es distingeix les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte de la descripció.
3. La relació amb el món exterior: tant pel que fa a l'espai i el temps, com pel que fa a les múltiples associacions que es poden activar amb altres móns i objectes anàlegs (comparació, metonímia, metàfora).
D'aquesta manera hem portat a terme l'activitat: Qui ets tu?
Per mitjà de les seqüències descriptives es proporcionen informació i característiques diferents dels objectes. El tó pot ser més subjectiu o més objectiu. Depenent de la situació comunicativa i del propòsit de l'intercanvi, així com el grau d'importància que atorguem a ordenar estrictament la informació.
Com totes les seqüències (modes d'organització del discurs), la descriptiva pot ser la dominant en un text (informe mèdic, presentació de vins, tractat de botànica), però en la major part dels texts sol aparèixer combinada amb altres seqüències. En l'àmbit literari forma part substancial dels relats: juntament amb la seqüència narrativa i la dialogal és part essencial de la representació del món de ficció.
Podem distinguir dos classes de descripció:
- Descripció objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possible, les característiques que millor el defineixen. Aquest tipus de descripció és característica dels textos acadèmics i científics.
- Descripció subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.
La descripció té una funció rellevant en l'àmbit de les disciplines científiques que volen donar raó, de forma organitzada i exhaustiva, de les característiques del món natural i social.
Podem estructurar els textos descriptius de la següent manera:
1. Establiment del tema: la presentació de l'objecte com un tot. El tema es pot establir des de l'inici o bé després d'enumerar les característiques.
2. Caracterització: a través de la qual es distingeix les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte de la descripció.
3. La relació amb el món exterior: tant pel que fa a l'espai i el temps, com pel que fa a les múltiples associacions que es poden activar amb altres móns i objectes anàlegs (comparació, metonímia, metàfora).
D'aquesta manera hem portat a terme l'activitat: Qui ets tu?
9 de desembre del 2009
Lectura en veu alta
Durant tot el seminari s'han anat fent lectures en veu alta. Es tractava de que cada persona durant el seminari portés preparada una lectura que faria als companys i que aquests l'avaluarien, per tal de millorar en els aspectes que creguem que falta millorar.
Els aspectes que es tenien en compte son:
1. Llegir vol dir comprendre. Qualsevol lector, quan llegeix, dóna significat al text, l'interpreta, l'entén. Conseqüentment, l'objectiu de qualsevol lectura en veu alta, ha de ser el d'apropar i facilitar la comprensió del text que llegim a algú altre.
2. Reconèixer la intencionalitat de l'autor del text perquè poguem evidenciar-ho en la lectura.
3. Recollir l'atenció de l'auditori. Saber obrir i tancar el text oral, tenint en compte la importància del moment immediatament previ i posterior a la lectura.
4. Respectar les unitats de significat de que es componen les frases (com ara no fragmentar el subjecte, per llarg que sigui; els complements del nom, etc.)
5. Canviar la velocitat durant la lectura de manera que pugui llegir-se més depressa la informació que no es consideri rellevant o ralentitzant la lectura en la informació important.
6. Fragmentar sil·làbicament una paraula o expressió que es vulgui destacar.
7. Marcar amb canvis de tó la informació rellevant del text.
8. Entonar de forma ascendent les frases interrogatives i admiratives.
9. Entonar de forma descendent els finals de frase afirmativa.
10. Avançar la mirada en el text per evitar vacil·lacions o interrupcions.
A més, en la tria d'aquest text hi ha una feina previa. Aquesta feina és la de triar un text, comprendre'l, marcar la puntuació i l'entonació.
Els aspectes que en general s'han de treballar més, segons la nostra avaluació diaria dels lectors son:
- Millora de la vocalització.
- Moderar la velocitat.
- Fer més teatre, és a dir, interpretar el que el lector preten transmetre i que arribi als oients.
- Millorar la postura del cos per tal de que la respiració sigui l'adequada.
- Marcar les pauses, les frases interrogatives, lesadmiratives, ...
Concretament jo vaig llegir una llegenda que és titula El naixement dels cavalls marins
En el meu cas només haig de rectificar el no ficarme tant nerviosa.
Els aspectes que es tenien en compte son:
1. Llegir vol dir comprendre. Qualsevol lector, quan llegeix, dóna significat al text, l'interpreta, l'entén. Conseqüentment, l'objectiu de qualsevol lectura en veu alta, ha de ser el d'apropar i facilitar la comprensió del text que llegim a algú altre.
2. Reconèixer la intencionalitat de l'autor del text perquè poguem evidenciar-ho en la lectura.
3. Recollir l'atenció de l'auditori. Saber obrir i tancar el text oral, tenint en compte la importància del moment immediatament previ i posterior a la lectura.
4. Respectar les unitats de significat de que es componen les frases (com ara no fragmentar el subjecte, per llarg que sigui; els complements del nom, etc.)
5. Canviar la velocitat durant la lectura de manera que pugui llegir-se més depressa la informació que no es consideri rellevant o ralentitzant la lectura en la informació important.
6. Fragmentar sil·làbicament una paraula o expressió que es vulgui destacar.
7. Marcar amb canvis de tó la informació rellevant del text.
8. Entonar de forma ascendent les frases interrogatives i admiratives.
9. Entonar de forma descendent els finals de frase afirmativa.
10. Avançar la mirada en el text per evitar vacil·lacions o interrupcions.
A més, en la tria d'aquest text hi ha una feina previa. Aquesta feina és la de triar un text, comprendre'l, marcar la puntuació i l'entonació.
Els aspectes que en general s'han de treballar més, segons la nostra avaluació diaria dels lectors son:
- Millora de la vocalització.
- Moderar la velocitat.
- Fer més teatre, és a dir, interpretar el que el lector preten transmetre i que arribi als oients.
- Millorar la postura del cos per tal de que la respiració sigui l'adequada.
- Marcar les pauses, les frases interrogatives, lesadmiratives, ...
Concretament jo vaig llegir una llegenda que és titula El naixement dels cavalls marins
En el meu cas només haig de rectificar el no ficarme tant nerviosa.
21 de novembre del 2009
Setmana d'activitats extraordinàries
Activitat 5: Visita a un centre educatiu escolar: ESCOLA EL MARTINET
Aquesta escola és diferent en tot allò que coneixem de les escoles tradicionals. Va nèixer al 2003-2004. Va ser molt important perquè es va fer realitat el seu projecte que van dissenyar fins i tot com seria fisicament l'escola i van il·lusionar les famílies dels futurs alumnes en aquest projecte.
Aquesta escola es troba en un barri de pas, és a dir, persones que busquen una vivenda millor, avis i nous imigrants.
Ara tenen dos línees obertes tant en infantil com en primaria.
A continuació explicaré tot el funcionament en tots els ambits d'aquesta escola que és molt peculiar i podriem dir fora de l'habitual.
En aquesta escola vaig poder observar tot el que ens estan ensenyant a magisteri d'educació primària. Va ser sorprenent, amb la comparació que vaig tenir al veure l'escola CEIP Poeta Foix amb la de l'escola El Martinet.
Aquesta escola és diferent en tot allò que coneixem de les escoles tradicionals. Va nèixer al 2003-2004. Va ser molt important perquè es va fer realitat el seu projecte que van dissenyar fins i tot com seria fisicament l'escola i van il·lusionar les famílies dels futurs alumnes en aquest projecte.
Aquesta escola es troba en un barri de pas, és a dir, persones que busquen una vivenda millor, avis i nous imigrants.
Ara tenen dos línees obertes tant en infantil com en primaria.
A continuació explicaré tot el funcionament en tots els ambits d'aquesta escola que és molt peculiar i podriem dir fora de l'habitual.
- Per entrar i sortir de l'escola els professors posen una cançó diferent. Cada mes donen als familiars que vulguin un CD amb totes aquelles cançons que han estat escoltades durant la setmana.
- Tots els alumnes entren agafats de la mà dels seus pares o mares fins l'aula i poden romandre uns minuts dins d'aquesta.
- L'aprenentage és molt humà.
- L'escola està plantejada com una comunitat (com una gran família).
- Dins de l'escola podem trobar diferents espais: l'espai familiar, l'AMPA, el menjador, la sala d'exposicions, la sala de psicomotricitat, els ambients.
- En aquesta escola no hi ha clases establertes per cada grup d'infants.
- Sempre es manté obert un dialeg constant entre escola i entorn.
- Es treballa sempre per projectes oberts.
- L'escola té un llenguatge propi: no es parla de classes, sinò d'àmbients, sempre es dirigeixen amb la nomenclatura de nens/es de 4, 5 ,6, 7...anys i no de P3, P4, P5...
- És un projecte interior que consta de tres comunitats: els petits (que son els de 3, 4 i 5 anys), els mitjans (que son els de 6, 7 i 8 anys) i els grans (que son els de 9, 10 i 11 anys). Cada comunitat té un espai físic específic segons les seves necessitats.
- En cada nivell consta d'un professor/a de referència que el representa i dins de cada nivell consta de tres professors que també atenen als pares, mares o tutors dels infants.
- Constantment hi ha reunions de claustre per tal d'informar-se uns amb els altres.
- Els alumnes d'aquesta escola, comparteixen tot el material i espai perquè son una comunitat i poden treballar en edats barrejades.
- Els familiars estan molt presents. En l'espai familiar poden estar sempre per la disposició dels fills/es, per reunir-se, per l'escola, etc.
- És una escola pública (un servei per a tothom), tenen famílies de diferents barris i de fora del Ripollet.
- A l'escola podem trobar en aquest moment alumnes de mes de 20 nacionalitats diferents.
- L'especialista és un mestre més en l'escola.
- El model tradicional no es porta a terme en aquesta escola.
- Es deixa un espai de temps on els alumnes poden proposar temes que volen aprendre segons els seus interessos i que en aquest espai poden investigar, aprendre, comparar, etc.
- El benestar és molt important, tant el físic, com l'emocional, com el cognitiu, el social i el com s'apren.
- L'ensenyament no és parcel·lat, l'alumne pren decissions i es respecten els diferents nivells.
- El professor guia i acompanya als alumnes en l'aprenentatge i en tot allò que necessita.
- Sempre ha de ser un aprenentatge significatiu i experimental.
- Entre tots els mestres es complementen.
- En anglès hi ha un especialista. Es prioritza aquesta "assignatura" igual que una altra. Els nens/es tenen a la seva disposició llibres de lectura, audios, audiovisuals, ordinadors, etc.
- L'avaluació és un concepte ampli, no només és l'avaluació final, sinó el procés. Aquesta avaluació es fa mitjançant l'observació. És realitza una avaluació conjunta amb tothom. Es reforça el que el nen/a sap fer bé. Cada trimestre hi ha un informe amb nota, però va acompanyada amb un text individualitzat i evitant etiquetes. Mai es possa res del que no s'ha parlat abans amb la família amb una entrevista o reunió. El text de l'informe va acompanyat d'un text de l'infant i de la família pot contestar als professors.
- Tota la informació queda enregistrada en un pendrive que pot utilitzar qualssevol professor/a per saber coses d'un alumne.
- No es repeteix curs, només si un nen/a no pot assolir els continguts i necessita més temps (perquè calen més oportunitats).
- Cada alumne es personalitza el seu penjador.
- L'escola s'estructura en ambients on els nens/es poden escollir el que necessitin segons el que creuen convenient. Hi ha ambients de: fusta, jocs de taula, domèstics, de tallers, arquitectura, hàbitats, científics, matemàtics, éssers vius i minerals.
- Cada trimestre es canvien els tallers, al primer trimestre trobem els tallers de: jardí, cuina biològica, percussió i veu, canal d'aigua, fusteria, sastreria, expressió i reutil·lització. Aquests tallers son útils per la comunitat.
- Realitzen passejades: fan itineraris per l'exterior de l'escola.
En aquesta escola vaig poder observar tot el que ens estan ensenyant a magisteri d'educació primària. Va ser sorprenent, amb la comparació que vaig tenir al veure l'escola CEIP Poeta Foix amb la de l'escola El Martinet.
Setmana d'activitats extraordinàries
Activitat 6: Visita a l'espai educatiu d'una entitat o exposició d'interès públic: MUSEU DE JOGUINES I AUTÒMATS
El fundador del Museu de joguets i autòmats, és el senyor Manel Mayoral. El museu es va crear el 1999 a Verdú.
És un museu que té una superficie de 2075 metres quadrats i 1895 metres quadrats útils. Està format per pedra, formigó, ferro, cable elèctric, fusta i vidre.
Manel Mayoral és un col·leccionista i amb el recolzament dels seus fills, va poder obrir aquest museu al poble de Verdú situat, on ell va viure la seva infantessa, a la Plaça Major.
El seu objectiu, era fer un museu lúdic i cultural únic a Europa i ho va aconseguir, perquè ara és un centre important a nivell mundial, en la seva temàtica.
Aquest museu està dividit per 4 plantes on es distingueixen diferents espais temàtics. Tot seguit s'explicarà el que hi ha en cada planta segons el plantejament de la visita:
- Tercera planta: el poble i el camp. Trobem una evolució d'una botiga de queviures, joguines que evoquen el món rural.
- Segona planta: en aquesta tenim dos temàtiques. La primera temàtica és el futbol: col·lecció de jocs de futbol, futbolins, pilotes, botes i peces de Kubala, Di Stéfano, Pelé, Cruyff, Beckenbauer, Maradona, Guardiola i peces úniques del Barça. La segona temàtica son els vehicles de joguina i del pedal: biciletes, tàndem, tricicles, cotxes, tractors, màquines de tren i una moto del Mickey Mouse. També hi ha moltes joguines del segle XX fetes per uns artesants catalans. Per últim en aquesta planta es troben avions penjats al sostre, un espectacle visual que no és facil de poder deixar de mirar.
- Primera planta: les fires i les atraccions. Trobem autòmats, la majoria fabricats a França, als segles XIX i XX. Només es posen en funcionament cada diumenge a les 12 hores o quan tenen una visita guiada d'algun centre educatiu. També hi ha teatrins, titelles, màscares i cartells referents a tot aquest mòn.
- Planta baixa: consta d'una gran sala on es presenten exposicions de la col·lecció Mayoral i actes culturals. Cada mes es renoven aquestes exposicions.
Per fer les visites educatives consten de tres programes diferents: per infantil, primària i secundària, batxillerat i cicles formatius.
Setmana d'activitats extraordinàries
Activitat 4: Visita a un centre socioeducatiu: CASAL D'INFANTS DEL RAVAL
EXPLICACIÓ DEL CASAL D’INFANTS DEL RAVAL:
El casal d’infants del Raval es va formar fa 30 anys. Era un barri molt poblat, on els infants no anaven a l’escola i no hi havia serveis socials.
El casal es forma amb els mateixos habitants per protegir els nens/es. Se’ls donava de menjar, es cuidava la higiene, els portaven a l’escola i els donaven roba de vestir.
Sempre hi ha hagut un desavantatge social, marginal i de salut. A partir del 1994, aquesta situació canvia. L’esperança de vida ara és de 5 anys menys que la de Barcelona.
Ara els nens/es estan més protegits.
És un centre que s’ha professionalitzat, on la majoria dels projectes es realitzen al Raval. Treballen d’una manera integral. Les persones que estan en aquest centre, son persones que estan en situació de risc o exclusió social.
En aquest casal es porten a terme diferents projectes:
- Projecte dels infants:
Els infants els divideixen entre edats (de 3 a 12 anys i de 12 a 16 anys)
Els indicadors que poden induïr a l’exclusió social son:
Mares que viuen soles: precarietat salarial i laboral, no tenen un espai mínim d’habitatge, nou vinguda (la societat no l’acull), indicis de maltractament, etc.
En aquest projecte es treballa conjuntament amb assistents socials, escola i família, per tal de portar a terme unes estratègies comunes.
- Projecte de les famílies: son dones que no son conscients de les seves potencialitats i el que pretenen es conscienciar-les.
Realitzen tallers de cuina, llenguatge, artístics, etc.
- Projecte de mares i nens/es: es fan treballs amb la mare i els fills/es que no tenen llar d’infants. Els fills/es els porten amb les educadores de les llars d’infants del mateix casal i les mares estudien materno infantil, llengües i ensenyen a buscar feina. Es procura fer sortides el cap de setmana.
- Projecte de joves: bàsicament el que es treballa és el seu comportament a través de diferents activitats.
- Projecte d’institut i casal: és un feed-back entre l’escola i el casal. El que es treballa és el reforç de les assignatures i el seu comportament.
Els professors dels instituts i el casal es posen d’acord amb el que s’ha de treballar més, com potenciar-lo, quines son les actituds que s’han de treballar de l’alumne, concordar objectius, la manera de treballar, etc.
- Projecte de reforços escolars: es reforcen aquelles assignatures que a l’alumne li costen més.
Opinió personal de l’experiència viscuda en la visita del CASAL D’INFANTS DEL RAVAL:
Personalment opino que encara que les entitats públiques i privades donin recursos econòmics, no es cobreixen totes les necessitats d’aquest barri, ni de cap altre. Considero que falta una gran conscienciació social en la diversitat que estem vivint ara per ara.
Aquesta conscienciació, l'ha de portar a terme tota la societat, perquè per molt que aquestes entitats i escoles estiguin lluitant perquè aquesta diversitat ens beneficiï a tots, no l’aconseguirem.
Hem de vetllar per aquestes persones més desafavorides, perquè puguin tenir una infància digna, plena d’il·lusions, d’alegries,...com la resta d'infants on han nascut en un àmbit més favorable.
La diversitat de cultures és un fet normal al nostre país, però encara costa que la societat acolleixi aquests immigrants. Fins que no canviï el pensament de la societat no es podrà fer gran cosa, perquè els veuen com a contrincants i no com una experiència enriquidora.
Per sort, entitats com aquesta conjuntament amb les escoles, han començat a ficar solucions per tal d’ajudar a aquestes persones en risc o d’exclusió social, a integrar-los en la societat que estan vivint.
Seria bo recordar que tots som persones i que hauríem de tenir les mateixes possibilitats, almenys les més bàsiques.
EXPLICACIÓ DEL CASAL D’INFANTS DEL RAVAL:
El casal d’infants del Raval es va formar fa 30 anys. Era un barri molt poblat, on els infants no anaven a l’escola i no hi havia serveis socials.
El casal es forma amb els mateixos habitants per protegir els nens/es. Se’ls donava de menjar, es cuidava la higiene, els portaven a l’escola i els donaven roba de vestir.
Sempre hi ha hagut un desavantatge social, marginal i de salut. A partir del 1994, aquesta situació canvia. L’esperança de vida ara és de 5 anys menys que la de Barcelona.
Ara els nens/es estan més protegits.
És un centre que s’ha professionalitzat, on la majoria dels projectes es realitzen al Raval. Treballen d’una manera integral. Les persones que estan en aquest centre, son persones que estan en situació de risc o exclusió social.
En aquest casal es porten a terme diferents projectes:
- Projecte dels infants:
Els infants els divideixen entre edats (de 3 a 12 anys i de 12 a 16 anys)
Els indicadors que poden induïr a l’exclusió social son:
Mares que viuen soles: precarietat salarial i laboral, no tenen un espai mínim d’habitatge, nou vinguda (la societat no l’acull), indicis de maltractament, etc.
En aquest projecte es treballa conjuntament amb assistents socials, escola i família, per tal de portar a terme unes estratègies comunes.
- Projecte de les famílies: son dones que no son conscients de les seves potencialitats i el que pretenen es conscienciar-les.
Realitzen tallers de cuina, llenguatge, artístics, etc.
- Projecte de mares i nens/es: es fan treballs amb la mare i els fills/es que no tenen llar d’infants. Els fills/es els porten amb les educadores de les llars d’infants del mateix casal i les mares estudien materno infantil, llengües i ensenyen a buscar feina. Es procura fer sortides el cap de setmana.
- Projecte de joves: bàsicament el que es treballa és el seu comportament a través de diferents activitats.
- Projecte d’institut i casal: és un feed-back entre l’escola i el casal. El que es treballa és el reforç de les assignatures i el seu comportament.
Els professors dels instituts i el casal es posen d’acord amb el que s’ha de treballar més, com potenciar-lo, quines son les actituds que s’han de treballar de l’alumne, concordar objectius, la manera de treballar, etc.
- Projecte de reforços escolars: es reforcen aquelles assignatures que a l’alumne li costen més.
Opinió personal de l’experiència viscuda en la visita del CASAL D’INFANTS DEL RAVAL:
Personalment opino que encara que les entitats públiques i privades donin recursos econòmics, no es cobreixen totes les necessitats d’aquest barri, ni de cap altre. Considero que falta una gran conscienciació social en la diversitat que estem vivint ara per ara.
Aquesta conscienciació, l'ha de portar a terme tota la societat, perquè per molt que aquestes entitats i escoles estiguin lluitant perquè aquesta diversitat ens beneficiï a tots, no l’aconseguirem.
Hem de vetllar per aquestes persones més desafavorides, perquè puguin tenir una infància digna, plena d’il·lusions, d’alegries,...com la resta d'infants on han nascut en un àmbit més favorable.
La diversitat de cultures és un fet normal al nostre país, però encara costa que la societat acolleixi aquests immigrants. Fins que no canviï el pensament de la societat no es podrà fer gran cosa, perquè els veuen com a contrincants i no com una experiència enriquidora.
Per sort, entitats com aquesta conjuntament amb les escoles, han començat a ficar solucions per tal d’ajudar a aquestes persones en risc o d’exclusió social, a integrar-los en la societat que estan vivint.
Seria bo recordar que tots som persones i que hauríem de tenir les mateixes possibilitats, almenys les més bàsiques.
Setmana d'activitats extraordinàries
Activitat 2: Conferència LA WEB 2.0 I L'EDUCACIÓ AL CIBERNÀRIUM
Aquesta conferència es va dur a terme al Cibernàrium, on ens van parlar primerament del que era el Cibernàrium i segon de les competències digitals a càrrec de José Manuel Pérez Tornero i Santiago Tejador.
El Cibernàrium és un parc tecnològic de 70 empresses, on es porten a terme diferents activitats de caire informatic. Les activitats estan encarades cap a l'alfabetització digital, formació i divulgació de les noves tecnologies, desenvolupament personal i professional dels ciutadants i conferències d'equipaments de Barcelona.
Està oberta a tot el públic i és gratuit. Ara tracten 82 activitats diferents que tenen una durada de 3 a 4 hores cada una i que es repeteixen durant el trimestre.
Cada trimestre es renoven activitats i dins aquestes activitats hi ha diferents nivells de complexitat.
Al segon tema de la conferencia ens van parlar de la importància que tenen les competències digitals en els mestres. Concretament es van centrar en parlar-nos de la comunicació i l'educació en la Web 2.0. En aquesta Web ens ensenyen un nou model d'escola, de rols i de la seva aplicació.
En José Manuel Pérez Tornero i en Santiago Tejador, ens parlen de:
També ens van fer un repàs d'història fins a l'actualitat i com l'educació s'anava moldejant a les necessitats de la societat.
Com a conclusió, un bon professor ha d'aprendre a veure, escoltar, llegir, escriure, gestionar i innovar i tot això més tard ho ha d'ensenyar a fer als seus alumnes.
El mestre ha de tenir totes les competències que hem parlat fins ara, no es tracta de donar les eines a l'escola, s'ha de saber util·litzar de la millor manera i ensenyar als alumnes com sortir-se'n quan es troben amb un programa nou.
Aquesta conferència es va dur a terme al Cibernàrium, on ens van parlar primerament del que era el Cibernàrium i segon de les competències digitals a càrrec de José Manuel Pérez Tornero i Santiago Tejador.
El Cibernàrium és un parc tecnològic de 70 empresses, on es porten a terme diferents activitats de caire informatic. Les activitats estan encarades cap a l'alfabetització digital, formació i divulgació de les noves tecnologies, desenvolupament personal i professional dels ciutadants i conferències d'equipaments de Barcelona.
Està oberta a tot el públic i és gratuit. Ara tracten 82 activitats diferents que tenen una durada de 3 a 4 hores cada una i que es repeteixen durant el trimestre.
Cada trimestre es renoven activitats i dins aquestes activitats hi ha diferents nivells de complexitat.
Al segon tema de la conferencia ens van parlar de la importància que tenen les competències digitals en els mestres. Concretament es van centrar en parlar-nos de la comunicació i l'educació en la Web 2.0. En aquesta Web ens ensenyen un nou model d'escola, de rols i de la seva aplicació.
En José Manuel Pérez Tornero i en Santiago Tejador, ens parlen de:
- La Web 2.0. És una web gratuita on tothom pot fer-la creixer. És una Web que poden configurar els seus usuaris, que potencia les experiències dels usuaris, on el software millora a partir del seu ús, una Web que dona el dret a millorar, una Web que no caduca i una Web on s'impossa la cultura de fer.
- Eines del professor. És important que el mestre sapigui fer-les utilitzar i poder-les aplicar a la clase. Uns exemples de les eines que pot fer servir el professor son: La VozMe (serveix per enganxar un text i poder-lo escoltar, per les persones del Braian és molt útil). Aprobbo (ens indica si en un treball s'ha copiat informació i enganxat directament al treball. És una eina que pot fer servir el professor per veure si els alumnes han treballat la informació o només s'han dedicat a enganxar-la al seu treball). L'escriptori de Google (És una eina molt útil, ja que cada persona es pot formar el seu escriptori segons les seves necessitats).
- Alfabetització digital tan per part del professorat com per part de l'alumnat.
També ens van fer un repàs d'història fins a l'actualitat i com l'educació s'anava moldejant a les necessitats de la societat.
Com a conclusió, un bon professor ha d'aprendre a veure, escoltar, llegir, escriure, gestionar i innovar i tot això més tard ho ha d'ensenyar a fer als seus alumnes.
El mestre ha de tenir totes les competències que hem parlat fins ara, no es tracta de donar les eines a l'escola, s'ha de saber util·litzar de la millor manera i ensenyar als alumnes com sortir-se'n quan es troben amb un programa nou.
Setmana d'activitats extraordinàries
Activitat 1: Conferència FER DE MESTRE per l'Eulaia Bosch
En aquesta conferència ens l'Eulalia Bosch ens va parlar d'un seguit d'aspectes que haurien de tenir els educadors i la importància que tenen els educadors cap als infants.
El que va resaltar més d'aquesta conferència va ser:
Aquesta frase final em va fer reflexionar molt, ja que nosaltres com a futurs mestres, haurem d'acompanyar, guiar i cercar el millor lloc per a cada un dels nostres alumnes.
En aquesta conferència ens l'Eulalia Bosch ens va parlar d'un seguit d'aspectes que haurien de tenir els educadors i la importància que tenen els educadors cap als infants.
El que va resaltar més d'aquesta conferència va ser:
- Hem de tenir molt clar que els nens/es creixen, és a dir, que mai estan quiets. Creixen fisicament, cognitivament, etc.
- La importància on aquest alumne creix, on es fa gran, on viu.
- Hem d'ensenyar el món i quin paper tenen ells. Fent d'acompanyants i guies d'aquests alumnes.
- Tenir molt clar que els nens/es son els que sostenen els canvis de la societat i concretament de la ciutat on viuen.
- Va fer una comparativa entre els rumiants i els infants. Els infants surten per alimentar-se de coneixements fora i coneixer els recursos que la ciutat té i finalment tornen a l'escola per integrar-ho.
- Fer de les arts uns aliats, tant pel mestre com per l'alumne, perquè la puguin compendre i contemplar.
Aquesta frase final em va fer reflexionar molt, ja que nosaltres com a futurs mestres, haurem d'acompanyar, guiar i cercar el millor lloc per a cada un dels nostres alumnes.
Setmana d'activitats extraordinàries
Durant la setmana del 16 al 20 de novembre de 2009, hem estat visitant escoles, centres, entitats, organitzacions i institucions que ofereixen un servei educatiu als infants. Els objectius generals d'aquesta setmana són:
Concretament en aquesta setmana he realitzat les seguents activitats:
- Activitat 1: Conferència: FER DE MESTRES
- Activitat 2: Conferència: LA WEB 2.O I L'EDUCACIÓ al CIBERNÀRIUM
- Activitat 3: Jornada de pràctiques: C.E.I.P. POETA FOIX
- Activitat 4: Visita a un centre socioeducatiu: CASAL D'INFANTS DEL RAVAL
- Activitat 5: Visita a un centre educatiu escolar: ESCOLA EL MARTINET
- Activitat 6: Visita a l'espai educatiu d'una entitat o exposició d'interès públic: MUSEU DE JOGUINES I AUTÒMATS DE VERDÚ
- Prendre consciència de la responsabilitat educativa de les escoles, centres, institucions, organitzacions i entitats educatives, a través d'apropar-se a la seva realitat.
- Observar i reflexionar sobre els esdeveniments, actes, xerrades i les visites en que es participi.
- Participar activament i amb interès en les diferents activitats proposades.
- Apropar-se al rol de mestre/a.
Concretament en aquesta setmana he realitzat les seguents activitats:
- Activitat 1: Conferència: FER DE MESTRES
- Activitat 2: Conferència: LA WEB 2.O I L'EDUCACIÓ al CIBERNÀRIUM
- Activitat 3: Jornada de pràctiques: C.E.I.P. POETA FOIX
- Activitat 4: Visita a un centre socioeducatiu: CASAL D'INFANTS DEL RAVAL
- Activitat 5: Visita a un centre educatiu escolar: ESCOLA EL MARTINET
- Activitat 6: Visita a l'espai educatiu d'una entitat o exposició d'interès públic: MUSEU DE JOGUINES I AUTÒMATS DE VERDÚ
5 de novembre del 2009
Anunci "oh brother"
És molt important estar al costat dels infants quan veuen la televisió.
Tan com els programes o els anuncis tenen un objectiu marcat i segons el que puguin veure els nens/es pot ser interpretat erròniament.
Per exemple en l'anunci de "oh brother" te un objectiu molt clar, que comprin el cotxe.
Per tal de cridar l'atenció, ja s'inventen un animal que donant-li carinyo va creixent, aquí ens fa la comparativa amb un nen/a quan creix. També ens podem fixar que la música es molt alegre m'entres creix l'animal i quan troben la solució per poder-lo dur amb el cotxe de la família.
Fins i tot, en aquest anunci juguen amb un animal (el porc) d'un altre anunci que van fer abans d'aquest, fent recordar als espectadors l'altre cotxe.
Per tant, el millor es que un adult l'acompanyi i vagin comentant tots aquells aspectes que podrien ser mal interpretats pels infants.
Tan com els programes o els anuncis tenen un objectiu marcat i segons el que puguin veure els nens/es pot ser interpretat erròniament.
Per exemple en l'anunci de "oh brother" te un objectiu molt clar, que comprin el cotxe.
Per tal de cridar l'atenció, ja s'inventen un animal que donant-li carinyo va creixent, aquí ens fa la comparativa amb un nen/a quan creix. També ens podem fixar que la música es molt alegre m'entres creix l'animal i quan troben la solució per poder-lo dur amb el cotxe de la família.
Fins i tot, en aquest anunci juguen amb un animal (el porc) d'un altre anunci que van fer abans d'aquest, fent recordar als espectadors l'altre cotxe.
Per tant, el millor es que un adult l'acompanyi i vagin comentant tots aquells aspectes que podrien ser mal interpretats pels infants.
"Com parlar bé en públic" de Joana Rubio i Francesc Puigpelat
En aquest llibre hi trobarem moltes eines que ens podran ajudar a parlar bé en públic.És un llibre, el qual ens dona tot un seguit d'eines, que ens ajuda i ens guia per ser un bon orador: a tenir una bona tècnica, perdre el pànic, recursos per preparar-se bé el discurs, per guanyar-te l'auditor i moltes coses més.
Personalment, crec que se'n pot treure molt profit, ja que actualment en les escoles, en els instituts i en els batxillerats, no ensenyen aquesta eina, la oratòria, que mes tard en molts llocs de treball és indispensable.
Diferències entre oral i escrit
Hi ha dos tipus per poder comparar les regles orals i escrtes, aquestes són les contextuals i les gramaticals.
Les contextuals ho compara amb les situacions de comunicació oral i les escrites a fi d'identificar les característiques pròpies de cada grup.
Les gramaticals ho compara amb les característiques gramaticals dels textos orals i dels escrits.
En definitiva, l'oral i l'escrit són absolutament independents i son autònomes. Tots dos codis han de tenir un tractament equilibrat i independent en l'aprenentatge de la llengua.
Les contextuals ho compara amb les situacions de comunicació oral i les escrites a fi d'identificar les característiques pròpies de cada grup.
Les gramaticals ho compara amb les característiques gramaticals dels textos orals i dels escrits.
En definitiva, l'oral i l'escrit són absolutament independents i son autònomes. Tots dos codis han de tenir un tractament equilibrat i independent en l'aprenentatge de la llengua.
Característiques del text / discurs
Les característiques del text / discurs, són les qualitats que te un escrit o discurs quan actua amb eficàcia en una situació comunicativa.
- Descriptives: són les que analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic. Dins aquest trobem: la coherència, la cohesió i l'adequació.
- Prescriptives: són les que determinen, marquen normes d'ús. Dins d'aquest trobem: la correcció i la variació.
4 de novembre del 2009
El llenguatge i les llengues
- Quelcom més que un mitjà de comunicació: tota senyal està predestinada a la transmició d'informació. L'existencia de les senyals queden justificades dins de la comunicació i aquestes adquereixen tot el seu sentit quan són util·litzades per unir un emisor amb un receptor. El llenguatge humà està constituit per senyals i combinacions de senyals organitzades i que les emisions lingüistiques s'orienten cap a la comunicació. Sense tot aixó no podria existir el llenguatge.
- Elements per una definició del llenguatge: tot ser humà és comunica per mitjà d'una o una altra llengua, l'humanitat ho te com una facultat innata. És diferent a la resta de llenguatge, ja que, no nomès es diferent quantitativament si no també qualitativament en diferents nivells: - El llenguatge i l'organització de l'entorn. - El llenguatge i el pensament. -El llenguatge i la memoria. - El llenguatge i l'autoexpressió. - La por més extersa.
- La difinició general del llenguatge: el llenguatge és un mitjà o instrument de comunicació i és el més extens de tots els que tenim. També fa posible el discurs abstracte i la parla desplaçada. El llenguatge juga el principal paper en la constitució del pensament i el suport de la memoria. El llenguatge ens permet l'expreció lliure i interior i és la clau del diáleg que mantenim amb nosaltre mateixos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)