La descripció

És un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc.

Per mitjà de les seqüències descriptives es proporcionen informació i característiques diferents dels objectes. El tó pot ser més subjectiu o més objectiu. Depenent de la situació comunicativa i del propòsit de l'intercanvi, així com el grau d'importància que atorguem a ordenar estrictament la informació.

Com totes les seqüències (modes d'organització del discurs), la descriptiva pot ser la dominant en un text (informe mèdic, presentació de vins, tractat de botànica), però en la major part dels texts sol aparèixer combinada amb altres seqüències. En l'àmbit literari forma part substancial dels relats: juntament amb la seqüència narrativa i la dialogal és part essencial de la representació del món de ficció.

Podem distinguir dos classes de descripció:
- Descripció objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possible, les característiques que millor el defineixen. Aquest tipus de descripció és característica dels textos acadèmics i científics.

- Descripció subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.

La descripció té una funció rellevant en l'àmbit de les disciplines científiques que volen donar raó, de forma organitzada i exhaustiva, de les característiques del món natural i social.

Podem estructurar els textos descriptius de la següent manera:
1. Establiment del tema: la presentació de l'objecte com un tot. El tema es pot establir des de l'inici o bé després d'enumerar les característiques.
2. Caracterització: a través de la qual es distingeix les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte de la descripció.
3. La relació amb el món exterior: tant pel que fa a l'espai i el temps, com pel que fa a les múltiples associacions que es poden activar amb altres móns i objectes anàlegs (comparació, metonímia, metàfora).

D'aquesta manera hem portat a terme l'activitat: Qui ets tu?