21 d’octubre del 2009
Els records més apreciats de la infància
El dia 29 de Setembre en el seminari, barem fer una pràctica molt educativa, en el sentit de poder conèixer aspectes que formen part de la nostra vida o que han format part i que creguem important per donar-los a conèixer.
Trobo molt interessant aquesta pràctica, ja que, ens fa unir més a les persones que estan compartint els nostres tresors. És una metodologia en la qual l'interacció dels membres que la formen, poden compartir experiències, situacions, aficions, etc.
En el meu cas, vaig portar unes sabatilles de ball, i vaig explicar el que he viscut en la meva infantessa i com es pot deduir la meva gran passió és el ball.
També vaig parlar de que toco la viola i la relació que hi ha entre una cosa i l'altra.
La meva petita reivindicació en el seminari, va ser que trobo que en aquesta societat està poc valorat tot el que sigui d'àmbit artístic.
Com a punt final d'aquesta pràctica educativa de seminari, crec que es un bon començament per poder integrar tots els membres i crear un bon clima.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada