Avui en el seminari, el Marc Ariño, el Juan Antonio León i l'Irene Ruiz, ens han posat al corrent de les noticies educatives que han succeït des del dia 4 de novembre de 2009.
Ens han parlat de la noticia Detenido un menor por dar un puñetazo al director de su instituto
La noticia, feia referència a un alumne de Ciudad Real ha estat detingut per agrdir a un mestre del seu centre donant-li un cop de puny a l'ull. Aquesta agressió coincideix amb una altra realitzada dies abans en la qual un altre alumne va llençar ous a la façana de la casa d'una mestra per haver-li suspès un examen, encara que a aquest últim l'han absol per manca de proves, la qual cosa va provocar que els companys de professió d'aquesta mestra es concentressin a les portes de l'Audiència Provincial de Toledo.
Desprès d'aquesta petita explicació de les idees principals de la notícia, ens hem posat ha reflexionar sobre l'importància que tenen aquestos temes que tracten en la noticia i reflexionat que ultimament s'en publiquen moltes d'aquestes.
Actualment hem passat de trobar-nos amb alumnes que tenien por dels professors a professors que tenen por dels alumnes, per tant no és d'estranyar que acualment molts dels professors que estan exercint actualment han tingut de demanar baixes a causa de l'alumnat.
En el meu parè, sempre estem donant boltes i més boltes en el mateix tema, que la culpa la te l'escola, que la tenen les famílies, que la te la TV, els videojocs,... però realment estem posant solucions? o el que estem fent es culpar-nos uns als altres per tal de no acceptar la nostra part de culpa.
En definitiva crec que es TOTA la SOCIETAT que ha d'actuar i fins que aquest pensament no és reflexioni i tots (famíli, escola, veïns, amics, TV, videojocs,...) posem de la nostra part no s'acabarant aquests problemes.
25 de novembre del 2009
Exposició fotogràfica
L' 11 de novembre, al seminari vàrem fer tots una exposició fotogràfica.
Constava de portar un foto, on es plasmes quelcom de la situació educativa.
Es varen posar les fotografies barrejades. Del que es tractava era de possar un títol a la fotografía.
Els títols que varen sorgir normalment s'atançaven molt al que l'autor volia destacar.
A continuació veurem els títols que els autors van triar per les seves fotos:
Constava de portar un foto, on es plasmes quelcom de la situació educativa.
Es varen posar les fotografies barrejades. Del que es tractava era de possar un títol a la fotografía.
Els títols que varen sorgir normalment s'atançaven molt al que l'autor volia destacar.
A continuació veurem els títols que els autors van triar per les seves fotos:
- Jordi: La lectura és important.
- Irene: Caminante no hay camino se hace camino al andar.
- Josep: Tecnologia i tradició agafats de la mà.
- Adrià: Treure-li punta al nen.
- Laia: La bocació.
- Laura: Un sol camí.
- Marc i Esther: La importància de l'educació vial.
- Raquel: Aprendre junts.
- Juan Antonio: Aprenc ortografia.
- David: L'educació no té límits.
- Anna: Aprendre amb el lleure.
- Aina: Al·legria.
- Encarni: L'experiència és una ciència.
- Mònica: Per aprendre ens hem d'enfonsar.
23 de novembre del 2009
Competències digitals específiques del mestre en relació a la tecnologia
El dia 23 de novembre del 2009, en la clase de gestió varem estar mirant tots els documents relacionats amb les Competències digitals específiques del mestre en relació a la tecnologia.
L'importancia de què el mestre tingui uns bons coneixements d'aquestos, es fa evident, només mirant la societat d'avui en dia.
Per tant el mestre hauria de coneixer les següents eines:
En l'apartat de I.E. Organitxació administratiu ens trobem en l'apartat I.E.1 "Los docentes debenestar en capacidades: Integrar el uso del laboratorio de informatica en las actividades docentes permanentes"
L'importancia de què el mestre tingui uns bons coneixements d'aquestos, es fa evident, només mirant la societat d'avui en dia.
Per tant el mestre hauria de coneixer les següents eines:
- Normes UNESCO.
- Normes ISTE.
- Currículum d'educació infantil.
- Currículum d'educació primària.
- Currículum d'educació secundària obligatòria.
- Currículum batxillerat.
En l'apartat de I.E. Organitxació administratiu ens trobem en l'apartat I.E.1 "Los docentes debenestar en capacidades: Integrar el uso del laboratorio de informatica en las actividades docentes permanentes"
21 de novembre del 2009
Setmana d'activitats extraordinàries
Activitat 5: Visita a un centre educatiu escolar: ESCOLA EL MARTINET
Aquesta escola és diferent en tot allò que coneixem de les escoles tradicionals. Va nèixer al 2003-2004. Va ser molt important perquè es va fer realitat el seu projecte que van dissenyar fins i tot com seria fisicament l'escola i van il·lusionar les famílies dels futurs alumnes en aquest projecte.
Aquesta escola es troba en un barri de pas, és a dir, persones que busquen una vivenda millor, avis i nous imigrants.
Ara tenen dos línees obertes tant en infantil com en primaria.
A continuació explicaré tot el funcionament en tots els ambits d'aquesta escola que és molt peculiar i podriem dir fora de l'habitual.
En aquesta escola vaig poder observar tot el que ens estan ensenyant a magisteri d'educació primària. Va ser sorprenent, amb la comparació que vaig tenir al veure l'escola CEIP Poeta Foix amb la de l'escola El Martinet.
Aquesta escola és diferent en tot allò que coneixem de les escoles tradicionals. Va nèixer al 2003-2004. Va ser molt important perquè es va fer realitat el seu projecte que van dissenyar fins i tot com seria fisicament l'escola i van il·lusionar les famílies dels futurs alumnes en aquest projecte.
Aquesta escola es troba en un barri de pas, és a dir, persones que busquen una vivenda millor, avis i nous imigrants.
Ara tenen dos línees obertes tant en infantil com en primaria.
A continuació explicaré tot el funcionament en tots els ambits d'aquesta escola que és molt peculiar i podriem dir fora de l'habitual.
- Per entrar i sortir de l'escola els professors posen una cançó diferent. Cada mes donen als familiars que vulguin un CD amb totes aquelles cançons que han estat escoltades durant la setmana.
- Tots els alumnes entren agafats de la mà dels seus pares o mares fins l'aula i poden romandre uns minuts dins d'aquesta.
- L'aprenentage és molt humà.
- L'escola està plantejada com una comunitat (com una gran família).
- Dins de l'escola podem trobar diferents espais: l'espai familiar, l'AMPA, el menjador, la sala d'exposicions, la sala de psicomotricitat, els ambients.
- En aquesta escola no hi ha clases establertes per cada grup d'infants.
- Sempre es manté obert un dialeg constant entre escola i entorn.
- Es treballa sempre per projectes oberts.
- L'escola té un llenguatge propi: no es parla de classes, sinò d'àmbients, sempre es dirigeixen amb la nomenclatura de nens/es de 4, 5 ,6, 7...anys i no de P3, P4, P5...
- És un projecte interior que consta de tres comunitats: els petits (que son els de 3, 4 i 5 anys), els mitjans (que son els de 6, 7 i 8 anys) i els grans (que son els de 9, 10 i 11 anys). Cada comunitat té un espai físic específic segons les seves necessitats.
- En cada nivell consta d'un professor/a de referència que el representa i dins de cada nivell consta de tres professors que també atenen als pares, mares o tutors dels infants.
- Constantment hi ha reunions de claustre per tal d'informar-se uns amb els altres.
- Els alumnes d'aquesta escola, comparteixen tot el material i espai perquè son una comunitat i poden treballar en edats barrejades.
- Els familiars estan molt presents. En l'espai familiar poden estar sempre per la disposició dels fills/es, per reunir-se, per l'escola, etc.
- És una escola pública (un servei per a tothom), tenen famílies de diferents barris i de fora del Ripollet.
- A l'escola podem trobar en aquest moment alumnes de mes de 20 nacionalitats diferents.
- L'especialista és un mestre més en l'escola.
- El model tradicional no es porta a terme en aquesta escola.
- Es deixa un espai de temps on els alumnes poden proposar temes que volen aprendre segons els seus interessos i que en aquest espai poden investigar, aprendre, comparar, etc.
- El benestar és molt important, tant el físic, com l'emocional, com el cognitiu, el social i el com s'apren.
- L'ensenyament no és parcel·lat, l'alumne pren decissions i es respecten els diferents nivells.
- El professor guia i acompanya als alumnes en l'aprenentatge i en tot allò que necessita.
- Sempre ha de ser un aprenentatge significatiu i experimental.
- Entre tots els mestres es complementen.
- En anglès hi ha un especialista. Es prioritza aquesta "assignatura" igual que una altra. Els nens/es tenen a la seva disposició llibres de lectura, audios, audiovisuals, ordinadors, etc.
- L'avaluació és un concepte ampli, no només és l'avaluació final, sinó el procés. Aquesta avaluació es fa mitjançant l'observació. És realitza una avaluació conjunta amb tothom. Es reforça el que el nen/a sap fer bé. Cada trimestre hi ha un informe amb nota, però va acompanyada amb un text individualitzat i evitant etiquetes. Mai es possa res del que no s'ha parlat abans amb la família amb una entrevista o reunió. El text de l'informe va acompanyat d'un text de l'infant i de la família pot contestar als professors.
- Tota la informació queda enregistrada en un pendrive que pot utilitzar qualssevol professor/a per saber coses d'un alumne.
- No es repeteix curs, només si un nen/a no pot assolir els continguts i necessita més temps (perquè calen més oportunitats).
- Cada alumne es personalitza el seu penjador.
- L'escola s'estructura en ambients on els nens/es poden escollir el que necessitin segons el que creuen convenient. Hi ha ambients de: fusta, jocs de taula, domèstics, de tallers, arquitectura, hàbitats, científics, matemàtics, éssers vius i minerals.
- Cada trimestre es canvien els tallers, al primer trimestre trobem els tallers de: jardí, cuina biològica, percussió i veu, canal d'aigua, fusteria, sastreria, expressió i reutil·lització. Aquests tallers son útils per la comunitat.
- Realitzen passejades: fan itineraris per l'exterior de l'escola.
En aquesta escola vaig poder observar tot el que ens estan ensenyant a magisteri d'educació primària. Va ser sorprenent, amb la comparació que vaig tenir al veure l'escola CEIP Poeta Foix amb la de l'escola El Martinet.
Setmana d'activitats extraordinàries
Activitat 6: Visita a l'espai educatiu d'una entitat o exposició d'interès públic: MUSEU DE JOGUINES I AUTÒMATS
El fundador del Museu de joguets i autòmats, és el senyor Manel Mayoral. El museu es va crear el 1999 a Verdú.
És un museu que té una superficie de 2075 metres quadrats i 1895 metres quadrats útils. Està format per pedra, formigó, ferro, cable elèctric, fusta i vidre.
Manel Mayoral és un col·leccionista i amb el recolzament dels seus fills, va poder obrir aquest museu al poble de Verdú situat, on ell va viure la seva infantessa, a la Plaça Major.
El seu objectiu, era fer un museu lúdic i cultural únic a Europa i ho va aconseguir, perquè ara és un centre important a nivell mundial, en la seva temàtica.
Aquest museu està dividit per 4 plantes on es distingueixen diferents espais temàtics. Tot seguit s'explicarà el que hi ha en cada planta segons el plantejament de la visita:
- Tercera planta: el poble i el camp. Trobem una evolució d'una botiga de queviures, joguines que evoquen el món rural.
- Segona planta: en aquesta tenim dos temàtiques. La primera temàtica és el futbol: col·lecció de jocs de futbol, futbolins, pilotes, botes i peces de Kubala, Di Stéfano, Pelé, Cruyff, Beckenbauer, Maradona, Guardiola i peces úniques del Barça. La segona temàtica son els vehicles de joguina i del pedal: biciletes, tàndem, tricicles, cotxes, tractors, màquines de tren i una moto del Mickey Mouse. També hi ha moltes joguines del segle XX fetes per uns artesants catalans. Per últim en aquesta planta es troben avions penjats al sostre, un espectacle visual que no és facil de poder deixar de mirar.
- Primera planta: les fires i les atraccions. Trobem autòmats, la majoria fabricats a França, als segles XIX i XX. Només es posen en funcionament cada diumenge a les 12 hores o quan tenen una visita guiada d'algun centre educatiu. També hi ha teatrins, titelles, màscares i cartells referents a tot aquest mòn.
- Planta baixa: consta d'una gran sala on es presenten exposicions de la col·lecció Mayoral i actes culturals. Cada mes es renoven aquestes exposicions.
Per fer les visites educatives consten de tres programes diferents: per infantil, primària i secundària, batxillerat i cicles formatius.
Setmana d'activitats extraordinàries
Activitat 4: Visita a un centre socioeducatiu: CASAL D'INFANTS DEL RAVAL
EXPLICACIÓ DEL CASAL D’INFANTS DEL RAVAL:
El casal d’infants del Raval es va formar fa 30 anys. Era un barri molt poblat, on els infants no anaven a l’escola i no hi havia serveis socials.
El casal es forma amb els mateixos habitants per protegir els nens/es. Se’ls donava de menjar, es cuidava la higiene, els portaven a l’escola i els donaven roba de vestir.
Sempre hi ha hagut un desavantatge social, marginal i de salut. A partir del 1994, aquesta situació canvia. L’esperança de vida ara és de 5 anys menys que la de Barcelona.
Ara els nens/es estan més protegits.
És un centre que s’ha professionalitzat, on la majoria dels projectes es realitzen al Raval. Treballen d’una manera integral. Les persones que estan en aquest centre, son persones que estan en situació de risc o exclusió social.
En aquest casal es porten a terme diferents projectes:
- Projecte dels infants:
Els infants els divideixen entre edats (de 3 a 12 anys i de 12 a 16 anys)
Els indicadors que poden induïr a l’exclusió social son:
Mares que viuen soles: precarietat salarial i laboral, no tenen un espai mínim d’habitatge, nou vinguda (la societat no l’acull), indicis de maltractament, etc.
En aquest projecte es treballa conjuntament amb assistents socials, escola i família, per tal de portar a terme unes estratègies comunes.
- Projecte de les famílies: son dones que no son conscients de les seves potencialitats i el que pretenen es conscienciar-les.
Realitzen tallers de cuina, llenguatge, artístics, etc.
- Projecte de mares i nens/es: es fan treballs amb la mare i els fills/es que no tenen llar d’infants. Els fills/es els porten amb les educadores de les llars d’infants del mateix casal i les mares estudien materno infantil, llengües i ensenyen a buscar feina. Es procura fer sortides el cap de setmana.
- Projecte de joves: bàsicament el que es treballa és el seu comportament a través de diferents activitats.
- Projecte d’institut i casal: és un feed-back entre l’escola i el casal. El que es treballa és el reforç de les assignatures i el seu comportament.
Els professors dels instituts i el casal es posen d’acord amb el que s’ha de treballar més, com potenciar-lo, quines son les actituds que s’han de treballar de l’alumne, concordar objectius, la manera de treballar, etc.
- Projecte de reforços escolars: es reforcen aquelles assignatures que a l’alumne li costen més.
Opinió personal de l’experiència viscuda en la visita del CASAL D’INFANTS DEL RAVAL:
Personalment opino que encara que les entitats públiques i privades donin recursos econòmics, no es cobreixen totes les necessitats d’aquest barri, ni de cap altre. Considero que falta una gran conscienciació social en la diversitat que estem vivint ara per ara.
Aquesta conscienciació, l'ha de portar a terme tota la societat, perquè per molt que aquestes entitats i escoles estiguin lluitant perquè aquesta diversitat ens beneficiï a tots, no l’aconseguirem.
Hem de vetllar per aquestes persones més desafavorides, perquè puguin tenir una infància digna, plena d’il·lusions, d’alegries,...com la resta d'infants on han nascut en un àmbit més favorable.
La diversitat de cultures és un fet normal al nostre país, però encara costa que la societat acolleixi aquests immigrants. Fins que no canviï el pensament de la societat no es podrà fer gran cosa, perquè els veuen com a contrincants i no com una experiència enriquidora.
Per sort, entitats com aquesta conjuntament amb les escoles, han començat a ficar solucions per tal d’ajudar a aquestes persones en risc o d’exclusió social, a integrar-los en la societat que estan vivint.
Seria bo recordar que tots som persones i que hauríem de tenir les mateixes possibilitats, almenys les més bàsiques.
EXPLICACIÓ DEL CASAL D’INFANTS DEL RAVAL:
El casal d’infants del Raval es va formar fa 30 anys. Era un barri molt poblat, on els infants no anaven a l’escola i no hi havia serveis socials.
El casal es forma amb els mateixos habitants per protegir els nens/es. Se’ls donava de menjar, es cuidava la higiene, els portaven a l’escola i els donaven roba de vestir.
Sempre hi ha hagut un desavantatge social, marginal i de salut. A partir del 1994, aquesta situació canvia. L’esperança de vida ara és de 5 anys menys que la de Barcelona.
Ara els nens/es estan més protegits.
És un centre que s’ha professionalitzat, on la majoria dels projectes es realitzen al Raval. Treballen d’una manera integral. Les persones que estan en aquest centre, son persones que estan en situació de risc o exclusió social.
En aquest casal es porten a terme diferents projectes:
- Projecte dels infants:
Els infants els divideixen entre edats (de 3 a 12 anys i de 12 a 16 anys)
Els indicadors que poden induïr a l’exclusió social son:
Mares que viuen soles: precarietat salarial i laboral, no tenen un espai mínim d’habitatge, nou vinguda (la societat no l’acull), indicis de maltractament, etc.
En aquest projecte es treballa conjuntament amb assistents socials, escola i família, per tal de portar a terme unes estratègies comunes.
- Projecte de les famílies: son dones que no son conscients de les seves potencialitats i el que pretenen es conscienciar-les.
Realitzen tallers de cuina, llenguatge, artístics, etc.
- Projecte de mares i nens/es: es fan treballs amb la mare i els fills/es que no tenen llar d’infants. Els fills/es els porten amb les educadores de les llars d’infants del mateix casal i les mares estudien materno infantil, llengües i ensenyen a buscar feina. Es procura fer sortides el cap de setmana.
- Projecte de joves: bàsicament el que es treballa és el seu comportament a través de diferents activitats.
- Projecte d’institut i casal: és un feed-back entre l’escola i el casal. El que es treballa és el reforç de les assignatures i el seu comportament.
Els professors dels instituts i el casal es posen d’acord amb el que s’ha de treballar més, com potenciar-lo, quines son les actituds que s’han de treballar de l’alumne, concordar objectius, la manera de treballar, etc.
- Projecte de reforços escolars: es reforcen aquelles assignatures que a l’alumne li costen més.
Opinió personal de l’experiència viscuda en la visita del CASAL D’INFANTS DEL RAVAL:
Personalment opino que encara que les entitats públiques i privades donin recursos econòmics, no es cobreixen totes les necessitats d’aquest barri, ni de cap altre. Considero que falta una gran conscienciació social en la diversitat que estem vivint ara per ara.
Aquesta conscienciació, l'ha de portar a terme tota la societat, perquè per molt que aquestes entitats i escoles estiguin lluitant perquè aquesta diversitat ens beneficiï a tots, no l’aconseguirem.
Hem de vetllar per aquestes persones més desafavorides, perquè puguin tenir una infància digna, plena d’il·lusions, d’alegries,...com la resta d'infants on han nascut en un àmbit més favorable.
La diversitat de cultures és un fet normal al nostre país, però encara costa que la societat acolleixi aquests immigrants. Fins que no canviï el pensament de la societat no es podrà fer gran cosa, perquè els veuen com a contrincants i no com una experiència enriquidora.
Per sort, entitats com aquesta conjuntament amb les escoles, han començat a ficar solucions per tal d’ajudar a aquestes persones en risc o d’exclusió social, a integrar-los en la societat que estan vivint.
Seria bo recordar que tots som persones i que hauríem de tenir les mateixes possibilitats, almenys les més bàsiques.
Setmana d'activitats extraordinàries
Activitat 2: Conferència LA WEB 2.0 I L'EDUCACIÓ AL CIBERNÀRIUM
Aquesta conferència es va dur a terme al Cibernàrium, on ens van parlar primerament del que era el Cibernàrium i segon de les competències digitals a càrrec de José Manuel Pérez Tornero i Santiago Tejador.
El Cibernàrium és un parc tecnològic de 70 empresses, on es porten a terme diferents activitats de caire informatic. Les activitats estan encarades cap a l'alfabetització digital, formació i divulgació de les noves tecnologies, desenvolupament personal i professional dels ciutadants i conferències d'equipaments de Barcelona.
Està oberta a tot el públic i és gratuit. Ara tracten 82 activitats diferents que tenen una durada de 3 a 4 hores cada una i que es repeteixen durant el trimestre.
Cada trimestre es renoven activitats i dins aquestes activitats hi ha diferents nivells de complexitat.
Al segon tema de la conferencia ens van parlar de la importància que tenen les competències digitals en els mestres. Concretament es van centrar en parlar-nos de la comunicació i l'educació en la Web 2.0. En aquesta Web ens ensenyen un nou model d'escola, de rols i de la seva aplicació.
En José Manuel Pérez Tornero i en Santiago Tejador, ens parlen de:
També ens van fer un repàs d'història fins a l'actualitat i com l'educació s'anava moldejant a les necessitats de la societat.
Com a conclusió, un bon professor ha d'aprendre a veure, escoltar, llegir, escriure, gestionar i innovar i tot això més tard ho ha d'ensenyar a fer als seus alumnes.
El mestre ha de tenir totes les competències que hem parlat fins ara, no es tracta de donar les eines a l'escola, s'ha de saber util·litzar de la millor manera i ensenyar als alumnes com sortir-se'n quan es troben amb un programa nou.
Aquesta conferència es va dur a terme al Cibernàrium, on ens van parlar primerament del que era el Cibernàrium i segon de les competències digitals a càrrec de José Manuel Pérez Tornero i Santiago Tejador.
El Cibernàrium és un parc tecnològic de 70 empresses, on es porten a terme diferents activitats de caire informatic. Les activitats estan encarades cap a l'alfabetització digital, formació i divulgació de les noves tecnologies, desenvolupament personal i professional dels ciutadants i conferències d'equipaments de Barcelona.
Està oberta a tot el públic i és gratuit. Ara tracten 82 activitats diferents que tenen una durada de 3 a 4 hores cada una i que es repeteixen durant el trimestre.
Cada trimestre es renoven activitats i dins aquestes activitats hi ha diferents nivells de complexitat.
Al segon tema de la conferencia ens van parlar de la importància que tenen les competències digitals en els mestres. Concretament es van centrar en parlar-nos de la comunicació i l'educació en la Web 2.0. En aquesta Web ens ensenyen un nou model d'escola, de rols i de la seva aplicació.
En José Manuel Pérez Tornero i en Santiago Tejador, ens parlen de:
- La Web 2.0. És una web gratuita on tothom pot fer-la creixer. És una Web que poden configurar els seus usuaris, que potencia les experiències dels usuaris, on el software millora a partir del seu ús, una Web que dona el dret a millorar, una Web que no caduca i una Web on s'impossa la cultura de fer.
- Eines del professor. És important que el mestre sapigui fer-les utilitzar i poder-les aplicar a la clase. Uns exemples de les eines que pot fer servir el professor son: La VozMe (serveix per enganxar un text i poder-lo escoltar, per les persones del Braian és molt útil). Aprobbo (ens indica si en un treball s'ha copiat informació i enganxat directament al treball. És una eina que pot fer servir el professor per veure si els alumnes han treballat la informació o només s'han dedicat a enganxar-la al seu treball). L'escriptori de Google (És una eina molt útil, ja que cada persona es pot formar el seu escriptori segons les seves necessitats).
- Alfabetització digital tan per part del professorat com per part de l'alumnat.
També ens van fer un repàs d'història fins a l'actualitat i com l'educació s'anava moldejant a les necessitats de la societat.
Com a conclusió, un bon professor ha d'aprendre a veure, escoltar, llegir, escriure, gestionar i innovar i tot això més tard ho ha d'ensenyar a fer als seus alumnes.
El mestre ha de tenir totes les competències que hem parlat fins ara, no es tracta de donar les eines a l'escola, s'ha de saber util·litzar de la millor manera i ensenyar als alumnes com sortir-se'n quan es troben amb un programa nou.
Setmana d'activitats extraordinàries
Activitat 1: Conferència FER DE MESTRE per l'Eulaia Bosch
En aquesta conferència ens l'Eulalia Bosch ens va parlar d'un seguit d'aspectes que haurien de tenir els educadors i la importància que tenen els educadors cap als infants.
El que va resaltar més d'aquesta conferència va ser:
Aquesta frase final em va fer reflexionar molt, ja que nosaltres com a futurs mestres, haurem d'acompanyar, guiar i cercar el millor lloc per a cada un dels nostres alumnes.
En aquesta conferència ens l'Eulalia Bosch ens va parlar d'un seguit d'aspectes que haurien de tenir els educadors i la importància que tenen els educadors cap als infants.
El que va resaltar més d'aquesta conferència va ser:
- Hem de tenir molt clar que els nens/es creixen, és a dir, que mai estan quiets. Creixen fisicament, cognitivament, etc.
- La importància on aquest alumne creix, on es fa gran, on viu.
- Hem d'ensenyar el món i quin paper tenen ells. Fent d'acompanyants i guies d'aquests alumnes.
- Tenir molt clar que els nens/es son els que sostenen els canvis de la societat i concretament de la ciutat on viuen.
- Va fer una comparativa entre els rumiants i els infants. Els infants surten per alimentar-se de coneixements fora i coneixer els recursos que la ciutat té i finalment tornen a l'escola per integrar-ho.
- Fer de les arts uns aliats, tant pel mestre com per l'alumne, perquè la puguin compendre i contemplar.
Aquesta frase final em va fer reflexionar molt, ja que nosaltres com a futurs mestres, haurem d'acompanyar, guiar i cercar el millor lloc per a cada un dels nostres alumnes.
Setmana d'activitats extraordinàries
Durant la setmana del 16 al 20 de novembre de 2009, hem estat visitant escoles, centres, entitats, organitzacions i institucions que ofereixen un servei educatiu als infants. Els objectius generals d'aquesta setmana són:
Concretament en aquesta setmana he realitzat les seguents activitats:
- Activitat 1: Conferència: FER DE MESTRES
- Activitat 2: Conferència: LA WEB 2.O I L'EDUCACIÓ al CIBERNÀRIUM
- Activitat 3: Jornada de pràctiques: C.E.I.P. POETA FOIX
- Activitat 4: Visita a un centre socioeducatiu: CASAL D'INFANTS DEL RAVAL
- Activitat 5: Visita a un centre educatiu escolar: ESCOLA EL MARTINET
- Activitat 6: Visita a l'espai educatiu d'una entitat o exposició d'interès públic: MUSEU DE JOGUINES I AUTÒMATS DE VERDÚ
- Prendre consciència de la responsabilitat educativa de les escoles, centres, institucions, organitzacions i entitats educatives, a través d'apropar-se a la seva realitat.
- Observar i reflexionar sobre els esdeveniments, actes, xerrades i les visites en que es participi.
- Participar activament i amb interès en les diferents activitats proposades.
- Apropar-se al rol de mestre/a.
Concretament en aquesta setmana he realitzat les seguents activitats:
- Activitat 1: Conferència: FER DE MESTRES
- Activitat 2: Conferència: LA WEB 2.O I L'EDUCACIÓ al CIBERNÀRIUM
- Activitat 3: Jornada de pràctiques: C.E.I.P. POETA FOIX
- Activitat 4: Visita a un centre socioeducatiu: CASAL D'INFANTS DEL RAVAL
- Activitat 5: Visita a un centre educatiu escolar: ESCOLA EL MARTINET
- Activitat 6: Visita a l'espai educatiu d'una entitat o exposició d'interès públic: MUSEU DE JOGUINES I AUTÒMATS DE VERDÚ
11 de novembre del 2009
Seguiment i anàlisi de l'actualitat educativa a través de la premsa escrita
En aquesta setmana les meves companyes i jo hem fet el seguiment de les notícies educatives:
Seminari de 1r GP / Curs 2009-10
SEGUIMENT I ANÀLISI DE L'ACTUALITAT EDUCATIVA A TRAVÉS DE LA PREMSA ESCRITA
Data: 4/11/2009
Font: El PAÍS
Notícia:
Los estudiantes daneses podrán usar Internet en los exámenes finales
Se prohíbe enviar correos y chatear
Los alumnos de catorce colegios daneses ya tienen la suerte de consultar Internet durante sus exámenes. En 2011 la norma se extenderá a todo el sistema escolar del país, según publica BBC News.
La noticia en otros webs
Las primeras pruebas ya se han realizado en estos 14 colegios, en donde a la hora del examen las aulas se llenaban de cables y CD con las preguntas. Se mantiene la antigua regla de no hablar, pero la nueva es no enviar correos electrónicos a otras personas de fuera o de dentro del colegio, ni chatear (el profesor confía en la honestidad del alumno); por lo demás se puede consultar Internet, incluso redes sociales como Facebook, para encontrar las mejores respuestas a las preguntas.
Dinamarca es uno de los países tecnológicamente más avanzados, también en el uso de Internet. Desde hace una década, los estudiantes escriben los exámenes en sus ordenadores. El Gobierno argumenta que si Internet es parte de las vidas ciudadanas no se puede dejar fuera de las clases ni de los exámenes. El ministro de Educación, Bertel Haarder, se explica: "Nuestros exámenes tienen que reflejar la vida diaria en el colegio y la vida en el colegio tiene que reflejarse en la sociedad. Internet es indispensable, incluso en los exámenes. Estoy seguro de que en pocos años la mayoría de los países europeos nos imitarán".
EXPLICACIÓ DE LES IDEES PRINCIPALS DE LA NOTÍCIA
De moment ha sigut ha uns pocs col·legis però a les escoles daneses volen fer que els seus alumnes puguin realitzar els exàmens amb l'ajuda d'internet. Podran realitzar consultes encara que no poden xatejar ni enviar correus electrònics.
En l'actualitat ells ja feien els exàmens per ordinador feia molts anys però ara han decidit donar un pas més en aquest avanç tecnològic que intenten fer des de fa dècades.
REFLEXIÓ-COMENTARI PERSONAL
Nosaltres pensem que l'incorporació d'aquest instrument, ens facilitaria un aprenentatge molt més significatiu i experimental.
No es tracta de possar definicions als examents, sinó de fer examens i amb una metodologies que impliquin a l'alumne a comprendre, reflexionar i descubrir. Es tracta de saber aplicar aquesta teoria en casos pràctics i saber argumentar aquesta aplicació, que també és molt important.
També creiem que darrere això hi ha d'haber un control per part dels professor. Aquest ha de canviar la metodologia de les classes i fer que l'alumne intervingui en l'elaboració dels conceptes i la practica.
Pensem que el que ha de mirar un professor en el moment de corretgir o de plantejar el examen és que el alumne hagi fet un raonament lógic i l'hagi sabut argumentar i explicar d'una manera estructurada les seves idees.
També creiem que darrere això hi ha d'haber un control per part dels professor. Aquest ha de canviar la metodologia de les classes i fer que l'alumne intervingui en l'elaboració dels conceptes i la practica.
Pensem que el que ha de mirar un professor en el moment de corretgir o de plantejar el examen és que el alumne hagi fet un raonament lógic i l'hagi sabut argumentar i explicar d'una manera estructurada les seves idees.
PREGUNTES PLANTEJADES
1. Creieu que és un bon mètode per els estudiants el fet que en un examen puguin consultar en
internet?
2. Que busca el professor en aquests exàmens?
3. Les preguntes en aquest exàmens haurien de ser conceptes teòrics o potser més pràctics?
4. La metodologia que implica aquest fet, creieu que és més beneficiosa per l'alumne o no?
Esther Aldehela
Raquel Barbera
Laia Castellà
En el seminari es va portar a terme una lectura de la notícia, tot seguit es van plantejar les preguntes del pun 4 en les quals els nostres companys van arribar a la mateixa conclució que nosaltres.
En el seminari es va portar a terme una lectura de la notícia, tot seguit es van plantejar les preguntes del pun 4 en les quals els nostres companys van arribar a la mateixa conclució que nosaltres.
Revistes educatives
El dia 10 de novembre de 2009, vam entregar el recull de diferents revistes educatives.
Al comentar aquestes revistes, vam posar en comú que n'hi havien de dos tipus: unes encarades als educadors i unes encarades als educats.
Cada cop hi ha més revistes educatives, tant de temes globals com de molt centrades en un tema.
Encara que les revistes tinguin un preu una mica car, cada cop més aquestes estan creant espais de la mateixa revista a internet.
En conclusió, les revistes educatives estan en una gran extensió d'àrees i continguts, tant específics o globals i la seva difusió es pot trobar en format de paper o digital.
Al comentar aquestes revistes, vam posar en comú que n'hi havien de dos tipus: unes encarades als educadors i unes encarades als educats.
Cada cop hi ha més revistes educatives, tant de temes globals com de molt centrades en un tema.
Encara que les revistes tinguin un preu una mica car, cada cop més aquestes estan creant espais de la mateixa revista a internet.
En conclusió, les revistes educatives estan en una gran extensió d'àrees i continguts, tant específics o globals i la seva difusió es pot trobar en format de paper o digital.
Sistema respiratori
Sistema respiratori
El sistema o aparell respiratori és el sistema responsable de fer possible el mecanisme de la respiració. La seva funció és obtenir aire en forma d'oxigen i expulsar-lo en forma de diòxid de carboni.Taula de continguts
Parts del sistema respiratori
L'aparell respiratori és l'aparell encarregat de fer la respiració. Està format per les vies respiratòries (foses nasals, faringe, laringe, bronquis i bronquíols), els pulmons (formats per milions de saquets anomenats alvèols) i el diafragma.
Els moviments respiratoris
Els moviments respiratoris són dos: la inspiració i l'expiració.1
En la inspiració s'agafa aire pel nas o la boca, aquest arriba als pulmons i fa baixar el diafragma a través de diferents òrgans.
En l'expiració es treu l'aire dels pulmons per la boca o el nas, pujant el diafragma.
La respiració
L'aire entra pel nas, que està connectat amb la faringe, un tub que baixa pel coll, i aquesta es connecta amb la tràquea. La tràquea es divideix quan arriba als pulmons. És aquí on la sang rep l'oxigen i desprèn el diòxid de carboni que fa el mateix recorregut que l'oxigen, però a l'inversa. Quan els pulmons reben l'aire (inspiració) el diafragma es relaxa, fet que permet que els pulmons agafin volum; i quan els pulmons es contrauen expulsen l'aire (expiració).Com a curiositat cal dir que el singlot té el seu origen en unes reacciones espasmòdiques d'aquest múscul.
Vídeo: sistema respiratori
La respiració
9 de novembre del 2009
Que és Igoogle
En aquesta pàgina és podrà veure que és Igoogle, a quins usuaris van destinats i quines utilitats te.
Hem fet una presentació al google documents.
Hem fet una presentació al google documents.
5 de novembre del 2009
Anunci "oh brother"
És molt important estar al costat dels infants quan veuen la televisió.
Tan com els programes o els anuncis tenen un objectiu marcat i segons el que puguin veure els nens/es pot ser interpretat erròniament.
Per exemple en l'anunci de "oh brother" te un objectiu molt clar, que comprin el cotxe.
Per tal de cridar l'atenció, ja s'inventen un animal que donant-li carinyo va creixent, aquí ens fa la comparativa amb un nen/a quan creix. També ens podem fixar que la música es molt alegre m'entres creix l'animal i quan troben la solució per poder-lo dur amb el cotxe de la família.
Fins i tot, en aquest anunci juguen amb un animal (el porc) d'un altre anunci que van fer abans d'aquest, fent recordar als espectadors l'altre cotxe.
Per tant, el millor es que un adult l'acompanyi i vagin comentant tots aquells aspectes que podrien ser mal interpretats pels infants.
Tan com els programes o els anuncis tenen un objectiu marcat i segons el que puguin veure els nens/es pot ser interpretat erròniament.
Per exemple en l'anunci de "oh brother" te un objectiu molt clar, que comprin el cotxe.
Per tal de cridar l'atenció, ja s'inventen un animal que donant-li carinyo va creixent, aquí ens fa la comparativa amb un nen/a quan creix. També ens podem fixar que la música es molt alegre m'entres creix l'animal i quan troben la solució per poder-lo dur amb el cotxe de la família.
Fins i tot, en aquest anunci juguen amb un animal (el porc) d'un altre anunci que van fer abans d'aquest, fent recordar als espectadors l'altre cotxe.
Per tant, el millor es que un adult l'acompanyi i vagin comentant tots aquells aspectes que podrien ser mal interpretats pels infants.
"Com parlar bé en públic" de Joana Rubio i Francesc Puigpelat
En aquest llibre hi trobarem moltes eines que ens podran ajudar a parlar bé en públic.És un llibre, el qual ens dona tot un seguit d'eines, que ens ajuda i ens guia per ser un bon orador: a tenir una bona tècnica, perdre el pànic, recursos per preparar-se bé el discurs, per guanyar-te l'auditor i moltes coses més.
Personalment, crec que se'n pot treure molt profit, ja que actualment en les escoles, en els instituts i en els batxillerats, no ensenyen aquesta eina, la oratòria, que mes tard en molts llocs de treball és indispensable.
Diferències entre oral i escrit
Hi ha dos tipus per poder comparar les regles orals i escrtes, aquestes són les contextuals i les gramaticals.
Les contextuals ho compara amb les situacions de comunicació oral i les escrites a fi d'identificar les característiques pròpies de cada grup.
Les gramaticals ho compara amb les característiques gramaticals dels textos orals i dels escrits.
En definitiva, l'oral i l'escrit són absolutament independents i son autònomes. Tots dos codis han de tenir un tractament equilibrat i independent en l'aprenentatge de la llengua.
Les contextuals ho compara amb les situacions de comunicació oral i les escrites a fi d'identificar les característiques pròpies de cada grup.
Les gramaticals ho compara amb les característiques gramaticals dels textos orals i dels escrits.
En definitiva, l'oral i l'escrit són absolutament independents i son autònomes. Tots dos codis han de tenir un tractament equilibrat i independent en l'aprenentatge de la llengua.
Característiques del text / discurs
Les característiques del text / discurs, són les qualitats que te un escrit o discurs quan actua amb eficàcia en una situació comunicativa.
- Descriptives: són les que analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic. Dins aquest trobem: la coherència, la cohesió i l'adequació.
- Prescriptives: són les que determinen, marquen normes d'ús. Dins d'aquest trobem: la correcció i la variació.
4 de novembre del 2009
El llenguatge i les llengues
- Quelcom més que un mitjà de comunicació: tota senyal està predestinada a la transmició d'informació. L'existencia de les senyals queden justificades dins de la comunicació i aquestes adquereixen tot el seu sentit quan són util·litzades per unir un emisor amb un receptor. El llenguatge humà està constituit per senyals i combinacions de senyals organitzades i que les emisions lingüistiques s'orienten cap a la comunicació. Sense tot aixó no podria existir el llenguatge.
- Elements per una definició del llenguatge: tot ser humà és comunica per mitjà d'una o una altra llengua, l'humanitat ho te com una facultat innata. És diferent a la resta de llenguatge, ja que, no nomès es diferent quantitativament si no també qualitativament en diferents nivells: - El llenguatge i l'organització de l'entorn. - El llenguatge i el pensament. -El llenguatge i la memoria. - El llenguatge i l'autoexpressió. - La por més extersa.
- La difinició general del llenguatge: el llenguatge és un mitjà o instrument de comunicació i és el més extens de tots els que tenim. També fa posible el discurs abstracte i la parla desplaçada. El llenguatge juga el principal paper en la constitució del pensament i el suport de la memoria. El llenguatge ens permet l'expreció lliure i interior i és la clau del diáleg que mantenim amb nosaltre mateixos.
Habilitats lingüístiques
Llegir: és el procés a traves del qual es compren un text escrit.
Implicacions de la definició:
Escriure: és el procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu.
Parlar: és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara, amb correcció i adequació a la situació comunicativa.
Escoltar: és comprendre un missatge a partir d'engegar tot un procés cognitiu de construcció del significat i d'interpretació d'un missatge pronunciat oralment.
Que demana saber escoltar:
Implicacions de la definició:
- Llegir és un procés actiu, perquè qui llegeix ha de construir el significat del text. El significat que un escrit te per qui el llegeix no és una replica exactament igual que el significat de l'autor va voler donar-li sinó que és una construcció pròpia que dependria del text, dels objectius, els coneixements previs, etc.
- Llegir és aconseguir un objectiu. Sempre lleguin per alguna finalitat. L'objectiu sempre guia la lectura. Els objectius poden ser molts i molt variats (rapida, per plaer, obligatòria, intensiva, etc.)
- Llegir és un procés d'interacció entre qui el llegeix i el text. Amb aixó volem dir que qui llegeix, ha de fer seu el text relacionar-ho amb allò que ja sap, ha d'adaptar-se al text transformant els seus coneixements previs en funció del que li aporta el text.
- Llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència continua.
Escriure: és el procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu.
Parlar: és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara, amb correcció i adequació a la situació comunicativa.
Escoltar: és comprendre un missatge a partir d'engegar tot un procés cognitiu de construcció del significat i d'interpretació d'un missatge pronunciat oralment.
Que demana saber escoltar:
- Un paper actiu i participatiu.
- Un respecte per l'emissor i les seves idees.
- Ser objectiu per intentar entendre el que ens diu l'altre.
- Un von oient sap descobrir els objectius i propòsits de l'emissor.
- Sap descobrir les principals idees del missatge i sap reaccionar al missatge i parlar quan acaba l'orador.
Eduwiki
Eduwiki, és una pàgina, perquè els infants puguin tindre descripcions de les matèries que donen i amb un vocabulari adient per els seus nivells de desenvolupament.
Es una pàgina en la qual els professors o els propis alumnes poden penjar definicions.
En aquesta pràctica, hem definit el sistema respiratori, el qual encara no estava fet.
Per poder-ho fer, hem creat un document amb el Google doc i ens hem regit per la normativa que estava escrita a l'Eduwiki.
Es una pàgina en la qual els professors o els propis alumnes poden penjar definicions.
En aquesta pràctica, hem definit el sistema respiratori, el qual encara no estava fet.
Per poder-ho fer, hem creat un document amb el Google doc i ens hem regit per la normativa que estava escrita a l'Eduwiki.
3 de novembre del 2009
Seguiment i anàlisis de l'activitat educativa a travès de la premsa escrita
Avui en el seminari, el Josep Fosalba, el Jordi Mur i l'Aina Romero, ens han posat al corrent de les noticies educatives que han succeït des del dia 27 d'octubre de 2009.
Ens han parlat de la noticia ¿Quién lava los platos en casa? El País.
La noticia, feia referència a una assignatura, en la qual ens explicava que des del setembre al CEIP del Poble Nou els alumnes de sisé de primària han començat l'assignatura d'Educació per a la ciutadania; l'any passat només es feia a secundària.
Aquesta assignatura tracta sobre els costums en altres països, el civisme, les diferents estructures familiars existents, els drets dels infants i comentaris de notícies.
En aquesta classe avui parlen sobre el repartiment de les tasques domèstiques, partint de la tesi de fer que tots a la família han de col·laborar. A través dels comentaris dels alumnes, la mestra s'adona que la que fa més feina a casa és la mare, que el pare fa poca feina i que els nens/es pràcticament no fan res.
La mestra planteja als alumnes si és correcte aquest repartiment de les tasques i els fa veure que la mare no és la que ho ha de fer tot a través de preguntes com: - Podem viure sense fer les feines de casa, sense cuinar per exemple? - Podem viure sense rentar la roba?
Desprès d'aquesta petita explicació de les idees principals de la notícia, ens hem posat ha reflexionar sobre l'importància que tenen aquestos temes que tracten en la noticia.
El trist és que en aquesta societat hem tingut de crear una assignatura la qual tractes aspectes de civisme i comportament, que abans ens els inculcava la pròpia família.
Aixó crec que passa perquè estem vivint en una societat, en la qual la dona i l'home no comparteixen i/o distribueixen les tasques en la casa, ni l'educació dels seus fills/es. També hi han pares, mares o tutors que tracten els seus fills/es com si estiguessin en una bombolla i no poguessin fer res.
D'aquesta manera, en la societat que ens trobem nens i nenes que no respecten un no, que no tenen civisme, que se'ls ha de fer tot, etc.
Estic d'acord que l'escola també reforci tot això esmentat anteriorment, però realment ens hauríem de qüestionar el perquè arriben així aquestos alumnes a l'escola.
Ens han parlat de la noticia ¿Quién lava los platos en casa? El País.
La noticia, feia referència a una assignatura, en la qual ens explicava que des del setembre al CEIP del Poble Nou els alumnes de sisé de primària han començat l'assignatura d'Educació per a la ciutadania; l'any passat només es feia a secundària.
Aquesta assignatura tracta sobre els costums en altres països, el civisme, les diferents estructures familiars existents, els drets dels infants i comentaris de notícies.
En aquesta classe avui parlen sobre el repartiment de les tasques domèstiques, partint de la tesi de fer que tots a la família han de col·laborar. A través dels comentaris dels alumnes, la mestra s'adona que la que fa més feina a casa és la mare, que el pare fa poca feina i que els nens/es pràcticament no fan res.
La mestra planteja als alumnes si és correcte aquest repartiment de les tasques i els fa veure que la mare no és la que ho ha de fer tot a través de preguntes com: - Podem viure sense fer les feines de casa, sense cuinar per exemple? - Podem viure sense rentar la roba?
Desprès d'aquesta petita explicació de les idees principals de la notícia, ens hem posat ha reflexionar sobre l'importància que tenen aquestos temes que tracten en la noticia.
El trist és que en aquesta societat hem tingut de crear una assignatura la qual tractes aspectes de civisme i comportament, que abans ens els inculcava la pròpia família.
Aixó crec que passa perquè estem vivint en una societat, en la qual la dona i l'home no comparteixen i/o distribueixen les tasques en la casa, ni l'educació dels seus fills/es. També hi han pares, mares o tutors que tracten els seus fills/es com si estiguessin en una bombolla i no poguessin fer res.
D'aquesta manera, en la societat que ens trobem nens i nenes que no respecten un no, que no tenen civisme, que se'ls ha de fer tot, etc.
Estic d'acord que l'escola també reforci tot això esmentat anteriorment, però realment ens hauríem de qüestionar el perquè arriben així aquestos alumnes a l'escola.
"Postdata: T'estimo" de Cecelia Ahern
Avui en el seminari, hem exposat cadascú de nosaltres un llibre que ens ha agradat llegir-lo; dir el perquè d'aquesta tria i el perquè el recomanes a la resta del seminari.
Personalment, he escollit el llibre "Postdata: T'estimo" de Cecelia Ahern.
Aquest llibre ha estat triat entre molts llibres de diferents estils, però la decantació de la balança cap aquest, és perquè només agafant-lo, ja m'ha remogut els sentiments un altre cop, com ja ho va fer m'entres me'l llegia.
És un llibre que ens explica una historia d'amor commovedora i tràgica a la vegada. Tracta d'una parella que porten junts des de l'institut i no poden viure un sense l'altre. Però un dia en Gerry, que és l'home de la Holly, contrau una malaltia i mor.
A partir dáqui comencen a succeir moltes coses inesperades i sorprenents. Les quals et fan remoure molts sentiments i de diferents, en tot el llibre.
Personalment, vaig estar tanta estona plorant com rient i havien moments que no sabia si: estava plorant d'alegia o de pena.
Aquest llibre ús el recomano si voleu viure sentiments de tristesa, alegria, sorpresa, amor i molts altres que haureu de descobrir vosaltres mateixos.
Personalment, he escollit el llibre "Postdata: T'estimo" de Cecelia Ahern.
Aquest llibre ha estat triat entre molts llibres de diferents estils, però la decantació de la balança cap aquest, és perquè només agafant-lo, ja m'ha remogut els sentiments un altre cop, com ja ho va fer m'entres me'l llegia.
És un llibre que ens explica una historia d'amor commovedora i tràgica a la vegada. Tracta d'una parella que porten junts des de l'institut i no poden viure un sense l'altre. Però un dia en Gerry, que és l'home de la Holly, contrau una malaltia i mor.
A partir dáqui comencen a succeir moltes coses inesperades i sorprenents. Les quals et fan remoure molts sentiments i de diferents, en tot el llibre.
Personalment, vaig estar tanta estona plorant com rient i havien moments que no sabia si: estava plorant d'alegia o de pena.
Aquest llibre ús el recomano si voleu viure sentiments de tristesa, alegria, sorpresa, amor i molts altres que haureu de descobrir vosaltres mateixos.
2 de novembre del 2009
Poesia de la lluna
Avui en la practica de TIC hem realitzar una serie de pasos que ara podem veure el resultat.
Es tracta de buscar un poema i recitar-lo, buscar una imatge i una música per poder-ho ajuntar tot i crear el que estem veient.
S'ha util·litzat el Gim per guardar la foto, l'Audacity per enganxar la foto, la veu i la música i per ultim ho hem penjat al bloc.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)