Les 4 últimes setmanes de classe de comunicació oral, escrita i digital, varem portar a terme uns debats. Aquests es tractava d'escollir un tema relacionat amb l'àmbit educatiu i en grups de 10 persones dividides en dos grups de 5 debatre amb arguments el tema escollit. Cadascun d'aquests equips s'organitzarà de manera que, com a mínim, 3 persones tindran el paper principal d'oradors. Els altres tindran el paper principal d'investigadors i també podran fer preguntes durant el debat.
Cada equip nomenarà un capità abans de començar la preparació del debat, que és qui coordinarà la planificació del treball des de l'inici fins al final.
Els debats constaran de 4 parts per cadascun dels equips, seguint el mateix model de la lliga de debats universitaris.
Cada equip disposarà de 3 minuts d'intervenció en cadascuna de les 4 parts del debat. Cada debat tindrà una durada de 24 minuts. El control del temps el portarà el propi equip.
Al meu grup varem elegir el tema de la religió a classe si o no.
Els companys que no realitzaven el debat, havien d'avaluar als que el portaven a terme.
Els aspectes que es tenien en compte a l'hora de fer la valoració dels debats:
Aspectes discursius:
- S'han estructurat bé els arguments en les diferents parts del debat?
- S'han ajustat al tema?
- Han exposat contraarguments?
- S'han repetit alguna de les idees o arguments?
- Han fet servir cites, exemples i/o altres proves documentals?
Aspectes d'oratòtia:
- Han utilitzat un registre adequat?
- S'han expressat de forma clara i concisa?
- Han fet servir un llenguatge no-verbal coherent?
- Han tingut en compte els aspectes formals de pronúncia, velocitat, pauses, entonació, etc?
- Han fet ús d'una bona correcció lingüística?
Aspectes organitzatius:
- Han fet una bona planificació?
- Han tingut un bon autocontrol?
- Han respectat els torns de paraula entre equips?
Exemple d'un debat de la lliga universitaria:
30 de desembre del 2009
Recitació oral
Les últimes 4 setmanes en la classe de comunicació oral, escrita i digital, varem portar a terme l'activitat de recitar quelcom que durès més de dos minuts de memòria.
La meva tria per poder portar a terme aquesta activitat va ser un conte que es titula
"El naixement dels cavalls marins"
Se n'han escrit moltes, d'històries fabuloses. N'hi ha de tan antigues que el temps s'ha encarregat d'arxivar-les en la memòria com si fossin una pila de papers vells.
Però entre tot aquest munt de paperassa, hi ha una antiga llegenda que hauríem de recordar sempre. Una llegenda que ens descobreix com fa milers i milers d'anys, en un indret desconegut de la terra, hi va haver un fet fabulós i sobrenatural: El naixement dels cavalls marins.
No em pregunteu on era, perquè poca cosa se'n sap. Només us puc dir que era un país ple de muntanyes escarpades, però tampoc no sabem si hi feia fred o calor, si la terra era verda o desèrtica o quins arbres formaven la vegetació.
Tant se val, amigues i amics, el fet és que entre les valls i turons, cavalcaven lliures i salvatges dos magnífics cavalls.
Eren dos pura sangs majestuosos. Àgils i ràpids com el vent. Amb les potes ben fortes i musculades i amb unes cues llarguíssimes i peludes que no paraven mai quietes.
Els dos cavalls es passaven tot el dia trotant i saltant amunt i avall. Jugant a fer curses o corrent d'un costat a l'altre.
Però vet aquí que un dia, en la llunyania, van sentir l'espantós grunyir d'unes feres.
Tenien les orelles tan fines que no els enganyaven mai. Efectivament, aquell so espantós no era cap altra cosa que els grunyits d'un grup de gossos que se'ls acostaven a tota velocitat.
Els dos cavalls de seguida van entendre que aquells gossos se'ls volien menjar. Paral·litzats per la por, espantats i desorientats, els cavalls no sabien cap a on fugir. I no va ser fins que van veure com se'ls acostava el primer gos que van arrencar a córrer cap a totes bandes.
Un, dos, tres... Mare meva! Si els perseguia tota una gossada rabiosa que no deixava de grunyir i d'ensenyar les dents.
Completament desconcertats, els cavalls van agafar el pitjor camí que podien agafar: el camí que duia al cim dels penya-segats.
Els cavalls es van adonar que tots sols s'havien ficat en una trampa perquè havien agafat un camí sense sortida.
Els cavalls corrien i corrien. I anaven tan de pressa, que de seguida van ser a tocar del penya-segat. Era el moment d'aturar-se en sec o ja no podrien frenar a temps i caurien daltabaix.
Una de dues, o es deixaven menjar o saltaven per l'abisme. I els cavalls van decidir saltar.
Cap dels dos no va parar de córrer, ni va mirar enrere. Cap dels dos no va dubtar ni una mil·lèsima de segon que era millor saltar. Saltant, tenien una mínima esperança de sobreviure o bé moririen devorats per aquells gossos rabiosos.
Els cavalls van volar durant una bona estona. Queien amb la cua i les potes ben estirades per equilibrar-se i poder esmorteir el cop.
Però tot i així, la topada contra l'aigua va ser bestial. Estabornits pel cop, els cavalls es van començar a enfonsar en les profunditats del mar.
Aleshores va passar un fet prodigiós. Quan els cavalls ja començaven a perdre el món de vista, quan estaven a punt de morir ofegats, es van començar a transformar d'una manera màgica. De sobte podien respirar sota l'aigua. Les potes del darrere se'ls van ajuntar i es van transformar en una cua plena d'escates i les potes del davant es van anar fent petites i petites fins a convertir-se en aletes.
I els peixos que passaven per allà van quedar bocabadats quan van veure l'espectacle de dos magnífics pura sangs que es convertien... en cavallets marins.
I la llegenda acaba dient que els gossos es van quedar sense menjar, perquè no van gosar saltar cap a les profunditats del mar.
Guió: J.M. Hernández Ripoll
L'experiència va ser molt positiva i enrriquidora per un mateix.
La meva tria per poder portar a terme aquesta activitat va ser un conte que es titula
"El naixement dels cavalls marins"
Se n'han escrit moltes, d'històries fabuloses. N'hi ha de tan antigues que el temps s'ha encarregat d'arxivar-les en la memòria com si fossin una pila de papers vells.
Però entre tot aquest munt de paperassa, hi ha una antiga llegenda que hauríem de recordar sempre. Una llegenda que ens descobreix com fa milers i milers d'anys, en un indret desconegut de la terra, hi va haver un fet fabulós i sobrenatural: El naixement dels cavalls marins.
No em pregunteu on era, perquè poca cosa se'n sap. Només us puc dir que era un país ple de muntanyes escarpades, però tampoc no sabem si hi feia fred o calor, si la terra era verda o desèrtica o quins arbres formaven la vegetació.
Tant se val, amigues i amics, el fet és que entre les valls i turons, cavalcaven lliures i salvatges dos magnífics cavalls.
Eren dos pura sangs majestuosos. Àgils i ràpids com el vent. Amb les potes ben fortes i musculades i amb unes cues llarguíssimes i peludes que no paraven mai quietes.
Els dos cavalls es passaven tot el dia trotant i saltant amunt i avall. Jugant a fer curses o corrent d'un costat a l'altre.
Però vet aquí que un dia, en la llunyania, van sentir l'espantós grunyir d'unes feres.
Tenien les orelles tan fines que no els enganyaven mai. Efectivament, aquell so espantós no era cap altra cosa que els grunyits d'un grup de gossos que se'ls acostaven a tota velocitat.
Els dos cavalls de seguida van entendre que aquells gossos se'ls volien menjar. Paral·litzats per la por, espantats i desorientats, els cavalls no sabien cap a on fugir. I no va ser fins que van veure com se'ls acostava el primer gos que van arrencar a córrer cap a totes bandes.
Un, dos, tres... Mare meva! Si els perseguia tota una gossada rabiosa que no deixava de grunyir i d'ensenyar les dents.
Completament desconcertats, els cavalls van agafar el pitjor camí que podien agafar: el camí que duia al cim dels penya-segats.
Els cavalls es van adonar que tots sols s'havien ficat en una trampa perquè havien agafat un camí sense sortida.
Els cavalls corrien i corrien. I anaven tan de pressa, que de seguida van ser a tocar del penya-segat. Era el moment d'aturar-se en sec o ja no podrien frenar a temps i caurien daltabaix.
Una de dues, o es deixaven menjar o saltaven per l'abisme. I els cavalls van decidir saltar.
Cap dels dos no va parar de córrer, ni va mirar enrere. Cap dels dos no va dubtar ni una mil·lèsima de segon que era millor saltar. Saltant, tenien una mínima esperança de sobreviure o bé moririen devorats per aquells gossos rabiosos.
Els cavalls van volar durant una bona estona. Queien amb la cua i les potes ben estirades per equilibrar-se i poder esmorteir el cop.
Però tot i així, la topada contra l'aigua va ser bestial. Estabornits pel cop, els cavalls es van començar a enfonsar en les profunditats del mar.
Aleshores va passar un fet prodigiós. Quan els cavalls ja començaven a perdre el món de vista, quan estaven a punt de morir ofegats, es van començar a transformar d'una manera màgica. De sobte podien respirar sota l'aigua. Les potes del darrere se'ls van ajuntar i es van transformar en una cua plena d'escates i les potes del davant es van anar fent petites i petites fins a convertir-se en aletes.
I els peixos que passaven per allà van quedar bocabadats quan van veure l'espectacle de dos magnífics pura sangs que es convertien... en cavallets marins.
I la llegenda acaba dient que els gossos es van quedar sense menjar, perquè no van gosar saltar cap a les profunditats del mar.
Guió: J.M. Hernández Ripoll
L'experiència va ser molt positiva i enrriquidora per un mateix.
25 de desembre del 2009
Setmana d'activitats extraordinàries
El dia 20 de desembre els alumnes del seminari de l'Imma varem anar a visitar diferents institucions educatives que haviem d'escollir previament.
A continuació es podrà veurem uns exemples de les visites que varem realitzar:
Juan Antonio i Nita Bosch visita al Parc Arqueològic Mines de Gavà.
Josep Folsalba i Jordi Mur visita a les Coves del Salnitre.
Anna Merino visita al Zoo.
Ainna Romero visita al Cosmocaixa.
Esther Aldehuela visita al Museu de la xocolata.
Irene Ruiz visita a l'Aqüàrium.
Adrià Pérez visita al Cosmocaixa.
Mònica Talegón visita al Centre Cívic.
A continuació es podrà veurem uns exemples de les visites que varem realitzar:
Juan Antonio i Nita Bosch visita al Parc Arqueològic Mines de Gavà.
Josep Folsalba i Jordi Mur visita a les Coves del Salnitre.
Anna Merino visita al Zoo.
Ainna Romero visita al Cosmocaixa.
Esther Aldehuela visita al Museu de la xocolata.
Irene Ruiz visita a l'Aqüàrium.
Adrià Pérez visita al Cosmocaixa.
Mònica Talegón visita al Centre Cívic.
Exposició del territori
Aquesta activitat l'exposició del territori, es va dur a terme durant les 4 últimes setmanes de classe. Es tractava de fer una exposició que fos encaminada cap al tema del territori.
Els alumnes que escoltaven les exposicions examinaven als que la duien a terme. Els conceptes que es tenien en compte:
- Objectiu de l'exposició.
- Introducció.
- Selecció i ordenació de les idees.
- Conclusió.
- Exemplificació.
- Temps.
- Llenguatge corporal.
- Veu.
- Actitud.
- Correcció lingüística.
- Adequació del recurs tecnològic escollit a l'objectiu que es vol aconseguir.
- Ús correcte del recurs en el context en què s'ha de fer servir.
- Coherència en l'ús combinat dels diversos mitjans.
La nostra exposició del territori va ser la de Tarroja de Segarra, en la qual explicavem els projectes que es duien a terme per portar a terme activitats als pobles petits que no tenen prous recursos econòmics com les grans ciutats.
Els alumnes que escoltaven les exposicions examinaven als que la duien a terme. Els conceptes que es tenien en compte:
- Objectiu de l'exposició.
- Introducció.
- Selecció i ordenació de les idees.
- Conclusió.
- Exemplificació.
- Temps.
- Llenguatge corporal.
- Veu.
- Actitud.
- Correcció lingüística.
- Adequació del recurs tecnològic escollit a l'objectiu que es vol aconseguir.
- Ús correcte del recurs en el context en què s'ha de fer servir.
- Coherència en l'ús combinat dels diversos mitjans.
La nostra exposició del territori va ser la de Tarroja de Segarra, en la qual explicavem els projectes que es duien a terme per portar a terme activitats als pobles petits que no tenen prous recursos econòmics com les grans ciutats.
14 de desembre del 2009
Com treballar col·laborativament
En la classe de gestió, hem estat parlant de com els professors poden treballar col·laborativament amb d'altres professors i col·legis.
Les eines per poder treballar entre professors i escoles son:
Les eines per poder treballar entre professors i escoles son:
- Practica compartida.
- Projecte en xarxa.
- Web de centre.
- Revistes escolars.
- ButlleTIC.
- XTEC ràdio.
- Bitàcora de mestra TIC.
- Contes del món.
- Edu3.cat.
- Bloc de música.
- De les TIC a les TAc.
12 de desembre del 2009
Llenguatge audiovisual
La imatge té un códi més universal, però hi ha moltes maneres de veure-la perque hi han moltes intencionalitats que no es veuen directament.
La inclinació de la càmera pot fer veure una cosa gran o petita i amb les persones si aquestes son importants o no.
La càmera selecciona la realitat i l'audiència no sap interpretat les sutileses que fa la càmera.
Han d'haver-hi molts factors en l'educació dels mitjans de comunicació. Els més rellevants son la família i l'escola per poder entendre aquest mitjans.
La família i l'escola ha de controlar i tindre la responsabilitat d'educar, per això es important perquè incideixin en els mitjans de comunicació.
Per això és important fer una alfabetització en tots els mitjans de comunicació que permetin treure profit d'aquests.
Els nens/es autodidacticament no ho aprenent tot, sempre s'ha de tenir un professional que els guïi, ja que en molts casos pot ser mal interpretat el que estiguin veient.
Per això és important que els nens/es estiguin recol·lzats amb la família i l'escola, per tal de rebre una bona educació en el camp del llenguatge audiovisual.
Per exemple una entrada que vaig realitzar de la importància del llenguatge audiovisual és l'anunci "Oh brother".
La inclinació de la càmera pot fer veure una cosa gran o petita i amb les persones si aquestes son importants o no.
La càmera selecciona la realitat i l'audiència no sap interpretat les sutileses que fa la càmera.
Han d'haver-hi molts factors en l'educació dels mitjans de comunicació. Els més rellevants son la família i l'escola per poder entendre aquest mitjans.
La família i l'escola ha de controlar i tindre la responsabilitat d'educar, per això es important perquè incideixin en els mitjans de comunicació.
Per això és important fer una alfabetització en tots els mitjans de comunicació que permetin treure profit d'aquests.
Els nens/es autodidacticament no ho aprenent tot, sempre s'ha de tenir un professional que els guïi, ja que en molts casos pot ser mal interpretat el que estiguin veient.
Per això és important que els nens/es estiguin recol·lzats amb la família i l'escola, per tal de rebre una bona educació en el camp del llenguatge audiovisual.
Per exemple una entrada que vaig realitzar de la importància del llenguatge audiovisual és l'anunci "Oh brother".
10 de desembre del 2009
Composició del text: planificació, composició i revisió
El procès d'elaboració d'un text s'inicía amb la planificació. A continuació es fan els primers intents de redacció, amb un, dos o més intents d'esborranys i, finalment, es fa la revisió a fons de la coherència del discurs, de la cohesió, de l'adequació, de la correcció i de la variació.
Per tant podem dividir l'elaboració d'un text en tres parts:
1. La planificació: és reflexionar. És establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.
1.1. Anàlisi de la situació comunicativa:
1.1.1. A qui vull escriure (tipus de destinatari): la identitat de la persona que ha de llegir el text condiciona factors diversos. Aquests factors son:
1.1.3. Per què vull escriure (objectiu).
1.1.4. Com ho vull escriure (extensió, estructura, etc.).
1.2. Recollida de la informació:
1.2.1. Pluja d'idees o brainstorming.
1.2.2. Documentació.
1.2.3. Intent de resposta a les 6 W - de Melville E. Stone (qui, què, on, quan, per què, com).
1.2.4. Prendre apunts de la informació recollida.
1.3. Slelecció i ordenació de la informació:
1.3.1. Selecció de les idees.
1.3.2. Ordenació de les idees.
1.3.3. Tècniques d'Agrupació: per grups o per mapa conceptual.
1.3.4. Tècniques d'Ordenació: numeració o esquema.
2. La redacció: és transformar els plans i les idees en llenguatge escrit, és a dir, en un text coherent, estructurat d'una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets, tenint semptre en compte, doncs, les caracterìsitques de la coherència, la cohesió, l'adequació, l'adequació, la correcció i la variació.
2.1. Estructura del text:
2.1.1. El paràgraf: senyal per distingir les diverses parts d'un discurs.
2.1.1.1. El paràgraf com a unitat temàtica.
2.1.1.2. Distribució de les idees en paràgrafs:
a) 1 paràgraf = 1 idea.
b) 1 paràgraf = més d'1 idea.
c) més d'1 paràgraf = 1 idea.
2.1.1.3. Tipus de paàgrafs segons el contingut:
a) Introductoris.
b) Expositius.
c) Conclusius.
2.1.2. Els connectors:
2.1.2.1. Tipus de connectors:
a) Conjuncions i locucions conjuntives.
b) Preposicions i locucions prepositives.
c) Adverbis i locucions adverbials.
d) Altres paraules o expressions.
2.1.2.2. Funcions dels connectors:
a) Senyalitzar.
b) Organitzar: per començar el text, per avançar el text, per concloure el text.
c) Relacionar: temporals, exemplificadors, oposició i objecció, causa i conseqüència, altres connectors.
2.1.3. La puntuació: Eina bàsica per estructurar el text i delimitar el significat del missatge que es vol transmetre.
Funcions dels signes de puntuació:
a) La coma.
b) El punt i coma.
c) El punt.
d) Els dos punts.
e) Els punts suspensius.
f) Els signes d'entonació.
g) Els parèntesis.
h) Els guions.
i) Les cometes.
Cal tenir en compte en tots aquests aspectes sobre la puntuacio:
- No hi ha una única manera de puntuar. Un mateix text pot puntuar-se correctament de diverses maneres.
- El fet que no hi hagi ina norma uívoca per puntuar no vol dir que els signes de puntació es puguin fer servir irreflexivament.
- De la meteixa manera que un text sense puntuar és il·legible, un excés també dificulta la comprensió del missatge.
2.2. L'estil:
2.2.1. Adequació.
2.2.2. Claredat.
2.2.3. Precisió.
2.2.4. Concisió.
2.2.5. Variació.
2.2.6. Altres consells d'estil:
a) Evitar cacofonies que es produeixen al repetir sil·labes o lletres idèntiques.
b) Evitar l'abús d'adverbis acabats en -ment.
c) Evitar les frases massa llargues i espesses.
d) Limitar l'ús de possessius.
e) Evitar expressions discriminatòries (sexe, raça, costums, dialecte, etc.)
3. La revisió: és examinar. És avaluar el que hem escrit, decidir si s'adiu amb les nostres expectatives i, si convé, modificar el que calgui per tal de millorar el text. Cal tenir en compte que no només revisem el text final, sinó que duem a terme operacions de revisió durant tot el procès de redacció.
Decàleg de la revisió:
1. No tenir mandra a l'hora de revisar.
2. Revisar és una part més del procés de redacció (una part imprescindible).
3. Treure's la falsa idea de "qui sap escriure no ha de fer mai correccions".
4. Revisar sempre el text abans de donar-lo per bó.
5. Llegir el text escrit, avaluar-lo i decidir si cal fer modificacions.
6. Partir de la base que res és intocable.
7. Revisar globalment el text per fer-lo més clar.
8. No limitar-se a revisar la forma (lèxic, ortografia, majúscules...), sinó que s'ha de revisar també el contingut (adequació, idees, estructura i estil).
9. Deixar per al final la revisió dels continguts més superficials (gramàtica i convencions).
10. Si cal, reelaborar sense por el text des dels fonaments.
3.1. Revisió de continguts
3.1.1. Coherència
3.1.2. Cohesió
3.1.3. Adequació
3.2 Revisió gramatical i de convencions
3.2.1. Correcció
3.2.2. Variació
Per tant podem dividir l'elaboració d'un text en tres parts:
1. La planificació: és reflexionar. És establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.
1.1. Anàlisi de la situació comunicativa:
1.1.1. A qui vull escriure (tipus de destinatari): la identitat de la persona que ha de llegir el text condiciona factors diversos. Aquests factors son:
- El grau de formalitat.
- La fórmula de tractament que fem servir.
- El gènere.
- La varietat dialectal.
1.1.3. Per què vull escriure (objectiu).
1.1.4. Com ho vull escriure (extensió, estructura, etc.).
1.2. Recollida de la informació:
1.2.1. Pluja d'idees o brainstorming.
1.2.2. Documentació.
1.2.3. Intent de resposta a les 6 W - de Melville E. Stone (qui, què, on, quan, per què, com).
1.2.4. Prendre apunts de la informació recollida.
1.3. Slelecció i ordenació de la informació:
1.3.1. Selecció de les idees.
1.3.2. Ordenació de les idees.
1.3.3. Tècniques d'Agrupació: per grups o per mapa conceptual.
1.3.4. Tècniques d'Ordenació: numeració o esquema.
2. La redacció: és transformar els plans i les idees en llenguatge escrit, és a dir, en un text coherent, estructurat d'una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets, tenint semptre en compte, doncs, les caracterìsitques de la coherència, la cohesió, l'adequació, l'adequació, la correcció i la variació.
2.1. Estructura del text:
2.1.1. El paràgraf: senyal per distingir les diverses parts d'un discurs.
2.1.1.1. El paràgraf com a unitat temàtica.
2.1.1.2. Distribució de les idees en paràgrafs:
a) 1 paràgraf = 1 idea.
b) 1 paràgraf = més d'1 idea.
c) més d'1 paràgraf = 1 idea.
2.1.1.3. Tipus de paàgrafs segons el contingut:
a) Introductoris.
b) Expositius.
c) Conclusius.
2.1.2. Els connectors:
2.1.2.1. Tipus de connectors:
a) Conjuncions i locucions conjuntives.
b) Preposicions i locucions prepositives.
c) Adverbis i locucions adverbials.
d) Altres paraules o expressions.
2.1.2.2. Funcions dels connectors:
a) Senyalitzar.
b) Organitzar: per començar el text, per avançar el text, per concloure el text.
c) Relacionar: temporals, exemplificadors, oposició i objecció, causa i conseqüència, altres connectors.
2.1.3. La puntuació: Eina bàsica per estructurar el text i delimitar el significat del missatge que es vol transmetre.
Funcions dels signes de puntuació:
a) La coma.
b) El punt i coma.
c) El punt.
d) Els dos punts.
e) Els punts suspensius.
f) Els signes d'entonació.
g) Els parèntesis.
h) Els guions.
i) Les cometes.
Cal tenir en compte en tots aquests aspectes sobre la puntuacio:
- No hi ha una única manera de puntuar. Un mateix text pot puntuar-se correctament de diverses maneres.
- El fet que no hi hagi ina norma uívoca per puntuar no vol dir que els signes de puntació es puguin fer servir irreflexivament.
- De la meteixa manera que un text sense puntuar és il·legible, un excés també dificulta la comprensió del missatge.
2.2. L'estil:
2.2.1. Adequació.
2.2.2. Claredat.
2.2.3. Precisió.
2.2.4. Concisió.
2.2.5. Variació.
2.2.6. Altres consells d'estil:
a) Evitar cacofonies que es produeixen al repetir sil·labes o lletres idèntiques.
b) Evitar l'abús d'adverbis acabats en -ment.
c) Evitar les frases massa llargues i espesses.
d) Limitar l'ús de possessius.
e) Evitar expressions discriminatòries (sexe, raça, costums, dialecte, etc.)
3. La revisió: és examinar. És avaluar el que hem escrit, decidir si s'adiu amb les nostres expectatives i, si convé, modificar el que calgui per tal de millorar el text. Cal tenir en compte que no només revisem el text final, sinó que duem a terme operacions de revisió durant tot el procès de redacció.
Decàleg de la revisió:
1. No tenir mandra a l'hora de revisar.
2. Revisar és una part més del procés de redacció (una part imprescindible).
3. Treure's la falsa idea de "qui sap escriure no ha de fer mai correccions".
4. Revisar sempre el text abans de donar-lo per bó.
5. Llegir el text escrit, avaluar-lo i decidir si cal fer modificacions.
6. Partir de la base que res és intocable.
7. Revisar globalment el text per fer-lo més clar.
8. No limitar-se a revisar la forma (lèxic, ortografia, majúscules...), sinó que s'ha de revisar també el contingut (adequació, idees, estructura i estil).
9. Deixar per al final la revisió dels continguts més superficials (gramàtica i convencions).
10. Si cal, reelaborar sense por el text des dels fonaments.
3.1. Revisió de continguts
3.1.1. Coherència
3.1.2. Cohesió
3.1.3. Adequació
3.2 Revisió gramatical i de convencions
3.2.1. Correcció
3.2.2. Variació
La descripció
És un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc.
Per mitjà de les seqüències descriptives es proporcionen informació i característiques diferents dels objectes. El tó pot ser més subjectiu o més objectiu. Depenent de la situació comunicativa i del propòsit de l'intercanvi, així com el grau d'importància que atorguem a ordenar estrictament la informació.
Com totes les seqüències (modes d'organització del discurs), la descriptiva pot ser la dominant en un text (informe mèdic, presentació de vins, tractat de botànica), però en la major part dels texts sol aparèixer combinada amb altres seqüències. En l'àmbit literari forma part substancial dels relats: juntament amb la seqüència narrativa i la dialogal és part essencial de la representació del món de ficció.
Podem distinguir dos classes de descripció:
- Descripció objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possible, les característiques que millor el defineixen. Aquest tipus de descripció és característica dels textos acadèmics i científics.
- Descripció subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.
La descripció té una funció rellevant en l'àmbit de les disciplines científiques que volen donar raó, de forma organitzada i exhaustiva, de les característiques del món natural i social.
Podem estructurar els textos descriptius de la següent manera:
1. Establiment del tema: la presentació de l'objecte com un tot. El tema es pot establir des de l'inici o bé després d'enumerar les característiques.
2. Caracterització: a través de la qual es distingeix les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte de la descripció.
3. La relació amb el món exterior: tant pel que fa a l'espai i el temps, com pel que fa a les múltiples associacions que es poden activar amb altres móns i objectes anàlegs (comparació, metonímia, metàfora).
D'aquesta manera hem portat a terme l'activitat: Qui ets tu?
Per mitjà de les seqüències descriptives es proporcionen informació i característiques diferents dels objectes. El tó pot ser més subjectiu o més objectiu. Depenent de la situació comunicativa i del propòsit de l'intercanvi, així com el grau d'importància que atorguem a ordenar estrictament la informació.
Com totes les seqüències (modes d'organització del discurs), la descriptiva pot ser la dominant en un text (informe mèdic, presentació de vins, tractat de botànica), però en la major part dels texts sol aparèixer combinada amb altres seqüències. En l'àmbit literari forma part substancial dels relats: juntament amb la seqüència narrativa i la dialogal és part essencial de la representació del món de ficció.
Podem distinguir dos classes de descripció:
- Descripció objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possible, les característiques que millor el defineixen. Aquest tipus de descripció és característica dels textos acadèmics i científics.
- Descripció subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.
La descripció té una funció rellevant en l'àmbit de les disciplines científiques que volen donar raó, de forma organitzada i exhaustiva, de les característiques del món natural i social.
Podem estructurar els textos descriptius de la següent manera:
1. Establiment del tema: la presentació de l'objecte com un tot. El tema es pot establir des de l'inici o bé després d'enumerar les característiques.
2. Caracterització: a través de la qual es distingeix les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte de la descripció.
3. La relació amb el món exterior: tant pel que fa a l'espai i el temps, com pel que fa a les múltiples associacions que es poden activar amb altres móns i objectes anàlegs (comparació, metonímia, metàfora).
D'aquesta manera hem portat a terme l'activitat: Qui ets tu?
Elogi de la feblesa d'Alexandre Jollien
El dia 9 de desembre vam fer entrega al seminari del treball que varem realitzar d'aquest llibre.En concret m'agradaria fer referència a una pregunta que em va sorprendre positivament, aquesta pregunta deia: Com ens pot influir "la mira de l'altre" en la visió i construcció del propi "jo".
Al lleguir aquest llibre em va confirmar el que jo sempre pensava quan donava clases de natació amb un nen que era discapacitat.
La construcció del propi “jo” ens la fem cadascú, però és cert que la mirada de les altres persones influeixen en aquesta construcció. Segons amb els ulls que ens mirin, la mirada de l’altre pot tenir dos resultats en la construcció del “jo”, una positiva i una altra de negativa.
M’explico, segons si les persones del voltant ens miren positivament o negativament aquesta repercutirà en la construcció del “jo”, ja que segons les “etiquetes” que ens posin les altres persones faran moldejar la nostra actitud i les nostres actuacions, ja sigui cap a positiu o cap a negatiu.
Quan em refereixo a la mirada de l’altra persona positivament, ho faig en un terme que l’altra persona et veu capaç de fer qualsevol cosa, que creu en tu, que t’anima en tot, que et recolza,.... i quan parlo de la mirada de l’altra persona negativament, es ven be el contrari, son aquelles persones que no creuen en les teves possibilitats, que fins i tot et poden tancar fronteres, que et poden fer sentir menys preat, que t’impedeixen créixer,... a no ser que tinguis una forta personalitat i tires endavant per tu mateix.
Per tant la mirada de l’altra persona pot influir molt en la visió i la construcció del “jo”. Hem de ser molt conscients de que l’altra persona és susceptible a aquesta mirada que li fem i moltes vegades ho fem inconscientment sense pensar en les repercussions que poden originar cap a aquelles persones que la reben.
Com ens cita Alexandre Jollien en moltes ocasions en el llibre l'“Elogi de la feblesa”, els professionals que es troba en la seva vida, la gran majoria ja tenen un diagnòstic prescrit de les seves possibilitats que podrà realitzar. Gràcies a la seva valentía i les seves ganes d’enfrontar-se als seus problemes, Alexandre Jollien trenca amb tot el que està ja marcat i prescrit segons les seves capacitats.
Sobretot m’indigna quan parla de professors que només veuen en ell tot el que no pot realitzar i es tanquen les portes de tirar endavant a una persona tant interessant com aquesta, només en el fet de canviar la seva visió cap a ell i les seves possibilitats.
Per sort Alexandre Jollien és un entre els molts que estan en aquell centre que va poder tirar endavant, però la resta que continuen allà no crec que hagin pogut avançar gaire, ja que si no tenen una força igual o superior a la d’Alexandre no crec que puguin sortir-se’n tant bé com ell. Les mirades dels professors no son les correctes i menys en els infants, ja que el que estan fent és tallar les ales d’aquests infants en la lluita de les seves dificultats.
Per aquest motiu tant important, crec que un educador ha d’afavorir la construcció del “jo” dels alumnes, intentant que aquests no tinguin fronteres ja preestablertes de professorat i recolzar-lo en tot allò que sigui possible de realitzar i animar-lo a superar-se en tot. Encara que ens trobem amb un alume al que li han diagnosticat quelcom, no hem de veure “l’etiqueta” que li ha ficat, sinó veure una persona que té unes dificultats, però encara que en tingui haurem de lluitar i potser encara més haurem de mirar-lo positivament, perquè no només té les dificultats d’un infant normal sinó que en té unes altres d’afegides i la lluita per sortir-se’n encara té més valor.
Per tant en una persona que té unes discapacitats no hem de veure tot allò que no pot fer, sinó tot el contrari, tot allò que és possible fomentar i fer créixer dins de les seves dificultats i animar-lo a superar tota mena d’obstacles.
Perquè un professor o una persona no sap ni sabrà mai on és capaç d’arribar l’altra persona i no tenim cap dret a tallar les ales de superació de totes les persones que passin per les nostres mans.
9 de desembre del 2009
Lectura en veu alta
Durant tot el seminari s'han anat fent lectures en veu alta. Es tractava de que cada persona durant el seminari portés preparada una lectura que faria als companys i que aquests l'avaluarien, per tal de millorar en els aspectes que creguem que falta millorar.
Els aspectes que es tenien en compte son:
1. Llegir vol dir comprendre. Qualsevol lector, quan llegeix, dóna significat al text, l'interpreta, l'entén. Conseqüentment, l'objectiu de qualsevol lectura en veu alta, ha de ser el d'apropar i facilitar la comprensió del text que llegim a algú altre.
2. Reconèixer la intencionalitat de l'autor del text perquè poguem evidenciar-ho en la lectura.
3. Recollir l'atenció de l'auditori. Saber obrir i tancar el text oral, tenint en compte la importància del moment immediatament previ i posterior a la lectura.
4. Respectar les unitats de significat de que es componen les frases (com ara no fragmentar el subjecte, per llarg que sigui; els complements del nom, etc.)
5. Canviar la velocitat durant la lectura de manera que pugui llegir-se més depressa la informació que no es consideri rellevant o ralentitzant la lectura en la informació important.
6. Fragmentar sil·làbicament una paraula o expressió que es vulgui destacar.
7. Marcar amb canvis de tó la informació rellevant del text.
8. Entonar de forma ascendent les frases interrogatives i admiratives.
9. Entonar de forma descendent els finals de frase afirmativa.
10. Avançar la mirada en el text per evitar vacil·lacions o interrupcions.
A més, en la tria d'aquest text hi ha una feina previa. Aquesta feina és la de triar un text, comprendre'l, marcar la puntuació i l'entonació.
Els aspectes que en general s'han de treballar més, segons la nostra avaluació diaria dels lectors son:
- Millora de la vocalització.
- Moderar la velocitat.
- Fer més teatre, és a dir, interpretar el que el lector preten transmetre i que arribi als oients.
- Millorar la postura del cos per tal de que la respiració sigui l'adequada.
- Marcar les pauses, les frases interrogatives, lesadmiratives, ...
Concretament jo vaig llegir una llegenda que és titula El naixement dels cavalls marins
En el meu cas només haig de rectificar el no ficarme tant nerviosa.
Els aspectes que es tenien en compte son:
1. Llegir vol dir comprendre. Qualsevol lector, quan llegeix, dóna significat al text, l'interpreta, l'entén. Conseqüentment, l'objectiu de qualsevol lectura en veu alta, ha de ser el d'apropar i facilitar la comprensió del text que llegim a algú altre.
2. Reconèixer la intencionalitat de l'autor del text perquè poguem evidenciar-ho en la lectura.
3. Recollir l'atenció de l'auditori. Saber obrir i tancar el text oral, tenint en compte la importància del moment immediatament previ i posterior a la lectura.
4. Respectar les unitats de significat de que es componen les frases (com ara no fragmentar el subjecte, per llarg que sigui; els complements del nom, etc.)
5. Canviar la velocitat durant la lectura de manera que pugui llegir-se més depressa la informació que no es consideri rellevant o ralentitzant la lectura en la informació important.
6. Fragmentar sil·làbicament una paraula o expressió que es vulgui destacar.
7. Marcar amb canvis de tó la informació rellevant del text.
8. Entonar de forma ascendent les frases interrogatives i admiratives.
9. Entonar de forma descendent els finals de frase afirmativa.
10. Avançar la mirada en el text per evitar vacil·lacions o interrupcions.
A més, en la tria d'aquest text hi ha una feina previa. Aquesta feina és la de triar un text, comprendre'l, marcar la puntuació i l'entonació.
Els aspectes que en general s'han de treballar més, segons la nostra avaluació diaria dels lectors son:
- Millora de la vocalització.
- Moderar la velocitat.
- Fer més teatre, és a dir, interpretar el que el lector preten transmetre i que arribi als oients.
- Millorar la postura del cos per tal de que la respiració sigui l'adequada.
- Marcar les pauses, les frases interrogatives, lesadmiratives, ...
Concretament jo vaig llegir una llegenda que és titula El naixement dels cavalls marins
En el meu cas només haig de rectificar el no ficarme tant nerviosa.
Seguiment i anàlisis de l'activitat educativa a travès de la premsa escrita
La setmana anterior, el grup de l'Anna Merino, l'Encarni Bosch i David Sánchez, ens van posar al dia de les noticies educatives.
La noticia que van triar és: Brigada Antinovillos del dia 22-11-2009.
Aquest article té com a idea principal des de l'àmbit educatiu que tots els cossos de policia estan realitzant un treball col·laboratiu per evitar l'absentisme escolar i el consum de drogues, que com explica la notícia va bastant lligat.
Cóm volen evitar aquest problema?:
Com a càstig, s'acompanya als nois al seu centre educatiu, s'avisa als seus pares i en cas de tenir drogues, apart de la denúncia pertinent, es posa una sanció econòmica que es podrà franquejar si es participa a una teràpia que s'imparteix els dissabtes al matí.
La policia fa un seguiment d'aquests nois per saber si reincideixen. El cos de policia realitza una tasca multidisciplinar amb els serveis socials.
És increible on estem arribant per tenir controlats als infants, no crec que ells es sentin bé i no crec que els agradi que els estiguin perseguint d'aquestes maneres. Quan jo era petita, i no fa gaire d'aixó, podria haver un cas d'absentisme escolar, però la gran majoria assistiem a clase, ja sigui per respecte als professors i/o per respecte als pares.
No crec que solucionem gran cosa amb aquesta actuació, penso que els nens/es cercaran altres maneres per tal de fugir de l'escola i no ser trobats. A més, la policia actua amb un métode que no sé si tindrà gaire éxit, el càstig normalment està creat per irradicar un comportament, però els infants que ja han arribat al punt de saltar-se les clases i prendre drogues no sé fins a quin punt amb aquest càstig els faran canviar de parer.
Penso que potser enlloc de castigar als infants quan ja no hi ha res més a fer és un error. Que estic dient amb tot això, que potser el problema radica de molt més abans i que la solució amb aquests problemes l'hauriem d'haver solucionat molt més abans.
La noticia que van triar és: Brigada Antinovillos del dia 22-11-2009.
Aquest article té com a idea principal des de l'àmbit educatiu que tots els cossos de policia estan realitzant un treball col·laboratiu per evitar l'absentisme escolar i el consum de drogues, que com explica la notícia va bastant lligat.
Cóm volen evitar aquest problema?:
Com a càstig, s'acompanya als nois al seu centre educatiu, s'avisa als seus pares i en cas de tenir drogues, apart de la denúncia pertinent, es posa una sanció econòmica que es podrà franquejar si es participa a una teràpia que s'imparteix els dissabtes al matí.
La policia fa un seguiment d'aquests nois per saber si reincideixen. El cos de policia realitza una tasca multidisciplinar amb els serveis socials.
És increible on estem arribant per tenir controlats als infants, no crec que ells es sentin bé i no crec que els agradi que els estiguin perseguint d'aquestes maneres. Quan jo era petita, i no fa gaire d'aixó, podria haver un cas d'absentisme escolar, però la gran majoria assistiem a clase, ja sigui per respecte als professors i/o per respecte als pares.
No crec que solucionem gran cosa amb aquesta actuació, penso que els nens/es cercaran altres maneres per tal de fugir de l'escola i no ser trobats. A més, la policia actua amb un métode que no sé si tindrà gaire éxit, el càstig normalment està creat per irradicar un comportament, però els infants que ja han arribat al punt de saltar-se les clases i prendre drogues no sé fins a quin punt amb aquest càstig els faran canviar de parer.
Penso que potser enlloc de castigar als infants quan ja no hi ha res més a fer és un error. Que estic dient amb tot això, que potser el problema radica de molt més abans i que la solució amb aquests problemes l'hauriem d'haver solucionat molt més abans.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)