13 d’abril del 2011

Cronica sobre el llibre d' "Aturem la Crisi"

Actualment ens trobem submergits dins d’una crisi, que pel que podem observar ens costa molt sortir-ne. Autors com Arcadi Oliveres ens fan reflexionar, amb el llibre “Aturem la Crisi”, sobre les causes que ens han portat fins aquí i si podem tenir esperança, veu i vot en tot aquest assumpte.

En els darrers anys, s’ha especulat en immobiliàries, cereals, monedes, etc. i això va provocar una gran pujada, el que s’anomena “la bombolla immobiliària”. Finalment aquesta va explotar i a partir d’aquí els valors van caure. Els bancs tenien dificultats, per culpa de les males inversions que havien realitzat i és aleshores quan es restringeixen els crèdits i passen les conseqüències a la vida real.

D’aquesta manera, ens trobem amb una realitat molt dura, cosa que el llibre ens relata molt bé aquesta realitat. Les xifres esfereïdores de persones que estan a l’atur, d’aquelles que no tenen vivenda quan els bancs en tenen per vendre i no els habita ningú, les empreses comencen a fer expedients de regulació, etc.

Com molt bé sabem tots, hi ha empreses que si que necessiten aquest expedients de regulació, però n’hi han d’altres que s’aprofiten d’aquesta situació per treure personal que no els fa falta com es pot comprovar després amb els seus propis resultats. I és en aquest precís punt on el llibre d’ “Aturem la Crisi” m’ha encès la llum d’alerta.

Les grans empreses, com per exemple SEAT, que durant tots aquests anys enrere han obtingut molts beneficis, quan van començar a notar pèrdues no tan sols van fer un ERO i treure més de 5.000 persones a l’atur, sinó que va amenaçar d’enviar-ne 9.000 si no rebia diners del Govern.

Però el més preocupant, és que després de tot això les grans empreses posen en dubte si els és rendible continuar en aquest país o pot ser se’n van a un altre on la mà d’obra és més barata. Així doncs, perquè és quedin, la Generalitat pot regalar 240.000 euros i sense cap mena de condició.

Es demostra d’aquesta manera que el Govern no té cap força davant de les grans empreses i és quan la pregunta comença a sorgir. Si nosaltres votem per tenir aquell Govern, però aquest no pot controlar les grans empreses, per qui estem realment governats?

Crec que fa por només pensar que realment tothom està ballant la música que les grans empreses volen que fem. Simplement acabaré amb una pregunta per tal de que reflexionem. Estem governats per un país democràtic o be per empreses dictadores?

10 de març del 2011

L'escola de pràctiques

A continuació podrem trobar una breu descripció que varem realitzar amb els meus companys, concretament és descriurà l'Escola CASP-Sagat Cor de Jesús, en la qual uns quants alumnes del meu seminari també i fan les pràctiques.

Situació:

  • Fundada pels Jesuïtes l'any 1881.
  • 2007 Medalla d'honor de Barcelona.
  • C/Casp, 25-08010-Barcelona.
  • Com arribar-hi:
  1. Metro:L1, L2, L3 i L4.
  2. Trens: Ferrocarrils Catalans i RENFE.
  3. Autobusos
  4. Cotxe o moto (difícil aparcar).
Tipus d'escola:
  • Catalana.
  • Concertada.
  1. Primària.
  2. Secundària obligatória.
  • No concertada.
  1. Batxillerat.
Ideari:
  • Inspirada en els valors de l'Evangeli.
  • No exclou a ningú per motius econòmics.
  • Es preocupen pel:
  1. Creixement integral de les persones.
  2. Desenvolupament de les màximes capacitats i valors.
  3. Cristianisme.
Metodologies:
  • Treball per projectes.
  • Assignatures relacionades entre elles.
  • Programació per:
  1. Àrees.
  2. Cursos.
  • Participació en el Comenius (pojecte europeu d'intercanvi de treballs escolars)
Professorat i alumnat:
  • Primària i ESO (6-16 anys): 5 línies cada curs (A, B, C, D i E).
  • 26 alumnes per clase.
  • Claustre de 50 mestres.
Activitats paraescolars:
  • Esportives:
  1. Bàsquet.
  2. Voleibol.
  3. Futbol sala.
  4. Hoquei.
  5. Gimnàstica.
  6. Iniciació Esportiva.
  7. Natació.
  • Culturals:
  1. Anglès.
  2. Coral.
  3. Escacs.
  4. Informàtica.
  5. Listening Casp.
  6. Plàstica.
  7. Speaking Casp.
  8. Teatre.
Altres cosetes:
  • Revista pròpia: CASP 25.
  • Colònies i campaments.
  • Escola d'estiu.
  • Pastoral.
  • Escola de música.

Agricultura ecológica Tarroja de Segarra


Un grup de joves d'emprenedors van començar fa un parell d'anys amb la creació del projecte de la Garbiana. Es tracta de conrear productes ecològics, que puguin créixer en condicions segons la climatologia de la Segarra, concretament a Tarroja de Segarra.

Aquest grup de joves, no només produeix diferents productes ecològicament, sinó que també ha format una petita botiga on pot vendre els productes al poble i gent que ve a comprar-ho.

Per últim, ara estan divulgant la seva venda de productes ecológics anant a diferents pobles del costat, com són Cervera, Guissona i Tarrega.

Tot seguit podreu veure un petit resum de com ells conreen els seus productes en el programa "Espai Terra".

3 de març del 2011

El canvi climatic

Alguns cientifics opinen que el canvi climatic és a causa dels humans, d'altres creuen que és el sol el que fa que és produeixin aquests canvis.

Tot seguit podem veure dos vídeos en el qual els cientifics ens demostren com és l'home el que contamina el planeta.

- Una verdad incomoda.

- Un món diferent.

Finalment podrem observar en el seguent vídeo, dividit en varis capítols, com els cientifics ens demostren que no és l'home el causant de l'escalfament de la terra, sinò el sol.
1r part
2n part
3r part
4r part
5e part
6e part
7e part
8e part

14 de febrer del 2011

Diari del mestre

En aquests document podrem veure que és el diari del mestre. En el nostre seminari ens el varen donar per tal de que poguessim fer l'observació a les escoles de pràctiques amb una certa coherència i que més tard aquestes observacions ens portesin a una reflexió personal.

DIARI DEL MESTRE

[...] “Molts mestres, a l’estil dels de la república, encara porten un diari. En aquest anoten les dificultats que es van trobant i com les resolen, o com intenten resoldre-les. Dificultats del dia a dia de la classe, dificultats en les relacions o en el tutoratge del seus alumnes. [...]

[...] ”Des d’aquí voldria recomanar, amb tota la modèstia del món, a tots els Mestres que portessin un diari, ja que aquesta eina té una funció primordial per a mi: cada vespre, quan repasso les notes i intento posar-hi ordre, se’m fan més evidents els problemes, i, amb el pòsit del temps, no pas en calent, se m’acudeixen solucions més imaginatives i sobretot més practiques davant els problemes.” [...] (Fuster i Sobrepere, 2004; p.26)

1. És un instrument per a la reflexió

[...] “En aquella ocasión acudir al diario fue como entablar una especie de diálogo conmigo mismo, tratar de racionalizar al acabar la jornada (al menos aquellas en que no llegaba a la noche totalmente exhausto) lo que había sucedido durante el día. En ese sentido, el diario era una forma de descargar tensiones acumuladas internamente, de reconstruir mentalmente la actividad de todo el día, de dar sentido para mí mismo a lo que Maslow (1976) denomina una “densa experiencia”. [...] (Zabalza, 2004; p.9)

[...] “Escribir sobre lo que uno mismo está haciendo como profesional en clase o en otros contextos, es un procedimiento excelente para hacerse consciente de nuestros patrones de trabajo. Es una forma de “descentramiento” reflexivo que nos permite ver en perspectiva nuestro modo particular de actuar. Es, además, una forma de aprender“. [...] (Emig, 1977; citat per Zabalza, 2004; p. 10)

2. Consells per escriure el diari

  1. El disseny depèn de cadascú.
  2. Hi anotarem allò que ens sembli més significatiu.
  3. És bo separar la descripció de la valoració.
  4. És millor fer servir llibreta que fulls, per no perdre’n cap, i no tenir la temptació d’arrancar o modificar l’escrit. A l’hora d’elaborar el diari, actualment molts opten per emprar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), ja que no tan sols faciliten la tasca, sinó que també permeten una anàlisi del contingut molt més aprofundit, ja sigui diacrònic i/o sincrònic.
  5. En el full podem diferenciar dues parts: en una, les observacions i, en l’altra, les nostres interpretacions i valoracions.
  6. Hi anotem concepcions referides a:

- Alumnat (què, quan i com aprèn, causes de les seves conductes, relacions entre iguals, amb els adults, etc.)

- Paper del docent (metodologies i estratègies d’ensenyament, etc.)

- Organització espacial i temporal de l’ensenyament – aprenentatge

- Aula: recursos, ambientació, organització, etc.

- Tasques que es fan a l’aula (descripció: contingut i forma en què es desenvolupen, etc.)

- Altres

3. Evolució del diari:

Inicialment

Posteriorment

Se centra en aspectes generals, a vegades superficials i anecdòtics de la realitat educativa.

Major focalització.

S’aconsella el desenvolupament d’una descripció profunda de la dinàmica de l’aula mitjançant un relat sistemàtic i detallat.

Més anàlisi de la problemàtica: es determinen les causes, orígens i conseqüències.

Cal diferenciar el que són descripcions i/o observacions de les valoracions i interpretacions.

Propostes, solucions a les problemàtiques. Buscar evidències, etc.

4. Aspectes a tenir en compte:

  1. És important que no es facin sentències sense evidenciar. Si no hi ha evidències i justificacions no ens serveix de res, només són opinions.
  2. S’aconsella trobar un fil conductor.
  3. Cadascú escollirà el seu.
  4. Cadascú donarà el seu “toc” personal. Uns hi afegiran sentiments, emocions, d’altres seran molt analítics o bé descriptius o ... El més important, però, és veure que hi ha una evolució analítica i conceptual.

5. Lectures:

Blanco, N.; Gil, P.; Lagares, E.; Ordoñez, F.J.; Pérez, A.; Tejero, A. (2001). “Escribir para comprender”. Cuadernos de Pedagogía, núm. 305, setembre, p. 58-61. (Lectura aconsellada).

Díez Navarro, C. (1995). “Un diario de clase”. Cuadernos de Pedagogía, núm.232, gener 1995, p. 38-42.

Díez Navarro, C. (1999). Un diario de clase no del todo pedagógico. Trabajo por proyectos y vida cotidiana en la escuela infantil. Madrid: Ediciones de la Torre.

Domínguez Chillón, G. (1997). “Apología del diario escolar”. Cuadernos de Pedagogía, núm.256, març 1997, p. 20-24.

Fuster i Sobrepere, C. (2004). La volta a l’escola en vuitanta mons. Diari d’un mestre de la diversitat. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat. (Lectura aconsellada)

Medina, J.L. (2001). “El diario del profesor, un reflejo del aula”. Cuadernos de Pedagogía, núm. 305, Setembre, p. 67-70. (Lectura aconsellada)

Porlan, R. y Martín, J (1991). El Diario del profesor. Sevilla: Díada serie práctica, cap. 2.

Torres Santomé, J. (1986). “El diario escolar”. Cuadernos de Pedagogía, núm.142, novembre, 1986, p. 52-55.

Zabalza, M.A. (1991). Los diarios de clase. Documentos para estudiar cualitativamente los dilemas prácticos de los profesores. Barcelona: PPU.

Zabalza, M.A. (2004). Diarios de clase. Un instrumento de investigación y desarrollo profesional. Madrid: Narcea. (Lectura aconsellada)

10 de febrer del 2011

Que és el que hem d'observar en una classe?

En el segon curs de magisteri estem anant a diferentes escoles per poder començar a relacionar la teoria amb la pràctica, a mès a mès, de poder observar a diferents professors dins la seva aula.

Les pràctiques que estic realitzant, estan cituades a l'escola CASP-Sagrat cor de Jesús.

En una classe podem observar moltes coses, però tambè dependrà molt dels alumnes, del professor, del centre, dels tutors i la relaciò entre ells i amb l'entorn.

D'aquesta manera avans d'entrar al centre de pràctiques em vaig formula la pregunta que és el que em d'observar en una classe i centre escolar.

Aixì doncs em van sorgir els seguents punts, els quals vaig util·litzar per portar a terme el meu diari de mestre.

- Alumne:
  • Que, quan i com apren.
  • Conductes.
  • Relacions (entre iguals i entre professors)
- Docents:
  • Metodologia.
  • Estratègies d'ensenyament.
- Organització:
  • Espaial.
  • Temporal.
- Aules:Recursos.
  • Ambientació.
  • Organització.
- Tasques que es realitzen a classe:Continguts.
  • Forma en que és desenvolupa.
- Globalitat de l'escola:

- Relació docent amb:
  • Docent.
  • Pares, tutors.
- Quelcom que em cridi l'atenció:

Aquest diari ens permet fer una reflexió de tots els punts que juguen dins l'educació i poder observar com actuen en l'aula i veure l'importancia que tenen en una aula.