Cronica sobre el llibre d' "Aturem la Crisi"

Actualment ens trobem submergits dins d’una crisi, que pel que podem observar ens costa molt sortir-ne. Autors com Arcadi Oliveres ens fan reflexionar, amb el llibre “Aturem la Crisi”, sobre les causes que ens han portat fins aquí i si podem tenir esperança, veu i vot en tot aquest assumpte.

En els darrers anys, s’ha especulat en immobiliàries, cereals, monedes, etc. i això va provocar una gran pujada, el que s’anomena “la bombolla immobiliària”. Finalment aquesta va explotar i a partir d’aquí els valors van caure. Els bancs tenien dificultats, per culpa de les males inversions que havien realitzat i és aleshores quan es restringeixen els crèdits i passen les conseqüències a la vida real.

D’aquesta manera, ens trobem amb una realitat molt dura, cosa que el llibre ens relata molt bé aquesta realitat. Les xifres esfereïdores de persones que estan a l’atur, d’aquelles que no tenen vivenda quan els bancs en tenen per vendre i no els habita ningú, les empreses comencen a fer expedients de regulació, etc.

Com molt bé sabem tots, hi ha empreses que si que necessiten aquest expedients de regulació, però n’hi han d’altres que s’aprofiten d’aquesta situació per treure personal que no els fa falta com es pot comprovar després amb els seus propis resultats. I és en aquest precís punt on el llibre d’ “Aturem la Crisi” m’ha encès la llum d’alerta.

Les grans empreses, com per exemple SEAT, que durant tots aquests anys enrere han obtingut molts beneficis, quan van començar a notar pèrdues no tan sols van fer un ERO i treure més de 5.000 persones a l’atur, sinó que va amenaçar d’enviar-ne 9.000 si no rebia diners del Govern.

Però el més preocupant, és que després de tot això les grans empreses posen en dubte si els és rendible continuar en aquest país o pot ser se’n van a un altre on la mà d’obra és més barata. Així doncs, perquè és quedin, la Generalitat pot regalar 240.000 euros i sense cap mena de condició.

Es demostra d’aquesta manera que el Govern no té cap força davant de les grans empreses i és quan la pregunta comença a sorgir. Si nosaltres votem per tenir aquell Govern, però aquest no pot controlar les grans empreses, per qui estem realment governats?

Crec que fa por només pensar que realment tothom està ballant la música que les grans empreses volen que fem. Simplement acabaré amb una pregunta per tal de que reflexionem. Estem governats per un país democràtic o be per empreses dictadores?