Diari del mestre

En aquests document podrem veure que és el diari del mestre. En el nostre seminari ens el varen donar per tal de que poguessim fer l'observació a les escoles de pràctiques amb una certa coherència i que més tard aquestes observacions ens portesin a una reflexió personal.

DIARI DEL MESTRE

[...] “Molts mestres, a l’estil dels de la república, encara porten un diari. En aquest anoten les dificultats que es van trobant i com les resolen, o com intenten resoldre-les. Dificultats del dia a dia de la classe, dificultats en les relacions o en el tutoratge del seus alumnes. [...]

[...] ”Des d’aquí voldria recomanar, amb tota la modèstia del món, a tots els Mestres que portessin un diari, ja que aquesta eina té una funció primordial per a mi: cada vespre, quan repasso les notes i intento posar-hi ordre, se’m fan més evidents els problemes, i, amb el pòsit del temps, no pas en calent, se m’acudeixen solucions més imaginatives i sobretot més practiques davant els problemes.” [...] (Fuster i Sobrepere, 2004; p.26)

1. És un instrument per a la reflexió

[...] “En aquella ocasión acudir al diario fue como entablar una especie de diálogo conmigo mismo, tratar de racionalizar al acabar la jornada (al menos aquellas en que no llegaba a la noche totalmente exhausto) lo que había sucedido durante el día. En ese sentido, el diario era una forma de descargar tensiones acumuladas internamente, de reconstruir mentalmente la actividad de todo el día, de dar sentido para mí mismo a lo que Maslow (1976) denomina una “densa experiencia”. [...] (Zabalza, 2004; p.9)

[...] “Escribir sobre lo que uno mismo está haciendo como profesional en clase o en otros contextos, es un procedimiento excelente para hacerse consciente de nuestros patrones de trabajo. Es una forma de “descentramiento” reflexivo que nos permite ver en perspectiva nuestro modo particular de actuar. Es, además, una forma de aprender“. [...] (Emig, 1977; citat per Zabalza, 2004; p. 10)

2. Consells per escriure el diari

1. El disseny depèn de cadascú.
2. Hi anotarem allò que ens sembli més significatiu.
3. És bo separar la descripció de la valoració.
4. És millor fer servir llibreta que fulls, per no perdre’n cap, i no tenir la temptació d’arrancar o modificar l’escrit. A l’hora d’elaborar el diari, actualment molts opten per emprar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), ja que no tan sols faciliten la tasca, sinó que també permeten una anàlisi del contingut molt més aprofundit, ja sigui diacrònic i/o sincrònic.
5. En el full podem diferenciar dues parts: en una, les observacions i, en l’altra, les nostres interpretacions i valoracions.
6. Hi anotem concepcions referides a:

- Alumnat (què, quan i com aprèn, causes de les seves conductes, relacions entre iguals, amb els adults, etc.)

- Paper del docent (metodologies i estratègies d’ensenyament, etc.)

- Organització espacial i temporal de l’ensenyament – aprenentatge

- Aula: recursos, ambientació, organització, etc.

- Tasques que es fan a l’aula (descripció: contingut i forma en què es desenvolupen, etc.)

- Altres

3. Evolució del diari:

Inicialment	Posteriorment
Se centra en aspectes generals, a vegades superficials i anecdòtics de la realitat educativa.	Major focalització.
S’aconsella el desenvolupament d’una descripció profunda de la dinàmica de l’aula mitjançant un relat sistemàtic i detallat.	Més anàlisi de la problemàtica: es determinen les causes, orígens i conseqüències.
Cal diferenciar el que són descripcions i/o observacions de les valoracions i interpretacions.	Propostes, solucions a les problemàtiques. Buscar evidències, etc.

4. Aspectes a tenir en compte:

1. És important que no es facin sentències sense evidenciar. Si no hi ha evidències i justificacions no ens serveix de res, només són opinions.
2. S’aconsella trobar un fil conductor.
3. Cadascú escollirà el seu.
4. Cadascú donarà el seu “toc” personal. Uns hi afegiran sentiments, emocions, d’altres seran molt analítics o bé descriptius o ... El més important, però, és veure que hi ha una evolució analítica i conceptual.
   

5. Lectures:

Blanco, N.; Gil, P.; Lagares, E.; Ordoñez, F.J.; Pérez, A.; Tejero, A. (2001). “Escribir para comprender”. Cuadernos de Pedagogía, núm. 305, setembre, p. 58-61. (Lectura aconsellada).

Díez Navarro, C. (1995). “Un diario de clase”. Cuadernos de Pedagogía, núm.232, gener 1995, p. 38-42.

Díez Navarro, C. (1999). Un diario de clase no del todo pedagógico. Trabajo por proyectos y vida cotidiana en la escuela infantil. Madrid: Ediciones de la Torre.

Domínguez Chillón, G. (1997). “Apología del diario escolar”. Cuadernos de Pedagogía, núm.256, març 1997, p. 20-24.

Fuster i Sobrepere, C. (2004). La volta a l’escola en vuitanta mons. Diari d’un mestre de la diversitat. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat. (Lectura aconsellada)

Medina, J.L. (2001). “El diario del profesor, un reflejo del aula”. Cuadernos de Pedagogía, núm. 305, Setembre, p. 67-70. (Lectura aconsellada)

Porlan, R. y Martín, J (1991). El Diario del profesor. Sevilla: Díada serie práctica, cap. 2.

Torres Santomé, J. (1986). “El diario escolar”. Cuadernos de Pedagogía, núm.142, novembre, 1986, p. 52-55.

Zabalza, M.A. (1991). Los diarios de clase. Documentos para estudiar cualitativamente los dilemas prácticos de los profesores. Barcelona: PPU.

Zabalza, M.A. (2004). Diarios de clase. Un instrumento de investigación y desarrollo profesional. Madrid: Narcea. (Lectura aconsellada)